El fons personal d'Eduard Ripoll i Perelló ja es pot consultar a la Biblioteca d'Humanitats

El fons personal que es fa públic, cedit pels hereus d’Eduard Ripoll a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2022, està dipositat a la Biblioteca d’Humanitats, on s’està procedint a la seva catalogació i classificació.

Eduard Ripoll (Tarragona, 1923 – Barcelona, 2006) va ser una figura destacada de l’anomenada Escola de Barcelona en l’àmbit de la prehistòria i l’arqueologia. Al llarg de la seva trajectòria va ocupar càrrecs de gran rellevància, com la direcció del Museu Arqueològic de Barcelona, de les excavacions d’Empúries i del Museo Arqueológico Nacional.

Llicenciat a la Universitat de Barcelona, va ampliar la seva formació a l’Institut de Paleontologia Humana de París entre 1950 i 1951, sota el mestratge de l’abat Henri Breuil, una de les màximes autoritats mundials en l’estudi de l’art rupestre. Especialitzat en art prehistòric, àmbit al qual va dedicar la seva tesi doctoral, Ripoll va mantenir una intensa relació amb els principals especialistes internacionals i va formar part de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques.

La seva trajectòria universitària va ser especialment intensa. Va iniciar-se com a ajudant a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un període també a la Universidad de Oviedo. L’any 1981 va crear la Càtedra de Prehistòria de la UNED, on va continuar vinculat com a professor emèrit després de la seva jubilació. A més, va ser membre de la Institució Milà i Fontanals del CSIC.

En l’àmbit del patrimoni cultural, va exercir com a delegat, comissari i conseller provincial de Belles Arts, i va participar en les campanyes de salvaguarda de Núbia impulsades per la UNESCO. En els darrers anys de la seva vida, va desenvolupar una notable activitat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, institució que va presidir a partir de 1996.

El fons documental actualment consultable inclou prop de 18.000 documents de caràcter personal i professional, que permeten resseguir amb detall tota la seva trajectòria, tant en l’àmbit patrimonial com universitari, així com la seva participació en associacions i entitats culturals. El conjunt conserva esborranys i diferents versions de comunicacions, articles i discursos -tant publicats com inèdits-, documentació de recerca, temaris docents i informes patrimonials.

Una part especialment rellevant del fons és la correspondència, que evidencia la seva extensa xarxa de relacions amb estudiosos i institucions d’arreu del món. També destaca una important col·lecció fotogràfica, amb un valor especial per a l’estudi de l’art prehistòric.