Els responsables de l’edició de les revistes tenen dos criteris per acceptar la publicació d’un article: en primer lloc, es valora la qualitat general del treball (originalitat, metodologia, bona presentació formal, etc.) i, en segon lloc, l’adequació del treball a la línia editorial de la revista.
L'objectiu d’aquesta avaluació és seleccionar els articles que tinguin més qualitat i siguin més innovadors dins de la disciplina.
Hi ha diferents variants del peer review, que varien en funció de:
- Tipus de ceguera (qui coneix a qui)
- Nombre d’avaluadors
- Nombre de rondes
- Moment de l’avaluació (abans o després de la publicació)
Segons el tipus de ceguera, les revisions poden ser:
-
Cec simple: Els avaluadors coneixen la identitat dels autors, però els autors no coneixen la identitat dels avaluadors.
-
Cec doble: Ni els autors ni els avaluadors es coneixen. El manuscrit ha de ser anònim, i els experts o revisors llegeixen i analitzen els articles per separat, avaluant les idees, els resultats i el potencial impacte de l’article en el món de la ciència.
-
Oberta: Els autors i els avaluadors es coneixen entre ells durant tot el procés de revisió.
Existeixen diverses alternatives orientades a millorar el sistema habitual de revisió per experts. Algunes de les propostes inclouen el pagament per la feina dels revisors, l’eliminació dels revisors i que sigui la mateixa comunitat científica qui avaluï la ciència, potenciar el sistema "doble cec" per evitar possibles conflictes interpersonals i fomentar la revisió oberta.
D’entre totes elles, destaca per la seva potencialitat la revisió oberta (open peer review): amb l’obertura d’aquest procés, tradicionalment tancat, es pretén ampliar les oportunitats per detectar errors, validar conclusions i augmentar la confiança global en els resultats publicats. Per aquest motiu, forma part de l’eix estratègic de la Ciència Oberta.