Preparació del document

Abans d'escriure el document és convenient identificar la revista on es vol publicar i consultar la seva guia per autors amb l'objectiu de dissenyar el manuscrit perquè s'adapti amb fidelitat als requeriments de la revista, especialment pel que fa a les seccions que ha d'incorporar el manuscrit, a la seva extensió i al nombre de figures permeses.

Moltes revistes proporcionen una plantilla o una guia d'estil que incorpora els seus requeriments quant a l’extensió del text, nombre d'imatges i gràfics, format del text, de referències, de gràfics, imatges o taules, etc. Podeu trobar més informació a Normes d'autor editorials.

L’estructura comuna més habitual en el món acadèmic per organitzar l’escriptura d'un text científic és la norma IMRaD (Introduction, Methods, Results and Discussion). Segons aquesta norma, l'article ha d'incloure obligatòriament les seccions Introducció, Mètodes, Resultats i Discussió, que són el nucli de l'article.A més d’aquests apartats, el manuscrit normalment ha de contenir altres elements que aniran abans o després del nucli del document. En general, s’estructura de la següent manera:

• Títol: ben redactat i clar, breu i a la vegada  informatiu. És una part molt important de l'article, ja que és com es mostrarà a l'índex de les revistes i als resultats dels diferents cercadors.
• Autors i filiacions: llista dels autors que han participat (signatura) i de les seves filiacions.
• Paraules clau (keywords): paraules clau que identifiquen temàticament l'article. S'utilitzen per indexar-lo i fer-lo més visible.
• Resum (abstract): ha de sintetitzar l'article incloent objectiu, mètodes, resultats i discussió. Algunes revistes demanen que els resums segueixin una estructura determinada.
• Introducció: motivació i context de l'estudi, inclou una descripció dels antecedents i una discussió de recerques similars i també les cites de publicacions prèvies al treball (State of the Art).
• Mètodes: descripció detallada de com es va realitzar el treball, amb tota la informació necessària, de manera que qualsevol altre investigador pugui reproduir el mateix estudi.
• Resultats: secció on es presenten els resultats de la recerca per mitjà de taules, gràfics, imatges, diagrames i altres elements de representació visual degudament explicats al text.
• Discussió: anàlisi dels resultats de l'estudi, comparació amb treballs anteriors amb referències rellevants i conclusions.
• Agraïments: apartat on es pot reconèixer la contribució d'altres persones que no es poden considerar autors. També s'han d'incloure totes les subvencions que han finançat el projecte.
• Referències bibliogràfiques: llista de tota la bibliografia consultada.Aquesta és la composició més habitual d’un article, però poden haver-hi d’altres (inclusió de nous apartats, variació d’altres...).

Aquestes modificacions depenen de factors com la revista, els gustos del propi autor o el tema del treball. Per exemple, els articles que contenen recerca amb éssers vius han d'incloure una declaració ètica (Ethical Statement).

Els articles molt tècnics i específics sovint són difícils d'entendre per persones no expertes en el tema. Un bon estil exigeix que el document sigui concís, precís i clar per facilitar la seva comprensió al públic lector i evitar ambigüitats.

Es recomana que s'utilitzi la terminologia específica adient i que no s'abusi de les sigles, les quals han de ser definides a l'article. 

L'idioma més habitual és l'anglès i estan escrits amb llenguatge científic, simple amb frases senzilles. També cal tenir present quina varietat d’anglès (britànic o americà) utilitza la revista on es vol publicar. UAB idiomes us ofereix un servei de revisió i traducció de textos. I a Internet trobareu recursos lingüístics en diferents formats, per exemple: guia, web de recursos, llibre digital, llibre en paper i curs. 

Els editors requereixen que els treballs que es publiquen siguin transparents i avaluables. L’estructura IMRaD permet que l'article es pugui analitzar i criticar, ja que qualsevol altra persona amb coneixement en la matèria pot reproduir l'estudi i validar si ha obtingut el mateix resultat.

Un altre avantatge d'aquesta estructura és que el treball es presenta d'una forma ordenada i lògica, sense incorporar detalls innecessaris i, per tant, el lector pot trobar fàcilment la informació que busca a les diferents seccions.

Per generar articles i llibres científics es fa servir habitualment un processador de text, un programa que permet crear el document, editar el text i modificar-lo amb un format determinat. Existeixen tres tipus de programes (informació de Viquipèdia):

• Basats en el concepte WYSIWYG (What You See Is What You Get, “el que veus és el que tens”): la forma final del document és el que es veu mentre s’edita. Aquests programes utilitzen formats d’arxiu propis o estàndards com OpenDocument (.odt) o Office Open XML (.docx). Exemples: Microsoft Word, Apache OpenOffice Writer, LibreOffice Writer, etc.
• Sistemes de composició TeX i els seus derivats, com LaTeX: creen arxius de text amb format de fitxer d’impressió com PDF o PostScript. Exemples: Kile, Texmaker, TeXstudio, TeXworks... LaTeX és molt utilitzat per la seva alta qualitat tipogràfica i perquè permet incloure altres elements, com expressions matemàtiques (fórmules, equacions...).
• Basats en el concepte WYSIWYM (What You See Is What You Mean, “el que veus és el que vols dir”): integren les característiques dels editors de TeX amb les dels processadors WYSIWYG. Exemple: LyX.

Existeixen aplicacions que ajuden els investigadors en la redacció de textos científics, incorporant elements com ara fórmules matemàtiques, citacions bibliogràfiques, etc. En alguns casos, també permeten formatar el treball segons un estil específic d'una revista, editor, etc. Alguns exemples són:

• Authorea: Plataforma col·laborativa de recerca per escriure i gestionar documents (MS Word, PDF, LaTeX...) així com dades, codi, vídeos, figures, etc., des d'un sol lloc. També és útil per a la publicació de producció científica. Ofereix una versió gratuïta i una de pagament.
• Fidus Writer: Editor de publicacions acadèmiques en línia, col·laboratiu i gratuït. Permet incorporar citacions i fórmules en els textos i adaptar-los a diversos formats segons la destinació de la publicació: web, llibre imprès, llibre electrònic, etc. També disposa del seu programari en codi obert, el qual permet la seva instal·lació en un servidor.
• Manuscripts: Eina d'edició de textos, equacions, taules i figures. És una aplicació gratuïta per a MacBook.
• Overleaf: Editor en línia LaTeX que permet treballar de manera col·laborativa. Ofereix una versió gratuïta i també una de pagament que ha subscrit la UAB. Consulteu la pàgina UAB on Overleaf on trobareu una descripció de l'eina i com obtenir accés gratuït a un compte Overleaf Professional. 
• SciSpace: Plataforma en línia dissenyada per ajudar a escriure textos científics, incorporar citacions bibliogràfiques i adaptar-los al format d’una revista específica: IEEE, Elsevier, Springer, Wiley, Taylor & Francis, SAGE, Nature, etc. Ofereix l’opció d’enviar directament a la revista on es vol publicar. És de pagament, però disposa d’una versió gratuïta amb limitacions en el nombre de publicacions i bibliografies. Inclou una base de dades de literatura científica a l'apartat Discover.
• Writefull: Eina que ajuda a utilitzar el llenguatge correcte en la redacció de textos científics, seleccionant la terminologia adequada, millorant l’estil en anglès, proporcionant suggeriments lingüístics i detectant citacions mancants. Té una versió gratuïta i una de pagament.

• Podeu trobar més alternatives de programaris, tant processadors de textos com plataformes d’escriptura científica, a plataformes de software com SaaSHub, AlternativeTo, etc.
• European Association of Science Editors (EASE)
• Researcher Academy: conté mòduls autoformatius sobre les diferents etapes del cicle de la recerca en anglès o xinès.
• International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE)