Topología del tiempo

22/02/2017

La Topología del tiempo és una reflexió a l’entorn del temps i de l’espai, del canvi i de l’immutabilitat, és un joc de relacions que vol congelar uns instants representatius de la nostra relació amb el món, amb el nostre passat, present i futur. Utilitzant recursos fotogràfics, aquests quatre artistes manifesten les seves inquietuds i expressen la seva particular visió del pas del temps. En paraules de Stefano Marchei, comissari de l’exposició, “el que fan aquests artistes és reflexionar sobre el pas del temps utilitzant recursos com la memòria, l’arquitectura contemporània i la seva manera de presentar els llocs on vivim o la llum i els seus canvis amb el pas del temps”.

L’exposició “La construcción de mi memoria” de Rocío Verdejo, situada al passadís de les aules d’art, proposa un procés de reconstrucció de la imatge a la inversa. En comptes d’oferir una imatge que el públic ha d’interpretar, presenta una pantalla en blanc amb una frase o pregunta que ajuda l’espectador a buscar entre els seus records i a generar per si mateix una imatge subjectiva amagada a la seva memòria. Així doncs, el que Verdejo planteja és una reflexió sobre la pròpia identitat gràcies a la qual intenta reomplir els buits de la seva memòria adolescent.

Per la seva part, “Kosmos”, situat sota les escales del vestíbul de l’Auditori, és un projecte fotogràfic de Marta Bisbal que narra el pas del temps i de la llum sobre una paret blanca. El projecte va sorgir a partir d’un trasllat de vivenda de l’autora. A la nova casa, Bisbal va observar que la llum que entrava per la finestra creava ombres a la paret oposada. Amb aquest projecte, Bisbal proposa una sèrie de fotografies de la mateixa paret al llarg de tot el dia, evidenciant així el moviment de la llum i el pas del temps. Segons explica l’autora, “és un projecte molt meditatiu, ja que pretén prendre consciència d’aquestes petites transformacions. El simple fet d’estar davant d’una paret, pot dur-te a descobrir un munt de coses i reflexions”. Amb “Kosmos”, Bisbal contraposa els conceptes de moviment i rigidesa en una exposició en què l’important de les fotografies no és l’espai, sinó la noció de durada que hi ha implícita.

D’altra banda, la proposta de Marcos Clavero, titulada “Historias de la desmemoria” i localitzada al vestíbul de l’Auditori, és un recull de fotografies que mostren la realitat de l’abandonament del món rural a Sòria, la seva província natal. En paraules de Marcos Clavero, “la desmemòria és la pèrdua d’aquesta consciència col·lectiva. Sòria està plena de pobles que abans tenien vida i ara no la tenen. Era un tipus de vida més arrelat a la terra i a allò natural que ara s’està perdent”. Així doncs, les fotografies de Clavero pretenen no només recuperar l’esperit romàntic mostrant la bellesa de llocs oblidats, sinó també il·lustrar la preocupació de l’autor per aquest despoblament.

Finalment, “Steril Architecture”, d’Igor Moreira, situada a l’entrada de la Sala de Revistes, ens presenta un seguit d’estructures minimalistes aïllades de l’horitzó caòtic dels grans centres urbans. “El que m’interessa és representar una estructura massa minimalista i estèril, és a dir, bàsicament la silueta de l’edifici. És una cosa senzilla y fàcil d’observar. No hi ha res que sigui complicat”, comenta Moreira. Amb aquest treball, l’autor ens mostra una visió de l’espai i del temps centrada en l’actualitat, però planteja dubtes referents a la perdurabilitat d’aquestes estructures que ara veiem normals i que ens sembla que hi hagin de ser per sempre.


Crònica elaborada per Sergio Ruiz

Més informació: Rocío Verdejo
Marcos Clavero
Igor Moreira
Marta Bisbal