Medicina i Salut

03/2015 -

Factors que influeixen en la capacitat dels metges per detectar addiccions

El nombre d’assistències sanitàries derivades directament o indirecta del consum de drogues tòxiques ha anat en augment en els últims anys constituint un greu problema de salut pública. Tot i això, en moltes ocasions no es disposa ni de professionals sanitaris adequadament formats ni dels recursos necessaris. Una formació dels metges deficient i unes concepcions amb prejudicis i pessimistes per part dels mateixos influeixen en la seva capacitat per detectar els problemes d’addiccions en els seus pacients. També pot influir l’experiència pròpia o de familiars en el consum de substàncies. Poc se sap de la influència del gènere en aquests aspectes. L’estudi realitzat en estudiants de medicina de la UAB repassa la importància de tots aquests factors i ressalta la necessitat d’una bona formació en el camp d’addiccions per poder detectar-les.

Referències

Roncero, Carlos; Rodríguez-Cintas, Laia; Egido, Ángel; Barral, Carmen; Pérez-Pazos, Jesús; Collazos, Francisco; Grau-López, Lara; Casas, Miquel. The Influence of Medical Students Gender and Drug Use on the Detection of Addiction in Patients. Journal of Addictive Diseases. 2014, vol. 33, num. 4, p. 277-288. doi: 10.1080/10550887.2014.969600.

Les addiccions són un problema de salut pública de gran importància, que de vegades no rep l’atenció merescuda. D’acord amb el Pla Nacional de Drogues, més de 15.000 visites a urgències estaven relacionades amb un problema per consum de substàncies i un 12% van requerir ingrés hospitalari. Tot i ser un problema molt prevalent, tendeix a ser infradiagnosticat o mal tractat.

Diversos factors s’han descrit per explicar aquest infradiagnòstic, alguns d’ells relacionats amb una insuficient formació en drogodependències. Un 52% de les universitats espanyoles de medicina, psicologia, treball social i infermeria no tenen contemplat en el seu programa de formació les addiccions, i aquestes mancances són referides pels propis estudiants. Mentrestant, en altres països europeus s’han desenvolupat programes de millora de formació en aquest camp. S’ha demostrat que un millor coneixement en drogodependències propicia un major interès per les mateixes i la necessitat de tenir més recursos per al maneig dels pacients addictes.

Altres factors estan relacionats amb la percepció i experiència dels futurs metges amb les drogues. En aquest sentit, una concepció amb prejudicis de les addiccions, marcada per l’estigma i la falsa percepció del fracàs dels tractaments, propicia una falta d’interès en millorar els recursos per la gestió d’aquests pacients. També s’ha hipotetitzat que podria influir en la detecció de pacients l’experiència del consum de drogues en els estudiants o en els seus familiars, ja que això podria afavorir la minimització i infravaloració de les seves conseqüències.

A la mostra d’estudiants de medicina, prop del 60% dels futurs metges reclamen més hores de formació dedicades a les addiccions en el seu programa d’estudis. Finalment, les estudiants dones consumeixen menys drogues il·legals que els estudiants homes i demanen més formació en addiccions en comparació als seus companys. Les dades que s’aporten en l’estudi assenyalen tant la possible influència del gènere com del consum de tòxics sobre la capacitat de detectar i tractar els problemes derivats de les addiccions en els seus pacients.
 
Autor de la imatge: iStockphoto/LUHUANFENG.

Carlos Roncero

Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal

croncero@vhebron.net

2021 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388