Medicina i Salut

qualitat aire escoles BCN
05/2015 -

La qualitat de l’aire a les escoles de Barcelona

Estudis epidemiològics i toxicològics han associat de manera consistent l’exposició a contaminants atmosfèrics amb diversos problemes de salut (cardiovasculars i respiratoris, per exemple). Per tal de determinar si la contaminació atmosfèrica, especialment l’emesa pel trànsit rodat, té algun efecte en el desenvolupament neuronal dels escolars, es va posar en marxa el projecte BREATHE, la primera fase del qual ha avaluat la qualitat de l’aire en aules i patis de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Referències

Rivas, I.; Viana, M.; Moreno, T.; Pandolfi, M.; Amato, F.; Reche, C.; Bouso, L.; Àlvarez-Pedrerol, M.; Alastuey, A.; Sunyer, J.; Querol, X. Child exposure to indoor and outdoor air pollutants in schools in Barcelona, Spain. Environment International. 2014, vol. 69, p. 200-212. doi: 10.1016/j.envint.2014.04.009.

Els estudis epidemiològics i toxicològics han associat de manera consistent l’exposició a contaminants atmosfèrics amb diversos problemes de salut (cardiovasculars i respiratoris, entre molts altres). Per aquesta raó, és molt important avaluar la qualitat de l’aire, tant en ambients interiors (on passem la major part del nostre temps) com en ambients exteriors.
 
El projecte BREATHE (BRain dEvelopment and Air polluTion ultrafine particles in scHool children) va sorgir amb l’objectiu de determinar si la contaminació atmosfèrica (especialment aquella emesa pel trànsit rodat) té algun efecte en el desenvolupament neuronal dels escolars.
 
Per complir aquest objectiu, la qualitat de l’aire en ambients interiors (en una aula) i exteriors (al pati) va ser avaluada a 39 escoles de les ciutats de Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Es van detectar alts nivells de partícules fines (PM2.5), diòxid de nitrogen (NO2), Black Carbon (carboni negre, BC, emès en les combustions incompletes i molt relacionat amb els vehicles dièsel), número de partícules ultrafines (UFP) i metalls traça relacionats amb el trànsit rodat.
 
La concentració de PM2.5 va ser 1,7 vegades més alta que els nivells en zones allunyades del trànsit de Barcelona, degut a les altes contribucions per part de les activitats escolars. Per exemple, a l’interior de les classes els nivells de PM2.5 van estar fortament afectats per una font interior caracteritzada principalment per carboni orgànic. Aquest carboni orgànic pot tenir els seu origen en les fibres tèxtils orgàniques de la roba, en les emissions generades a la cuina i en altres emissions orgàniques. Una altra font interior important a les escoles és el guix, fet servir en les pissarres, pel que es van observar alts nivells de calci i estronci. A més, la contribució al PM2.5 per part d’elements minerals dels patis de terra va ser important, i alts nivells d’aquests elements es van poder observar tant a l’interior com a l’exterior. Per tant, degut a la influència de les fonts escolars, el PM2.5 no pot ser considerat un bon traçador de les emissions de trànsit a les escoles.
qualitat aire escoles BCN 1  
Figura 1. Distribució espacial dels nivells exteriors de NO2, PM2.5, BC i partícules ultrafines a les escoles BREATHE. Els perímetres es troben basats en el tercil més alt dels nivells exteriors de BC (en vermell) i del més baix (en verd).
 
D’altra banda, el NO2, el BC, les partícules ultrafines i l’antimoni sí que són bons indicadors de les emissions de trànsit. Les concentracions d’aquests últims en els ambients anteriors són similars a les trobades a l’exterior, el que indica una fàcil penetració dels contaminants atmosfèrics a l’interior dels edificis. La variació espacial ens mostra nivells més alts de BC, NO2, partícules ultrafines i, fins i tot PM2.5, a les escoles localitzades al centre de Barcelona que en les de la perifèria, ressaltant la influència de les emissions del trànsit rodat.
 
L’efecte en la salut depèn de la composició química de les partícules. Els alts nivells de matèria mineral i carboni orgànic (generats per les pròpies activitat de les escoles) podrien no tenir efectes en la salut. Al projecte BREATHE s’està treballant en determinar l’efecte de l’exposició a aquests contaminants en el desenvolupament neuronal.
 
Imatge superior esquerra: iStockphoto/Kuzma.

Ioar Rivas Lara
IDAEA-CSIC-Institute for Environmental Assessment and Water Research
CREAL - Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)

irivas@creal.cat

2021 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388