Trajectòries en divulgació acadèmica, gestió i comunicació

“Quan acabes la carrera dius, I ara què? En el seu moment hagués agraït una jornada d’ocupabilitat per saber les sortides que teníem”

Berta Peris és professora de secundària. Grau en Biologia Ambiental (UAB), màster de Formació del Professorat, màster de Desenvolupament Regional a Alemanya i postgrau de Dinamització Local Agroecològica.

Quan acaba la carrera es troba amb un abisme: “Què tinc ganes de fer? I cap a on vaig? Educació ambiental o investigació en l’àmbit de la biologia amb molses?”. Es pren un any d’impàs, que aprofita per fer un parell d’estades a França i Irlanda, a granges ecològiques, on treballes i et donen allotjament. A la tornada, amb una beca Leonardo, dins del programa Erasmus+, fa pràctiques sobre toxicologia a Alemanya però no li acaba d’agradar. Es decideix a fer el màster de Formació de Professorat i treballa de guia al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, durant 4 mesos, on aprèn sobre qüestions tècniques i sobretot una part més social. Després fa la primera substitució a un institut, que li agrada, però té pendent fer estudis sobre educació ambiental, “el meu objectiu és introduir l’educació ambiental i pel desenvolupament sostenible a l’educació formal, que sigui quelcom més que petites sessions puntuals”. S’està dos anys a Alemanya fent un màster de Ciències Aplicades. Reconeix que els idiomes han estat clau per poder fer les estades a l’estranger i mantenir-se econòmicament. També recomana que qui pugui marxi a fora en algun moment. Des de 2018 treballa com a professora de secundària i des de 2019 ha començat un projecte de vida en comú amb diversos companys de la carrera: “Som 11 persones vivint a una masia, iniciant un projecte d’agroecologia i potser d’educació ambiental, amb la intenció de connectar amb la natura i sortir dels espais més urbans” 
 

“El gran dubte de I ara què faig? Es va repetint al llarg de la vida acadèmica i professional”

Joan Mir Arguimbau és estudiant de doctorat en Ecologia Marina i es dedica, a temps parcial, a la il·lustració científica i naturalista. Grau en Biologia Ambiental (UAB) i màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí (UB). 

Durant la carrera fa de monitor de temps lliure, es treu el carnet de monitor i d’aigües obertes de submarinisme i va fent coses d’il·lustració i pintura com a hobby. Té clar que vol fer investigació marina però quan arriba el moment de fer-ho dubta. Opta per un any de pausa en què fa diversos cursos d’educació ambiental per ampliar currículum i coneixements. Es decideix pel màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí, que no li acaba de fer el pes: “Dubto si m’agrada prou el tema marí i començo a treballar d’educador ambiental marí, però tampoc em convenç aquest tipus de divulgació”. Acaba el màster i tornen els dubtes. Quan fa el treball de final de màster a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, li comenten que estan demanant un projecte nou i podria fer el doctorat amb aquest equip. El projecte el convenç i accepta, i mentre es resol la possibilitat d’aconseguir una beca decideix que reprendrà la il·lustració i el teatre que havia anat deixant de banda: “Així és com començo a plantejar-me la possibilitat de fer il·lustració científica. Ara estic al quart any de doctorat i ho compagino amb la il·lustració”. Diu que quan acabi el doctorat no té intenció de fer carrera científica, “no m’agrada el preu que s’ha de pagar, l’esforç personal que implica la recerca”. 
 

“Volia dedicar-me a la recerca i he acabat en un àmbit ben diferent, que sorgeix d’explorar l’interès que tenia vinculat a la relació entre la ciència i l’ètica”

Adrià Voltes Cobo fa assessorament científic i comunicació científica a la Fundació Franz Weber. Grau en Genètica (UAB) i màster en Biomedicina (UPF). És doctor en Biomedicina. 

Té clar que vol dedicar-se a la recerca. Quan fa el màster en Biomedicina contacta amb qui serà la seva supervisora de tesi, al departament de Ciències Experimentals i de la Salut UPF, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. La recerca de la seva tesi se centra en com es forma el cervell durant el desenvolupament embrionari en peix zebra. Cap a la segona meitat de la  tesi comença a explorar el networking, “considero que pot ser interessant experimentar col·laboracions entre les biociències i les humanitats”. No valora positivament el seu pas per la recerca i assegura que la tesi doctoral no és un camí de flors. Un altre dels motius pels que deixa la recerca és que desenvolupa un altre interès i sorgeix la possibilitat de dedicar-s’hi professionalment. Acaba la tesi a finals 2018 i a principi de 2019 comença a treballar com a assessor científic i fent divulgació científica a la Fundació ecologista i de defensa dels animals Franz Weber. En el seu dia a dia els intercanvis disciplinaris són constants entre la ciència, l’ètica i la política.
 

“Tothom esperava que fes el doctorat però no m’omplia prou. M’adono que potser haig de deixar de banda la ciència més professional i fer didàctica de la ciència”

Rosa Sayeras és professora de Biologia a un institut de secundària. Grau en Ciències Biomèdiques (UAB), màster en Citogenètica i Biologia de la Reproducció (UAB) i màster de Formació del Professorat (UPF). 

Opta per les ciències biomèdiques perquè li atrauen però el primer any ja dubta si canviar-se de grau o no. Combina la carrera amb estades a algun laboratori, fa de voluntària a congressos de ciències per anar endinsant-se en l’univers científic, esperant a sentir-se prou còmoda, però tot i tenir un bon record de la carrera mai acaba de sentir-se realitzada. Treu bones notes, tothom espera que faci el doctorat perquè segur que aconsegueix beques. Fa el màster de Citogenètica i de Biologia de la Reproducció: “El gaudeixo però tampoc m’omple”. Durant la carrera fa classes particulars i de monitora de casals i ho gaudeix molt, per això es decideix a fer  el màster de Professorat. El compagina amb estades al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, esperant trobar un grup o línia de recerca que la motivi però no arriba mai, fins que se sent plenament realitzada fent classes de repàs a alumnat amb pocs recursos: “Gaudia molt amb la docència. I em decideixo a deixar el doctorat”. Fins ara ha estat professora a diversos centres de diferents tipologies –centres de menors, centres privats, públics i concertats–, i des de fa anys està a la pública. No té clar que sigui a on estarà tota la vida però de moment li agrada molt. 
 

“Prefereixo veure a curt termini l’impacte que la meva feina genera en la societat”

Josep Ballarà Busquets és Digital Business Partner a Novartis. Grau en Genètica (UAB) i màster en Màrqueting Farmacèutic (UPF - Barcelona School of Management). 

Sempre havia volgut ser científic, dedicar-se a la ciència i investigar, però quan comença a fer la carrera s’adona que l’impacte de la recerca sol ser petit i a llarg termini. Per passar de la ciència a l’empresa cursa el màster de Màrqueting Farmacèutic, que l’ajuda a fer el pas cap a la indústria farmacèutica, concretament al departament de màrqueting. Assegura que ara ens trobem en un moment de transició en què la indústria farmacèutica ha de tornar a guanyar-se la reputació que tenia anys enrere: “S’havia guanyat mala reputació per les males praxis, però ara és un moment de transformació, de la mà de la revolució digital, el pacient cada vegada està més empoderat. Esta guanyant més pes la comunicació farmacèutica, sense parlar del producte ni vendre’l, però informant i empoderant al pacient en la seva patologia”. Per això les farmacèutiques necessiten que s’hi incorporin professionals amb coneixements científics, que informin de forma transparent i entenedora a la societat. 
 

“Per entrar a treballar a la Unió Europea recomano fer-hi unes pràctiques que tenen reputació, veus com funciona per dins i sabràs com pots opositar-hi”.

Carla Vila de la Puente treballa en temes de regulació bancària a una agència de la Unió Europea. Grau en Ciències Biomèdiques i en ADE (UAB), i màster en Polítiques i Economia de la Salut (London School of Economics and Political Science). 

Explica que no és una alumna brillant i està una mica perduda però sap que no vol treballar a un laboratori ni de farmacèutica. Li atreu l’economia i en acabar el grau en Ciències Biomèdiques estudia ADE: “Em va obrir les portes a un món que no coneixia ni hagués conegut mai”. Amb una beca de La Caixa estudia un màster en Política i Economia de la Salut, on es tracten qüestions tan variades com el finançament del sistema sanitari o els preus dels medicaments. En acabar treballa durant un any i escaig a la consultora McKinsey & Company. El seu interès per l’administració pública fa que deixi Londres per anar a Brussel·les on aconsegueix una beca de la Comissió Europea, “que m’ha canviat la vida! He après el que hi ha darrera les polítiques de la Unió Europea”. Després guanya unes oposicions i ara està treballant en temes relacionats amb la regulació bancària. Sobre el dia a dia en la gestió pública a la Unió Europea, la Carla Vila explica que en funció del lloc on es treballi i la temàtica, la feina serà molt diferent, “però si estàs en temes de salut, el que faràs sobretot és la coordinació entre unitats, reunions i negociacions”. 

Com descobreixen possibles alternatives a la recerca? Cal formació complementària per dedicar-t’hi professionalment? Quins mecanismes hi ha per a la inserció laboral en la docència a secundària? O com saps el màster que més et convé? Són alguns dels dubtes que plantegen els assistents a la Jornada. 

ALTERNATIVES
L’Adrià Voltes explica com la seva arribada a la divulgació científica no segueix un camí hegemònic, “hi arribo gairebé sense voler”, reconeix. El que l’ha portat a dedicar-s’hi no han estat cursos ni màsters sinó activitats que ha fet en paral·lel a la tesi doctoral. En Joan Mir tampoc ha cursat cap formació específica d’il·lustració científica, de fet fins fa pocs anys no existien: “Les meves aficions són les que m’han anat marcant el camí laboral més enllà de la formació bàsica de la biologia ambiental”. En canvi la Carla Vila diu que sense el màster no hagués tingut els coneixements i eines que després ha utilitzat professionalment en la gestió i l’economia de la salut. 

DOCÈNCIA
Als centres privats i concertats s’hi accedeix enviant en currículum i a través d’entrevistes. “Hi ha moments clau per enviar el teu cv, cap al maig comencen a treballar en la plantilla dels curs següent”, assegura la Rosa Sayeras. Els centres públics depenen de la Generalitat, cal inscriure’s a la borsa quan s’obre el termini i a partir d’aquí et van cridant per ordre de llista en funció de la puntuació que tens. També hi ha places de difícil cobertura –centres de màxima complexitat, ciències en anglès o combinar especialitats, alumnat amb problemes auditius–, que pots presentar-t’hi i entrar-hi després d’una entrevista encara que no et toqui per llista. La Berta Peris afegeix que fora dels sistema d’educació formal –centres privats, concertats i públics–, també es pot treballar a acadèmies.

LA TRIA DEL MÀSTER
En Josep Ballarà comenta que moltes vegades a la indústria no es valora tant l’especialització com les soft skills que s’adquireixen durant la carrera: “Saber llegir publicacions científiques, tenir metodologies per entendre la ciència i tenir la capacitat d’entendre allò del que es parla és més rellevant que tenir coneixements específics de genètica o biomedicina”.  Sobre la tria del màster considera que depèn dels objectius que tingui cadascú. Dins de la indústria farmacèutica hi ha diversos departaments, per això recomana que si no saps què és el que t’agrada, hi ha màsters que donen una visió global de la indústria farmacèutica, explicant els diferents departaments i objectius, “que t’ajudarà a entendre què és el que més t’atrau. Els màsters i les seves borses de treball també són una porta per iniciar-te en la professió, encara que pots fer-ho presentant-hi directament a les places que les empreses oferten”.