Jaciment arqueològic de La Almoloya

Limitat pels termes municipals de Pliego i Mula, va ser, segurament, un dels enclavaments més importants de la cultura argàrica. Les seves restes estan situades sobre un turó aplanat que domina un extens terreny de muntanya baixa. Es tracta d'un emplaçament estratègic privilegiat que va afavorir la seva ocupació durant més de 600 anys, entre 2.200 i 1.550 ane. El jaciment es va donar a conèixer el 1944 per Emeterio Cuadrado i Juan de la Cierva.

Els descobriments realitzats a l'indret, des de l'inici de les intervencions el 2013, dins del marc del "Projecte Bastida", del grup de recerca ASOME, indiquen que La Almoloya era un centre polític i administratiu de concentració de riquesa de primer ordre dins del territori polític argàric. Els resultats, sense cap dubte, aporten nova llum sobre la política i les relacions de gènere en una de les primeres societats urbanes d'Occident.

Entre les seves restes s'ha pogut documentar una trama urbana excepcional i sense precedents durant la seva fase d'apogeu. El lloc va estar densament ocupat per diversos complexos residencials d'uns 300 m2, amb entre vuit i dotze habitacions cadascun, distribuïts entre estrets carrers i drenatges. Entre els diferents àmbits destaca una àmplia sala de reunions o audiències d'uns 70 m2, a l'interior de la qual, entre d'altres, es va recuperar, durant les excavacions del 2014, la tomba argàrica amb l'aixovar funerari més ric conegut fins el dia d'avui, amb objectes de plata, or, coure, ambre.