Conjunt monumental del Castell de Besora
El conjunt monumental del Castell de Besora i l'esglèsia de Santa Maria es troba al nord-oest del terme municipal de Santa Maria de Besora, al Bisaura, a cavall entre Osona i el Ripollès. Es situa al cim planer del turó al qual ha donat nom, d’una àrea aproximada d’una hectàrea, que s’alça a 1092 metres sobre el nivell del mar i està envoltat d’una cinglera en tot el seu vessant est i sud. S’hi arriba a peu, per un camí costerut i sinuós que s’inicia al pla de Teià, al mateix poble.
Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric. A més, està situat dins l’Espai d’Interès Natural (EIN) de Serres de Milany - Santa Magdalena – Puigsacalm - Bellmunt.
A part de la seva bellesa paisatgística, constitueix un conjunt de gran interès històric i monumental. L’església de Santa Maria, que ocupa l’extrem de llevant i té l’absis a frec de cinglera, es pot veure des del mateix poble de Santa Maria.
L’església fou construïda sobre les restes d’una primitiva església del segle IX. En destaca per la seva solidesa el campanar del segle XI i, per la seva bellesa, l’atri porticat que datem del segle XII. Durant el segle XVI es reformà i s’amplià amb capelles, fins que el dia 25 d’abril de 1838, segons un document de l’arxiu parroquial, es dinamità la teulada per evitar així que s’hi fortifiquessin els carlins.
L’altra edificació que es troba dempeus se situa al nord-oest de l’esplanada i es tracta de les restes del que fou el castell. S’observen diverses estances, destinades probablement a ús domèstic i reformades durant l’època moderna.
Des de l’any 2005 i fins a l’actualitat, impulsades per la Fundació Privada del Conjunt Monumental del Castell de Besora, l’Associació dels Amics del Bisaura i ATICS SL, juntament amb l’Ajuntament de Santa Maria de Besora, la UAB i la Generalitat de Catalunya, s’han dut a terme diverses accions amb la finalitat de conèixer millor la història del monument i al mateix temps posar-lo en valor. D’una banda, s’ha pogut consolidar les parets de l’església per tal d’evitar-ne la degradació i, de l’altra, s’han realitzat estudis arqueològics i antropològics.
Aquests estudis han posat al descobert restes de diverses èpoques, d'algunes de les quals no se’n tenia cap notícia. En destaquem l’ocupació ja en època ibèrica entorn dels segles III-I aC. i algunes restes d’època visigòtica (segles VI-VII) i carolíngia (segles VIII-IX).
La següent època d’ocupació del turó, i ben remarcable, seria l’alta edat mitjana, i en concret sobre l’any mil, moment de vital importància per a la consolidació dels territoris de l’anomenada Catalunya Vella. És aquest moment que el Castell de Besora esdevé protagonista de la història, de la mà de Gombau de Besora, conseller actiu del govern de la Comtessa Ermessenda, la qual volgué viure els seus últims dies a Sant Quirze de Besora.
A finals de l’època medieval i aprofitant temps de pau (a mitjans del segle XIV), els senyors del Castell de Besora fan un canvi de residència i van a viure al Castell de Montesquiu.
I finalment, i ja en època molt recent, hi ha una important ocupació de tipus bèl·lic, durant les guerres carlines del segle XIX. Són nombrosos els individus enterrats al voltant de l’església, tant de l’època carlina, com també de les èpoques anteriors, durant els segles que l’església de Santa Maria féu les funcions de parròquia dels habitants dels masos que conformen actualment el municipi de Santa Maria de Besora, això és fins a mitjans del segle XVIII.