La ciutat romana de Iulia Libica

La Cerdanya abans de l’arribada dels romans, estava ocupada per la població dels ceretans. Comunitats indígenes relacionades amb el món ibèric amb el qual compartien llengua i una cultura material semblant. Vivien en poblats fortificats en alçada, i es dedicaven a l’agricultura i ramaderia, juntament amb l’explotació de recursos miners. 

En època d’August es va transformar el territori de la Cerdanya i els jaciments ceretans s’abandonen cap a l’any 40 aC. Poc després es funda el nucli urbà de Iulia Líbica (Llívia). Sembla força probable que aquesta nova ciutat concentrés tant població nouvinguda d’Itàlia com la població indígena desplaçada dels poblats de la regió. 

Iulia Líbica es troba en un punt arrecerat a peu del turó del Castell amb un bon control visual de tota la plana ceretana, vigilant una de les vies que travessen els Pirineus des d’època antiga. Seria la via que comunicava la vall del Segre amb la vall del Tet creuant el coll de Perxa, una de les possibles rutes agafades per Aníbal Barca al travessar els Pirineus amb els 90.000 homes, 12.000 genets i  els seus 37 elefants en direcció cap a Itàlia en el 218 aC. 

Llívia es convertí en el centre polític del territori ceretà i s’inicià aquí el procés d’aculturació i romanització de les comunitats indígenes, que adoptaren les formes socials, polítiques i culturals dels nouvinguts. 

Els treballs a Les Colomines desenvolupats entre els anys 1997 i 200 i les excavacions posteriors fins al día d’avui, han supossat l’excavació arqueològica més extensa efectuada a Llívia, i tant des del punt de vista de la documentació de les estructures exhumades com del material recuperat, la font més important sobre el coneixement de l’evolució de la ciutat en època romana. 

El dia a dia de les excavacions romanes a Iulia Libica el podeu trovar en el següent blog: https://blogs.uab.cat/iulialibica/