Conjunt arqueològic del Castellot de Castellví de la Marca
El castellot de Castellví, conegut per les fonts altmedievals amb el nom de “Castrum Vetulum”, ocupa un cim dominant sobre el conjunt de la plana penedesenca i correspon a un jaciment arqueològic ben particular entre els castells catalans, atès que fou una fortificació principal durant diversos períodes històrics.
Amb escasses dades prèvies que observaven la presència de materials prehistòrics en l’entorn de la cova del Castellot, durant els anys 2016-2021 el Grup de Recerca OCORDE ha conduït una intensa activitat arqueològica en aquest jaciment i al seu entorn. Les actuacions s’iniciaren amb dues campanyes consecutives de prospecció al terme municipal de Castellví de la Marca, on s’identificaren i delimitaren 21 zones arqueològiques d’interès que reporten materials antics i medievals principalment. Tot seguit, l’any 2017 s’iniciaren les excavacions al Castellot amb una intervenció extramurs, en la plataforma inferior del conjunt, sobre un petit sector d’uns 100 m2 de superfície on s’identificà un espai residencial atribuïble al segle X. A partir d’aquí, durant el quadrienni 2018-2021 les intervencions s’han desenvolupat íntegrament en la plataforma superior del jaciment, gràcies a la conjunció amb les iniciatives de l’Ajuntament de Castellví de la Marca, que promou la restauració del conjunt. Aquí les excavacions han afectat la pràctica totalitat del castell i han estat realitzades amb la participació de les empreses Arquepec (2018) i Arqueòlegs.cat (2020-2022). En paral·lel, les diverses estructures han estat consolidades i avui són en procés d’acondicionament.
Aquestes intervencions han permès conèixer les distintes fases d’ocupació del jaciment i datar amb força precisió els diversos edificis i muralles que ocupen el cim. Així, la presència de materials prehistòrics permet inferir l’existència d’un establiment del Bronze Antic, caracteritzat per ceràmiques grolleres, brunyides i amb petits botons en relleu sobre el cos de les peces. Així mateix, al jaciment també s’identifiquen diversos materials d’època romana que bàsicament ens reporten vers el canvi d’era i l’alt imperi. Malgrat tot, aquests materials més antics del cim del Castellot no presenten estructures associades, ni prehistòriques ni romanes, que les ocupacions posteriors haurien destruït.
Més enllà, no sembla que el lloc es reocupi fins ben entrat el període andalusí, quan s’edificaria la torre mestra de planta circular i base massiva amb què s’inicia la fortificació medieval. Bastida sobre la roca, la torre és efectivament la primera construcció sòlida del cim, un edifici que hom reformà al segle XIX i que l’any 2018 s’ha restaurat. La datació relativa de la torre, però, situa la seva construcció previsiblement durant el segle IX o no gaire més tard, atesa la presència de ceràmiques comunes d’època emiral al seu entorn i també arreu del jaciment.
Al seu torn, diverses datacions calibrades precisen que hom bastí durant el segle X tant la primera muralla que s’adossa a la torre com l’edifici rectangular de l’aula castral, que hom transformà en església vers inicis del segle XI o poc abans, alhora que hom construïa una segona muralla més extensa. A partir del segle XII, però, el castell inicia una llarga decadència, fins la refortificació del lloc al segle XV, durant el període de la guerra civil catalana i les seves seqüeles. Aleshores s’edificà una caserna vora la torre i hom construí una nova muralla perimetral, que s’abandonarien definitivament en finalitzar els conflictes o poc més tard.
Avui la recerca arqueològica continua a l’exterior de la fortificació, on es detecten altres espais d’interès. Així, l’última intervenció realitzada durant l’estiu de 2022 ha descobert un altre àmbit altmedieval al peu de l’aula castral, que s’associa a un espai de pedrera i que cal relacionar amb les primeres construccions conservades. A prop del Castellot, també es projecta estudiar i consolidar les restes la torre de Can Pascol, que així mateix es remuntaria a l’època andalusina i que l’Ajuntament de Castellví es proposa restaurar. Són fortificacions que certifiquen l’interès del patrimoni altmedieval de Castellví de la Marca, i que fins i tot s’anticipen a la conquesta comtal del Penedès vers inicis del segle X.