"Sabíem que la desinformació era una amenaça per a la democràcia, ara veiem que també és una amenaça per a la salut"

08/04/2021

Entrevista a Alba Tobella, Periodisme UAB ’09, fundadora i codirectora de Verificat, la primera plataforma de verificació de Catalunya. Va ser el projecte guanyador del premi CIEU-FEiE 2020 a la idea més emprenedora en la categoria Alumni UAB d'impacte social i sostenibilitat.

Tobella, després d’un any treballant a El País a Madrid, el 2014 va decidir començar la seva carrera internacional com a corresponsal freelance a Mèxic. Va treballar també a Uruguai i a Colòmbia amb France Press i després a l’Agència Associated Press.  

Parlem de la seva trajectòria i de la importància d’una ciutadania responsable per lluitar contra les fake news en l’era digital.

 

Perquè vas escollir estudiar Periodisme?
Tota la vida havia pensat fer Medicina, però quan estudiava segon de batxillerat va haver-hi els atemptats de l’11M a Madrid tres dies abans de les eleccions i vaig veure tota la maquinària de comunicació. Observar la influència que van tenir els missatges que el govern va aconseguir colar als mitjans de comunicació sobre els resultats electorals, tot aquest engranatge, em va semblar apassionant i vaig canviar d’idea totalment. 

Decideixes marxar a Mèxic el 2014 i fer de corresponsal freelance. Què suposa aquesta decisió?
Vaig marxar d’un país amb uns mitjans de comunicació en crisi. A Mèxic era freelance, i això em permetia viatjar i escriure sobre temes que m’interessaven a mi, i que després venia als mitjans. Temes de societat i de drets humans, de gènere, de minories... sempre m’ha semblat interessant i se’m dona bé parlar amb la gent, no soc una periodista d’exclusives polítiques, sinó d’anar a un poble de Xiapes i parlar amb nenes de 15 anys que han avortat perquè m’expliquin les seves experiències. Ha sigut una manera d’explicar històries que sempre m’ha agradat molt. Em va tocar l’època de la desaparició de 43 estudiants a Mèxic a una escola rural, arrel d’això moltes famílies van començar a sortir al camp a furgar i a buscar als seus familiars desapareguts. A Colòmbia em va tocar l’etapa dels acords de pau i l’inici del post conflicte amb moltes històries de desaparicions, de narcotràfic, històries dures en contextos complicats. Sempre he volgut explicar una mica com viuen les persones més vulnerables.

Quan sorgeix Verificat?
Després d’haver voltat durant 5 anys i d’haver viscut l’experiència de corresponsal, que m’havia agradat molt, vaig veure que d’alguna forma havia complert un objectiu, volia passar pàgina i vaig tornar aquí a Barcelona. No tenia una feina fixa, i vaig conèixer a la Carina Bellver i a l’Eli Vivas, periodistes de dades; al Lorenzo Marini, fundador i director de l’startup Precept / YouCheck especialitzada en la desinformació, i em vaig retrobar amb la Carola Solé i la Roser Toll, companyes de promoció de Periodisme a la UAB, que també havien tornat a Barcelona després de ser corresponsals a l’Amèrica Llatina. Tots teníem un interès en comú. A Madrid hi havia dues entitats de fact checking, però a Barcelona no hi havia cap, i vam veure l’oportunitat i la necessitat. Ens vam unir i el 2019 vam fer un projecte pilot amb una beca de tres mesos de l’Open Society Foundations, va anar molt bé i la mateixa entitat ens va donar una beca més llarga de consolidació.

Com funciona Verificat? Quina és la vostra rutina?
Tenim una doble rutina, cada matí revisem les entrevistes de polítics als mitjans de comunicació, en principi aquí a Catalunya, i fem un repàs de les declaracions. I d’altra banda, revisem les xarxes socials per mirar si algú ens ha etiquetat, si hi ha alguna cosa molt viral, o si algú ens ha enviat un whatsapp al número que tenim disponible pels nostres lectors. Ens distribuïm tot aquest material i comencem a verificar. Preguntem a les fonts, primer directament als autors de les declaracions si són identificables, si és un polític truquem al seu equip de premsa, investiguem i ens posem a verificar. 

Teniu també projectes d’educació.
Sí, paral·lelament hi ha un altre equip a verificat que es dedica a l’educació, fem tallers d’alfabetització mediàtica enfocat a adolescents, universitaris. I ara, per exemple, estic preparant un projecte per gent major de 55 anys, perquè tot i que tenen accés a la tecnologia, la bretxa digital existeix i són realment les persones més vulnerables a la desinformació. I cal explicar-los que amb el seu mateix mòbil poden verificar coses ràpidament i si tenen dubtes ens ho poden fer arribar a nosaltres perquè els ajudem. Aquesta és la nova línia per aquest any. És important que entre tots fem una mica d’activisme, recordem a la gent que no tot és veritat, i que abans de reenviar un missatge, intentem descobrir si és cert. I quan estigui confirmat, ho reenviem.

El projecte Gen Z va destinat a persones joves. Com s’enfoca per a un públic que ja ha nascut amb les tecnologies?
La gent jove tot i ser més conscient que a internet hi ha molta mentida, estan creixent en aquest entorn totalment digitalitzat on les referències estan totes a internet. És molt important ensenyar-los a diferenciar quina és una bona font, quina és dubtosa i com actuar en cas de detectar una mentida. Els entrenem a ser crítics quan consumeixen les xarxes, però també a pensar si els convé reenviar un vídeo que posi en perill un company o una companya de classe, que estigui violant la seva intimitat, que estigui contribuint al bullying. Passen moltes coses al mòbils dels adolescents i la cultura de la verificació és important, però amb els tallers també intentem que facin un ús responsable del telèfon.

Com reben el projecte?
Estan molt motivats perquè el Gen Z és un canal de verificacions fet per adolescents i per als  adolescents. Poden comunicar-se en el seu idioma, no els imposem que verifiquin declaracions de polítics, sinó que ells mateixos aporten els temes que circulen al seu entorn, o des de l’equip aportem temes que creiem que els poden interessar, per exemple, ara estan treballant temes de vacunes, sobre els quals circulen molts rumors. Intentem que els estudiants ens donin una porta d’accés a xarxes on nosaltres no naveguem per edat, i que ells mateixos siguin qui aprenguin a monitorejar-les.

Quines són les vies de finançament de Verificat? 
Hem fet campanyes de crowfunding, però les nostres vies de finançament principal són subvencions de fundacions internacionals. A més dels serveis que podem oferir, tallers o col·laboracions que fem amb mitjans de comunicació, informes o assessoraments per a empreses o ens públics. Tenim vies de finançament variades, no és fàcil. El nostre repte principal del 2021 és sobretot aconseguir estabilitat financera i visibilitat, consolidar-nos de veritat com un projecte a llarg termini, perquè hem demostrat que és un projecte ben rebut i necessari.

Com us ha afectat el context de pandèmia?
Hi ha hagut una allau sense precedents de desinformació perquè el COVID-19 ens ha posat en una situació molt vulnerable, de molt de desconeixement, i amb molt temps lliure. Una triada perfecte per fer proliferar la desinformació. Veiem com el moviment antivacunes, que sempre havia existit, s’ha fet molt fort a xarxes. Com? Apel·lant als sentiments de la gent, fent missatges que no són certs des d’un punt de vista científic, però que donen una explicació, i si no tens el coneixement suficient per a contrastar-lo, van calant. Un 60% dels espanyols creu que el virus ha estat creat de manera artificial i un 40% creu que darrera de la vacuna hi ha una conspiració, són dades de la Comissió Europea, de l’Eurobaròmetre. Això és arrel de tots aquests missatges que circulen.

Què hi ha darrera d’aquests missatges? 
Hi ha interessos de vegades molt bàsics, per exemple, circula un rumor que diu que el col·lutori bucal serveix per prevenir el COVID-19. I si comences a investigar, trobes una persona que ven col·lutori bucal que s’ha dedicat a difondre aquest rumor. A nivell polític, també hi ha interessos. Convèncer la gent que el COVID-19 és una creació, permet desestabilitzar políticament els governs que estan fent front a la pandèmia i que s’estan desgastant prenent mesures impopulars com els confinaments. Hi ha una mescla entre interessos econòmics i polítics. El NY Times va publicar un article sobre una investigació de la Universitat de Cornell, van analitzar 38 milions d’articles relacionats amb el COVID-19 i la informació de 4 de cada 10 dels que contenien informació falsa, venia de declaracions que havia fet Donald Trump. 

Vivim en una societat amb més nivell educatiu, molts recursos i fonts a l’abast, però també amb molta més facilitat per difondre rumors ràpidament a través de les xarxes socials. Què ens hi juguem com a societat si no sabem discernir la veritat.
Tenim la oportunitat de tenir més informació que mai, però això ens obliga a saber navegar-la. Si entres a una biblioteca i no coneixes com està endreçada, no trobaràs mai el llibre que vols llegir. I d’alguna manera internet és aquest caos, s’ha d’aprendre a navegar i saber què és el que ens interessa i què és el que no ens interessa. Com a societat ens hi juguem molt, perquè fins ara sabíem que la desinformació era una amenaça per a la democràcia, que les informacions falses havien ajudat a determinar resultats electorals, però ara veiem que també és una amenaça per a la salut de la població i ens hi estem jugant la vida. Hi ha persones que han mort per consumir llegiu i altres productes tòxics que a internet s’han recomanat per fer front al COVID-19. Si la quantitat de persones que rebutgen de posar-se la vacuna és prou alta, no aconseguirem la immunitat de grup que estem buscant i aquest sistema haurà fracassat. 

De fet, amb les vacunes, ja s’havia arribat a un consens. 
Hi ha un consens científic, i hi havia un consens sobre l’autoritat mèdica. Si l’organisme pertinent aprovava un medicament, volia dir que tenien proves suficient com per pensar que eren segurs, però ara qualsevol persona que no ha posat mai un peu en una Facultat de Medicina està opinant sobre la seguretat de les vacunes. I aquesta sensació que qualsevol opinió pot arribar a tenir el mateix impacte sigui fonamentada o no, és molt perillós. Per això hem de saber qui ens està explicant les coses. No dic que ens haguem de creure que la vacuna és bona per se, però si les persones que s’han dedicat a estudiar-les durant tota la seva vida ens diuen que aquestes vacunes són segures, no tinc eines per dir el contrari. 

Quin és el límit de l’opinió?
Una cosa és opinar i l’altra cosa és saber. Ludwig Wittgenstein deia: “Del que no es pot parlar, és millor callar”, i em sembla molt pertinent, perquè sinó estem contribuint a generar un soroll que  no aporta res. Soc del parer que debatre, discutir i confrontar punts de vista és genial, però que les persones que vulguin aportar alguna cosa, sigui perquè han investigat, perquè s’han pres la molèstia d’anar a buscar la informació. Sinó, poden parlar des de la por, des del sentiment, que és com circula la desinformació, apel·lant als sentiments de les persones.

Digues-nos unes pràctiques senzilles i quotidianes que la ciutadania puguem aplicar per no contribuir a la desinformació.
Quan reps un missatge, pots fer una cerca ràpida a Google, no tota la veritat absoluta està a allà, però moltes coses hi són. O si t’arriba una notícia o una foto d’última hora, per exemple, fa uns mesos hi va haver una explosió a Madrid, abans d’entrar en pànic i compartir-la, pots mirar als mitjans de comunicació teus de referència. Creus que si hi hagut una explosió al centre de Madrid, no n’hauran fet una notícia? Mirar quines són les fonts o observar, per exemple, si els balcons, les voreres, els tipus de contenidors que surten, es corresponen amb Madrid realment. És a dir, analitzar una mica el contingut abans de compartir-lo per no contribuir a la desinformació. Això va passar molt durant els atemptats de Barcelona, es van compartir moltes imatges que no eren de la Rambla i això genera encara més pànic i  confusió. Existeix la cerca inversa d’imatges, pots pujar una foto i et diu des de quan està indexada a Google. Si et passen una foto d’una manifestació del 2021, la busques i veus que la foto circula des de 2016,  evidentment no és veritat. Són cinc segons.