Entrevista a Marc Balcells, Alumni UAB de Criminologia '07

21/07/2025

• Per Sant Jordi vas estar signant Arqueomàfia. És tan especial com diuen?

Sant Jordi va ser una experiència fantàstica. No m’ho esperava gens. Al dia següent et sents feliç i esgotat.

 

• Què fa que et decideixis a convertir la teva tesi doctoral en un llibre?

M’ho va proposar la meva editora, que llavors no la coneixia. Em va escriure un correu, i vaig tenir curiositat. Em va preguntar si em veuria escrivint un llibre i sí, si m’hi veia. El que no em podia imaginar és que suposaria tanta feina, donava per fet que si ja tenia la tesi escrita, seria més senzill convertir-la en un llibre.

 

• L’editora com va arribar a tu?

M’havia sentit a la secció d’òpera i de delinqüència contra patrimoni cultural que faig a La primera pedra de RAC1. Li vaig fer 5 o 6 propostes de possibles llibres, que ja m’havien voltat pel cap, relacionats amb temes de criminologia, delinqüència… i li va interessar l’angle del patrimoni cultural. És el projecte al que li tinc més estima.

 

• Per què va costar tant escriure’l?

No té res a veure una cosa amb l’altra, he hagut de reescriure la tesi per explicar-ho al públic generalista i té un estil completament diferent. He treballat molt a fons el manuscrit.

 

• Llegir-lo és com sentir-te parlar explicant-nos-ho tot.

Al principi, a l’editora no l’acabava de convèncer que m’adrecés tan directament als lectors però jo creia que no calia fer una lliçó magistral ni un assaig. Tenia clar el meu estil, explicar-ho duent als lectors de la mà, i és el que he fet.

 

• Com sorgeix el teu interès pels lladres de tombes?

Fent el màster a Itàlia, el 2011, vaig llegir un article sobre el tràfic de patrimoni cultural. Allò va ser el germen del que acabaria sent la meva tesi. Vaig estar tres anys fent treball de camp, entrevistant a lladres de tombes, que sovint es justifiquen dient que ho fan com a afició. Encara ara quan viatjo a llocs on hi ha saquejos, intento trobar-me amb autoritats o conèixer a nous lladres de tombes.

 

• I per la Criminologia?

Sempre m’havia interessat, tot i que quan vaig descobrir-la no hi havia estudis universitaris. Fent Dret em vaig especialitzar en assignatures de Dret penal, i sempre he llegit sobre el tema. Amb perspectiva m’adono que estava predestinat a ser criminòleg. Quan vaig muntar el meu despatx d’advocat, em vaig comprar un portàtil, impressora i fax però no tenia un despatx físic. Per trobar-me amb els clients sempre em desplaçava jo. Anava cap a on em diguessin fent una mena de treball de camp, posant el focus en els problemes que tenia, què l’havia dut a cometre un crim, on vivia, si tenia estudis, estava en risc d’exclusió social o tenia problemes psiquiàtrics o addicions… ho analitzava des d’una òptica criminològica, més sociològica i menys jurídica.

 

• En quin moment està la Criminologia?

És un moment crucial. Segurament més d’hora que tard veurem un reconeixement de la figura del criminòleg per part dels governs. La Criminologia és una ciència empírica sobre la delinqüència, basada en la Sociologia i el Dret, per intentar prevenir i reduir delictes, que no hi hagi tanta reincidència i les víctimes es desvictimitzin el més aviat possible. Hi ha tants camps que no ens els acabarem mai!

 

• Què diries a tots els joves que fruit de les històries de ficció televisiva, novel·la negra, creuen que volen ser criminòlegs?

A les sèries i les novel·les es tracta la resolució del delicte individual, i sovint es fa molt ràpid. Aquesta és una feina policial o criminalística de laboratori, a un criminòleg no li suposa res. Per estar a un laboratori has de ser químic, biòleg o metge forense. Si algú em plantés davant d’un cadàver preguntant-me de què ha mort, em desmaiaria. Els criminòlegs estudiem la causa del delicte, la prevenció i com hauríem de reaccionar com a societat davant el delicte. No ens interessa un cas concret sinó quan hi ha molts casos i tenim prou dades estadístiques per determinar què ha passat i per què.

 

• Llavors res d’anar al dipòsit de cadàvers?

No, no ho faran mai. Els criminòlegs no hem d’estudiar casos aïllats sinó el per què succeeix quelcom, com una mena de sociòlegs vinculats al delicte. Nosaltres estudiem filosofia, economia, etnografia, les cases del delicte, geografia i cap al final psicologia criminal, medicina legal i forense. A Barcelona, per exemple, que tenim un problema de reincidència, el criminòleg ha d’aportar a través de la recerca, opinió sobre el problema i propostes de com solucionar-lo.

 

• Com arribes a la UAB?

Havia fet Dret a la UPF i em venia de gust canviar d’universitat. Volia que fos la UAB. No coneixia directament a l’Elena Larrauri ni el Pepe Cid, que llavors eren professors a la UAB però els havia llegit molt com a estudiant de dret penal. Sempre m’ha agradat tenir professors als que he admirat i a la UAB vaig trobar a grans professionals de la criminologia. Marcelo F. Aebi, que era professor convidat, em va empènyer al món de la recerca, és un dels motius pels que vaig fer la tesi doctoral. Vaig fer bé triant la UAB.

 

• Has estat vinculat al BCNegra. Com descobreixes la novel·la negra?

La primera novel·la que recordo és El nom de la rosa d’Umberto Eco. Una edició d’El Círculo de Lectores amb la foto d’un claustre i una rosa, que em van regalar els meus pares. Ja era molt fan de la novel·la negra més infantil i juvenil, com Tria la teva aventura, que havies de resoldre casos i eren molt divertits. Sempre he gravitat entorn aquestes novel·les. Quan llegeixo qualsevol altre tipus de novel·la trobo que em falta un assassinat! Tot i que també intento gaudir de grans peces de la literatura, estic començant a diversificar.

 

• Quin tipus de lector ets?

Cada nit tinc un llibre de novel·la negra. Per mi és una lectura hiperactiva pensant en temes criminològics. Soc molt de Michael Connelly, Petros Márkaris, Vázquez Montalbán, els nòrdics… a la novel·la negra també hi ha grans noms de la literatura. M’estimo els llibres encara que els subratllo, tinc post-its i prenc notes.