"De la necessitat en vaig fer virtut, i la UAB va jugar un paper important en ajudar-me a trobar i desenvolupar el millor de mi mateixa"

26/06/2024

- Quan decideixes que vols ser empresària?

Mai, m’hi vaig trobar. M’adono que la ràdio no és per mi i m’invento com a freelance per pura supervivència.

- Per què no era per tu?

Tot i que valoro profundament l’experiència i les persones amb les quals vaig treballar, vaig adonar-me que necessitava un entorn diferent per desenvolupar-me plenament tant personalment com professionalment.

- Què et va suposar deixar la ràdio?

Va ser un daltabaix. Tota la vida havia estudiat i treballat dur per estar allà. Part del meu entorn em retreia que ho deixés, ho vivien com un fracàs i un error. Em va costar adornar-me que el periodisme pot tenir altres formes. 

- Què vas aprendre d’aquella experiència?

Vaig aprendre moltes coses valuoses. Una d'elles és que, si es vol retenir talent i tenir equips cohesionats i motivats, cal tenir en compte els interessos tant de l’empresa com del treballador. Aquesta és una de les coses que dic a les empreses que assessoro.

- Quin tant per cent de capacitat de somiar cal per emprendre el teu propi negoci?

Soc somiadora amb els peus a terra. L’empresari veu constantment oportunitats, ha de tenir una visió i un valor diferencial, creure que es poden aconseguir coses grans. Mai havia pensat que arribaria aquí però tampoc he dubtat que ho faria.

- Quines altres aptituds són necessàries per emprendre i mantenir l’empresa?

Fan falta diners, emprendre és car. Abans de començar a treballar has de pagar: quota d’autònoms, assegurança de responsabilitat civil, advocats per la protecció de dades, la gestoria… els negocis no generen beneficis fins als dos anys. També cal constància i paciència, els resultats no són instantanis. La disciplina no és sexy però és vital, si els primers anys no vas a totes sense dubtar-ho, no ho aconsegueixes.

- Anem a la formació. Què et fa triar l’Autònoma i Periodisme?

Tenia clar que estudiaria Periodisme des que era petita i l’Autònoma era l’única universitat pública que ofertava quatre anys de Periodisme.

- Quin record tens de l’època al Campus?

Poques classes i moltes manifestacions amb el No a la guerra. Va ser una cura d’humiliat, estava acostumada a ser la millor però allà érem molts a classe, em sentia insegura. Vaig currar molt i vaig anar a Ràdio Pineda per ser becària. Això em va salvar, em va ajudar a posar en valor les meves fortaleses. De la necessitat en vaig fer virtut, i la UAB va jugar un paper important en ajudar-me a trobar i desenvolupar el millor de mi mateixa. Tinc molt bon record, hi tornaria, soc fan de la pública.

- Com has anat definint cap a on volies redirigir la teva carrera?

Vaig anar de beca en beca. Quan estava fent les nits a Catalunya Ràdio vaig aconseguir una beca per fer temes de comunicació al Departament d’Interior, i ho vaig compaginar. Al Departament els agradava com treballava i m’hi vaig quedar 10 anys com a freelance. Allà m’adono que hi ha una altra manera de comunicar.

- Des que vas estudiar a la Universitat ha canviat molt l’entorn digital. Quina formació hauria d’estar present a la universitat per adquirir els coneixements necessaris?

Soc molt crítica amb això, crec que ens centrem erròniament en l’eina en lloc de l'estratègia. L’eina caduca, l’estratègia no. Posem la mirada en el número de seguidors i likes, i no el per què i per a què les fem servir.

- Quin paper ha jugat la formació per adaptar-te i avançar-te als canvis del sector?

Imprescindible. Sempre dic que els títols no ho són tot, però reconec que la formació és important per adquirir coneixements profunds i especialitzats. Els dos postgraus i el màster que tinc m'han permès aprofundir en temes específics, mentre que els congressos m'ajuden a estar al dia de manera ràpida.

- Com a professora universitària, què vols transmetre als teus alumnes?

Soc una mica antisistema i la nota no ho és tot, l’important és que cadascú evolucioni. Sempre que puc els dono suport perquè donin el millor d’ells. La part humana no la contempla cap currículum i és essencial.

- Què ha estat el més profitós de les experiències laborals prèvies?

El preu emocional que he pagat per tenir el que tinc. M’ha costat recomposar-me. Vaig tenir la sensació que començava de zero, com si m’ho carregués tot deixant aquella ràdio gris i seriosa on no m’hi veia tota la vida fent el mateix. He tingut la sort de tenir caps que es preocupaven pel benestar emocional de l’equip, que trencaven l’estrès amb bromes i compensaven la fredor del sistema amb un “ho has fet bé, sé que portes 12 hores de guàrdia sense dormir”. Han estat líders que m’han donat seguretat per poder aprendre. Sembla que només es pot aprendre des del risc i això és matador.

- Avançar és una elecció?

Totalment, com tenir una vida ecològica amb un mateix, viure en pau. Sembla que hi ha un estàndar que no l’estàs aconseguint, com si mai fos suficient. Cal canviar la mirada, parlar-te millor a tu mateixa.

- Quins són els reclams habituals de les empreses que us contracten?

Depèn. Sovint les dones emprenedores busquen la conciliació i les empreses més grans es preocupen per la gestió d’equips o com poden millorar la productivitat i els processos… amb tot la comunicació és el fil conductor.

- Quin futur li augures a la consultoria?

Estic al sector de la consultoria, però no m’hi sento. Tots som consultors, tots acompanyem altres persones. Molts processos s’automatitzaran però quedarem els humans per acompanyar a les persones, entendre-les i ajudar-les, dissenyant-los un patró personalitzat.

- A quin sector diries que estàs?

Els sectors es desdibuixen. A la meva feina hi ha molt de creixement personal. No venem productes o serveis, venem solucions a un problema que pot tenir convergències a diversos sectors.

- Acompanyes a empreses a tenir negocis rendibles, ètics i humans. Quina és la clau per aconseguir-ho?

Des del vessant ètic has de tenir clar per què emprens i des de quina emoció. La part rendible implica saber quant necessites facturar i fer-ho sense fixar-te en la competència. I pel costat humà crec en els green business, empreses ecològiques amb els clients i el personal, que guanyen diners i són feliços perquè són útils amb la seva feina i no fan la guitza a la resta. Som empreses amb molta responsabilitat social corporativa  i creiem en la col·laboració.

- Pels emprenedors és un repte aconseguir l’equilibri entre el vessant professional i personal. Com ho portes?

Els primers anys és com un avió que ha d’enlairar-se. Has de posar-hi molta energia per conèixer el sector, fer contactes i que siguin estratègics per generar beneficis més ràpid. A partir d’aquí t’hauries d’estabilitzar, guanyar més diners i dedicar-li menys temps, tenint marge suficient per viure bé. 

- Ha costat aconseguir-ho?

M’ha costat més aconseguir un canvi de mentalitat. És la meva responsabilitat crear un negoci que em doni qualitat de vida. M’encanta la meva feina però no necessito treballar per ser feliç.

- Pateixes pel futur?

No. Els diners que he guanyat els he posat a què treballin per mi. Si m’anés malament, podria viure del que sé fer. Afortunadament tinc una marca personal que he creat i m’acompanya. Hi ha qui treballa més per consumir més però després no té temps per gaudir. Jo he construït una vida petita, per mi l’èxit és viure on visc i trobar-me bé.

- Quins són els teus valors, els teus somnis?

No projecto massa perquè la vida em sorprèn per bé i confio en mi, sé que em tinc i sé que estaré bé. Això és relativament nou, per mi el somni és el que estic vivint ara, aquesta pau.

- Alguna habilitat que hagis incorporat al llarg dels anys i de la que estiguis especialment satisfeta?

L’empatia. Els primers anys era molt directiva però amb els anys he anat entenent que tothom no ha d’aspirar al mateix. Ni cal ni es pot. Hem de posar la mirada no només en produir, també en com produïm i el preu que paguem per estar on estem.

- Quins plans professionals tens pels propers anys?

M’agradaria fer algun canvi a l’equip per créixer més la branca dedicada a grans empreses. També m'agradaria escriure algun altre llibre. El primer que vaig publicar –Working Happy (2015)– és sobre muntar l’empresa; el segon –Liderar en femenino para hombres y mujeres (2019)–, sobre liderar equips i em falta el pas intermig, com s’escala el negoci. El tinc mig escrit.