“La nostra competència és una paret blanca”
Entrevista a Josep Arguimbau, Dret i mínor en Emprenedoria i Innovació Social UAB ’19. Va crear fa un any Arspect, una plataforma on-line de lloguer de peces d’art, un negoci pioner a l’estat.
13/01/2021
Josep Arguimbau, Dret i mínor en Emprenedoria i Innovació Social UAB ’19, va crear fa un any Arspect, una plataforma on-line de lloguer de peces d’art, un negoci pioner a l’estat. Inicialment orientat al sector turístic, amb la pandèmia han hagut d’obrir-se a nous mercats. Parlem amb ell sobre el procés emprenedor i els seus reptes professionals i personals.
Arspect va guanyar la darrera edició del Premi CIEU-FEiE a la idea més innovadora en la categoria Alumni UAB.
Perquè vas escollir estudiar Dret?
Des de petit a casa he vist el món de l’empresa molt de prop ja que el meu pare és empresari. Des de feia molts anys tenia ganes de muntar el meu propi negoci i el món del dret m’agradava perquè podia donar-me coneixements generals. Soc de Menorca, vaig començar el grau a la Universitat de les Illes Balears, i després tenia ganes de venir a Barcelona i vaig acabar els estudis a la UAB.
Com va ser aquest canvi?
Curiosament a la UAB vaig descobrir el món de l’emprenedoria amb UAB Emprèn. Va significar realment un punt d’inflexió perquè em van orientar i ajudar. Durant els últims anys a l’Autònoma s’està implementant el món emprenedor, va sortir el mínor en Emprenedoria i Innovació Social i m’hi vaig apuntar.
En què consisteix el mínor?
Tens 30 crèdits optatius i en comptes de fer assignatures de la teva carrera, fas assignatures d’altres graus tranversals que t’ajuden a tenir una visió global sobre com desenvolupar projectes. Jo, per exemple, vaig fer assignatures de periodisme, creativitat, sociologia ambiental, oratòria i economia. Vam ser la primera promoció, vaig conèixer a molta gent i l’experiència va ser fantàstica.
I en quin moment sorgeix la idea d’Arspect?
La idea sorgeix just l’estiu abans de venir a la UAB, el 2017 més o menys. La meva idea inicial era fer un e-commerce d’art, però vaig descobrir que la idea no era tan innovadora. Vaig començar a donar-hi voltes, fins que al final entro en algunes incubadores, i en una d’elles, que ara son socis nostres, ens van ajudar a focalitzar-nos i vam trobar el concepte actual.
Quin és aquest concepte?
Som una plataforma de lloguer amb opció a compra d’obres d’art contemporànies d’artistes locals i emergents. I no ens volem quedar aquí, sinó que volem ser referents a tot Espanya. A diferència d’altres països europeus, aquí l’art sempre es tracta com un sector elitista i nosaltres volem trencar aquestes dinàmiques i donar una opció diferent. Per què he de vendre art a persones particulars quan també puc llogar aquestes peces i que les gaudeixin espais empresarials, clíniques, productores audiovisuals...? Portem art a espais efímers i diferents als habituals.
Com vas formar l’equip del projecte?
A través d’amics, primer vaig contactar amb el Pablo Canet, dissenyador gràfic i interactiu i també front end, que ja estava treballant en una start-up. Llavors, ens feia falta algú de back end, i vaig trobar el Jonathan Ponce, que és titulat en Enginyeria Informàtica a la UAB. I just durant la quarantena, a l’abril, vam integrar la Laura Gausa, directora d’art, que ens va contactar al llegir una entrevista sobre Arspect. Així que actualment som quatre persones que treballem full time.
En quin punt de desenvolupament de negoci us trobeu?
Estem tractant amb els primers clients, fent les primeres ventes (lloguers) i l’objectiu d’aquest any és consolidar el model de negoci, testejar els nous productes i serveis que oferirem i anar creixent. Estem sobretot amb el sector audiovisual i sanitari i ens agradaria entrar al sector empresarial i al turístic. Tenim molta feina per endavant i serà un any interessant.
En el vostre cas, aquí no teniu competència. Es tracta d’obrir mercat i que la gent vegi aquesta necessitat.
Exacte, hi ha un mentor nostre que fa broma i ens diu que la nostra competència actualment és una paret blanca. I sí, per una part és una paret blanca i, per una altra, és Ikea. Hi ha un cert sector que pensa que no val la pena gastar diners en una peça d’art si es pot comprar un quadre a Ikea. Nosaltres volem canviar aquesta visió, fer que l’art torni a emocionar, incentivar aquesta sensibilitat i, per això, cal fer les coses diferent. No necessites ser un expert per gaudir de l’art, és un concepció que volem trencar, volem que tothom en pugui gaudir, crear espais on les persones es sentin a gust.
Quin són els vostres referents internacionals?
A Nova York tenim Curina i hi ha un referent que m’agrada molt que és Artbank a Austràlia, també tenim referents a Anglaterrra, Holanda i Bèlgica. Hi ha diversitat, però no hi ha un gran referent a nivell mundial. La nostra visió de futur va enfocada a intentar ser aquest referent que falta.
I quins són els vostres reptes més immediats?
És complicat fer certs plans ara mateix, però volem que se’ns conegui a tot Espanya. Començarem a llançar campanyes, a renovar la nostra imatge de marca i a comunicar l’art d’una forma diferent, enfocat a gent jove i innovadora. Volem un creixement sostenible, i que cada passa que fem, sigui segura i es faci bé.
Acabes d’acabar un màster en Marketing Online i e-commerce, quins són els teus objectius més personals?
Soc una persona molt inquieta, m’agrada molt aprendre. El meu objectiu ara és assentar bé aquesta empresa i créixer amb ella. El que estic aprenent és brutal, des de fer una simple facturació, a tractar amb clients, fer ventes, gestionar la comunicació, l’equip, hi ha molt per fer i molt per aprendre i a nivell personal estic molt satisfet.
Què t’aporta tenir el teu propi projecte? Recomanes l’experiència?
Ho recomanaria a tothom que tingui ganes i motivació. Però també han de ser conscients que més del 90% dels negocis poden fracassar, el meu podria fracassar demà. O també pots triomfar i viure bé. Aquest temps de pandèmia, crec que és temps d’oportunitats. Sona estrany, però nosaltres estàvem enfocats al sector hoteler i turístic i se’ns van trencar totes les dinàmiques. Això ens va ajudar a pensar fora de la caixa. Qui ens diria que acabaríem treballant amb un hospital privat?