“El Networking és temps, dedicació i sobretot estratègia”

21/11/2019

Rosaura Alastruey, Publicitat i Relacions Públiques UAB ’96, va entrar en contacte amb el Networking el 2004 en un viatge a Silicon Valley, i des de llavors s’hi ha dedicat, sent una de les pioneres a l’estat espanyol. Ha escrit dos llibres: ‘El Networking’ el 2007 i ‘Empleo 2.0’ el 2009.

És innovadora i dinàmica, forma a persones en Networking, però com ella diu, BEN FET, i treballa amb empreses que busquen maneres creatives i efectives de captar talent. 


Vas fer Publicitat i Relacions Públiques a la UAB. Perquè vas escollir aquests estudis?
Jo sempre he tingut dues passions a la vida que han sigut la Informàtica i la Publicitat. Tinc un germà més gran que és informàtic i de petita jo no arrossegava Barbies, sinó teclats. Tenia la imatge del meu germà, programant, i jo sóc massa activa i vaig escollir Publicitat.

Quins van ser els teus primers passos professionals?
La carrera em va agradar molt, però malauradament quan vaig arribar al “món real”, no era el que m’esperava. Acabo la carrera al juny del 96, vaig agafar un llistat d’agències de publicitat i vaig anar a Barcelona porta per porta. Vaig entrar a una agència on estaven a punt de tenir una baixa per maternitat, i hi vaig fer una substitució, però, i segur que ha canviat, no em va convèncer aquest “costat” de la professió. Així que vaig decidir passar a la banda del client. Fins al 2007, vaig estar treballant en el departament de màrqueting d’una editorial mèdica, portant més els temes on-line.

Però el 2004 canvies de rumb.
Sí, des de ben petita, era molt social, jo era la típica persona, que a l’empresa esperava els aniversaris dels companys per organitzar alguna cosa. El 2004 surt la possibilitat d’anar a Silicon Valley en una missió empresarial molt interessant, que em va canviar la vida, perquè vaig descobrir que tot el que a mi m’agradava fer de relacionar a gent tenia un nom: Networking. Quan vaig tornar, al juliol del 2004, vaig seguir combinant la meva feina a l’editorial mèdica amb l’organització dels meus primers cursos de Networking. L’1 de gener del 2008 ja vaig decidir “fer el salt” i començar a muntar la meva empresa. Del Networking ara tothom en parla i és molt fàcil, però quan vaig començar ningú ho coneixia. 

Com era el Networking el 2007?
Lògicament, era un tema més orientat a emprenedors, ara hem assimilat que també és important per la gent que busca feina, perquè el 80% de les ofertes circulen per contactes. Jo, a més, segueixo pensant que el Networking no és només per buscar feina o per buscar clients, és per a tot: per a buscar pis, per a buscar una persona que t’ajudi en les tasques de la casa...En un dinar fa 10 anys em van dir que arribaria un dia que tothom sabria fer Networking, però t’asseguro que jo segueixo pensant que em queda feina per endavant, perquè el Networking és temps, dedicació i sobretot estratègia. Conèixer gent és fantàstic, però les relacions s’han de mantenir vives. Acostumem a treballar la xarxa quan necessitem alguna cosa, o feina, o clients, i quan ho aconseguim, ho deixem i la xarxa s’ha de treballar cada dia. Si no has treballat la xarxa durant 30 anys, el Networking no apareix per màgia o sort. 

Quina és una bona estratègia de Networking?
Hi ha diferents fases, primer enfoca. Comença decidint, per exemple, quines quaranta empreses voldries que fossin els teus clients o en quines quaranta empreses voldries treballar. Això no vol dir que et tanquis. Un cop les tinguis, has de detectar la persona que has de “seduir”. I a partir d’aquí, has d’utilitzar la eina que sigui més eficient per a contactar-hi, no sempre ha de ser LinkedIn.

Hi ha altres xarxes que s’utilitzen professionalment?
Et posaré un exemple “curiós”, una empresa molt gran dels Estats Units tenia un procés de selecció, on havia de seleccionar molts candidats d’una zona molt determinada. De lògica el departament de selecció hauria fet servir LinkedIn, però curiosament van utilitzar Tinder, sí, he dit Tinder. I per què? Van veure que el perfil de persona que buscaven es connectava molt a aquesta xarxa i, a més, permet la geo localització, una funció que LinkedIn tot just permet de fer petites cosetes amb la versió mòbil. Van fer una campanya i quan es connectava algú del perfil que buscaven, sortia un anunci: ‘Te estamos buscando, para un rollo profesional’. I els va funcionar. Funciona perquè hi pots utilitzar la ironia i captes un tipus de gent. Dos start-ups ho han fet ja a Espanya.

Molta gent entén LinkedIn simplement per a bolcar-hi el seu CV per tenir-lo online.
Sí, i LinkedIn potser també s’ha posicionat molt com una eina que només s’ha d’utilitzar per buscar feina, quan realment va néixer com una xarxa de contactes professionals. En la primera etapa, i jo en formo part des del 2004, potser quan aquí pràcticament ni es coneixia i ni s’utilitzava, no hi havia opcions per buscar feina. Per mi, LinkedIn, són les pàgines grogues del segle XXI, vull dir, és una plataforma per estar al dia de tendències internacionals, una eina de formació constant. Sense obsessionar-se, perquè no és qüestió de tenir molts contactes, no es tracta de connectar per connectar, el primer que dic a classe és: “No tingueu contactes, tingueu connexions”. El fet de tenir una targeta o un contacte, si no el treballes, si no el desvirtualitzes, no s’acabarà convertint en connexió. LinkedIn és una eina potentíssima, és una eina que ha ajudat a democratitzar el Networking, però he vist dos errors a Espanya, des de que vaig començar i encara els segueixo veient; la gent comença massa tard, quan ja no té clients o no té feina, i ho fa sense estratègia. En aquest país tot i que som més socials que en altre cultures, ens van educar amb el no demanis, no diguis, no destaquis i aquesta motxilla encara ens passa molta factura. 

El 2014 et truquen de Vueling, què volien?
Va ser increïble. Doncs, organitzar la primera dinàmica de Networking en un dels seus avions a l’aire en un vol Milà-Barcelona i a 30.000 peus d’alçada. Volien ajuntar cent persones emprenedores, cinquanta italians i cinquanta espanyols, que sense conèixer-se, pugessin a un avió i allà mitjançant una dinàmica de Networking, creessin projectes innovadors per millorar els trajectes en avió. I la meva funció, conjuntament amb ells, era desenvolupar, crear, pensar i dinamitzar aquella dinàmica.

Compagines la teva tasca de formadora amb serveis a empreses. Què et demanen les empreses?
Com explotar LinkedIn, ja sigui per a trobar candidats (departaments de RRHH i/o comercials), dinàmiques de selecció innovadores, conferències en les seves convencions anuals, dinàmiques per fomentar el Networking dins de l’empresa, etc. La meva funció és ser, per una banda una intermediària entre empresa i candidat i per l’altra banda, introduir els avantatges de fer xarxa entre els diferents departaments d’una empresa. L’avantatge que tinc és que he tingut dues etapes, una molt llarga amb candidats i ara estic amb les empreses. I com que el meu cap “no para”, ja tinc pensat nous i interessants serveis, que encara no puc desvetllar.

Explica’ns alguna dinàmica innovadora que has fet per a una empresa.
L’altre dia vam fer una cosa molt divertida, un speech elevator amb empreses i estudiants de màster, però amb una mecànica molt semblant a el programa La Voz, perquè els alumnes havien de fer un speech a representants de les empreses, que estaven d’esquena, com una audició a cegues. 

En tot el món de les relacions, hi ha la teoria dels sis graus. Hi creus?
Sí, és la que fonamenta el món del Networking, t’explica que entre qualsevol persona del món hi ha sis intermediaris. Per arribar a qualsevol persona del món, encara que sigui a Obama, t’hi separen sis persones. Tu coneixes algú, que coneix algú, que coneix algú i com a màxim en sis intermediaris arribes a la persona. I, de fet, el que ha fet LinkedIn és reduir aquesta teoria a tres.

Què és la marca personal digital?
És la manera com et presentes, totes les teves característiques, però sobretot el que et diferencia d’un altre que fa el mateix que tu. Actualment tenim les eines digitals per aprofitar i fer més difusió. Google s’ha convertit en el teu currículum ampliat, sempre diem que t’has de buscar a Google, i veure que als primers resultats, tinguis informació que faci marca personal, no només LinkedIn, que això ho té tothom. La marca personal cada vegada adquireix més importància. A la nostra època començaves a buscar feina quan acabaves la carrera, als meus estudiants actuals sempre els dic que comencen a buscar feina des que fan la carrera (o abans), perquè tot allò que van publicant a les xarxes pot ser tingut en compte.

Una informació que consultaran les empreses al cercar personal.
Sí, és la petjada digital que veuran abans de decidir si un candidat és vàlid. Els coneixements se’t pressuposen, i cada vegada més, és l’actitud el que busquen les empreses, ara em diuen: “Busca’m a gent amb ganes de treballar”. L’estudi ‘Talento Conectado’ analitza, entre altres temes, com busca feina la gent i com busquen candidats les empreses, i revela que el 81% de les empreses consulta les xarxes socials dels candidats. Sóc professora en una universitat i formo en marca personal els alumnes de Dret i el primer que faig el primer dia de classe, quan arribo, és ‘googlelitzar-los’ a fons, però no només a Google, sinó amb moltes més eines que desconeixen, perquè serà el primer que farà una empresa.

Tens algun repte de futur?
Fa anys vam voler muntar el primer creuer de Networking i és un dels reptes que tinc encara, també tinc ganes de fer una dinàmica al telefèric de BCN. El meu repte sempre és innovar, ens ha tocat viure en un món d’innovació. Una de les grans avantatges de ser emprenedora és que si se t’acudeix una bogeria, no tens ningú que t’ho qüestioni. El límit el poses tu.