Entrevista a Oriol Llop, Alumni de Ciències de la Informació'95 i Ciències Polítiques i Sociologia'97

03/12/2025

“Al periodisme no es troba feina a través del currículum, la gent et coneix perquè t’ha vist treballant”

“Vivim una explosió de pòdcasts, per tant, has de diferenciar-te dels altres, però està clar que tot el que està al mòbil té futur”

“El periodisme és una professió de pràctica. Com més entrevistes facis o més notícies escriguis, més i millor les faràs, com més televisió més bé parlaràs davant la càmera”

“La Universitat és el lloc on t’han de fer pensar en els valors del periodisme, on has de discutir, analitzar i anar construint un criteri que després aplicaràs a la vida professional”

Oriol Llop, periodista, consultor en comunicació corporativa i de crisi, podcaster de RAC&GO que està acabant la 5a temporada. Al novembre va participar en la Setmana de la Innovació 2025 de la UAB, conduint dos capítols especials del pòdcast participatiu enregistrats en directe durant la Fira de la Innovació de la UAB, amb converses inspiradores amb investigadors, startups i empreses que lideren projectes amb un fort impacte científic, tecnològic i social.

- En quin moment professional estàs?

En els darrers tres anys i escaig m’he reinventat professionalment parlant. Fins ara he passat per diferents etapes, vaig començar a mitjans –Ràdio Estel, TV3, Catalunya Ràdio –, després un vessant més corporatiu, treballant vuit anys amb Artur Mas, quatre d’ells com a cap de premsa, i onze sent el director de comunicació d’ESADE. Més tard vaig decidir reinventar-me i reorientar-me, tornar a l’essència del periodisme, apostant pel pòdcast com a manera de comunicar.

- Què et va dur a repensar-te?

Un moment de replantejament professional. Ara cobro menys però dormo millor.

- Com està sent aquesta nova experiència professional?

Vius en una incògnita constant, no saps què passarà en tres o sis mesos, però alhora és una altra manera de treballar més creativa, més propera a la realitat amb algunes coses i més estressant amb unes altres. Per descomptat has de ser més exigent amb tu mateix perquè no et deus a ningú, però et deus a tu mateix.

- Vius bé aquesta mena d’examen constant?

Al llarg d’aquests gairebé quatre anys hi ha hagut moments de tot. És un aprenentatge que després de tants anys en situacions relativament estables m’ha permès realitzar-me més que amb altres feines.

- Què té el format pòdcast que t’agrada tant?

És la ràdio del segle XXI. Permet fer molt amb pocs recursos, expressar la teva creativitat i coneixements, una eina fàcil i íntima, la majoria de gent t’escolta amb el mòbil i auriculars, és una connexió de tu a tu. Vivim una explosió de pòdcasts, per tant has de diferenciar-te dels altres, però està clar que tot el que està al mòbil té futur, i els pòdcasts estan al mòbil.

- Com va sorgir RAC&GO?

Ha estat una aposta exploratòria que ha anat sortint bé, i de la que he anat aprenent. Igual que els pòdcasts que també han evolucionat: n’hi ha de deu minuts i de dues hores, d’humor, història, sexe o psicologia, alguns més reportatjats, uns altres més misteriosos o amb un format documental. I he anat adaptant-me al que més funciona.

- En quin moment està el periodisme?

En un moment de gran incògnita. Fem de tastaolletes a veure què funciona.

- T’amoïna?

M’agradaria el joc amb les cartes més destapades. Fa ràbia equivocar-se, pensar que una cosa pot anar bé i que al final no sigui així. Forma part de la vida i de la nostra feina, no totes les idees han de funcionar, però anem molt a cegues.

- Què recomanaries a algú que es vulgui dedicar al periodisme?

Primer que sàpiga si realment té vocació. Si només s’ho planteja perquè parla bé o li agrada escriure i no sap ben bé què fer, buscaria alternatives perquè el context no és fàcil. Però si tens vocació, estudia i treballa tant com puguis. Hauràs de treure la carrera, però des del principi busca feina de periodista, i implica’t en el món del periodisme tant com puguis, provant coses diferents: web, pòdcast, ràdio local, premsa escrita o televisió.

- Tu sempre ho vas tenir clar?

Sí, de ben petit escoltava els 40 Principales i quan tocava canviar la cançó baixava el volum i presentava la següent peça. És curiós que després mai he fet radiofórmula.

- Com vas començar?

A un diari local a Mataró a segon de carrera. Vaig aprendre moltíssim d’aquella experiència. Al matí feia Periodisme, i ho alternava també amb Polítiques i a la tarda me n’anava a Mataró al diari local. Al periodisme no es troba feina a través del currículum, la gent et coneix perquè t’ha vist treballant. Com més pràctiques facis, millor.

- Al novembre vas estar a la UAB conduint la Fira de la Innovació. Com va ser tornar a la Universitat?

Feia vint anys que no estava al campus. Quan estudiava em passava la vida d’una facultat a una altra, recordo fer passadissos i demanar apunts perquè se’m solapaven classes de Periodisme i Polítiques. No tenia gaire temps per estar al bar.

- Per què Polítiques?

Des d’un principi vaig tenir clar que hauria d’especialitzar-me, i m’atreia fer Polítiques.

- Quin record tens de la UAB?

Hi havia gent molt diferent. Abans havia anat als Jesuïtes on tant la procedència com la manera de vestir i pensar de tothom eren bastant similars. A la UAB tot era diferent, m’agradava. A més vaig fer bons amics que encara conservo.

- Què t’hagués agradat que algú t’hagués explicat per a quan sortissis al mercat laboral?

El periodisme és una professió de pràctica. Com més entrevistes facis o més notícies escriguis, més i millor les faràs, com més televisió més bé parlaràs davant la càmera. La carrera té tres eixos importants: una part teòrica que és necessària, però és la menys rellevant; després està el sentit del periodisme, la reflexió, l’anàlisi, l’ètica i els valors, i el tercer eix és la pràctica, practicar molt i que es pugui aplicar tot allò que t’han explicat. La Universitat és el lloc on t’han de fer pensar en els valors del periodisme, on has de discutir, analitzar i anar construint un criteri que després aplicaràs a la vida professional. 

- És un bon moment pels valors?

És un dels pitjors. Les fake news o un mal ús de la IA amb voluntat desinformativa són un exemple. El problema és que no es valora prou la informació rigorosa, molta gent no està disposada a pagar per la bona informació. Paguem 10 € per estar subscrit a una plataforma de contingut audiovisual, però no per un bon lloc on ens informem. Per estar informat no n’hi ha prou amb quatre post i tres reels.

- Què és el millor de ser periodista?

Explicar històries humanes.

- Alguna que recordis especialment que t’hagi agradat?

La de dos amics, dos Jordis, els dos emprenedors, en què un ha creat una start up per resoldre la malaltia de l’altre. Un Jordi pateix una malaltia que debilita l’aorta i de tant en tant se li trenca, havent d’anar a l’hospital a operar-se. L’altre Jordi ha creat una mena d’adhesiu que permet tapar les perforacions de l’aorta que té el seu amic.

- Algú a qui tinguis ganes d’entrevistar?

M’agradaria explicar i que la gent valorés la història d’emprendedors que s’han equivocat. Les històries d’èxit estan bé, però m’interessen més els projectes que no han fructificat i l’aprenentatge que s’ha tret d’allò.

- Com creus que està incidint i que influirà la IA en aquesta professió? Serem prescindibles com a col·lectiu professional?

La IA és una autèntica revolució. Després d’internet està la IA com un dels grans canvis en les formes de treballar. La faig servir pràcticament per tot, abans de començar un guió li demano idees i després ja ho faig al meu estil. A les meves classes intento que la formació s’assembli el màxim a la vida professional, per tant, treballem amb IA. Són eines que no podem negar que existeixen, val la pena aprofitar el seu potencial.

- Ets professor associat. Com veuen els futurs periodistes el que els espera?

Tenen una vocació i una il·lusió que els surt per les orelles. Tenen moltes ganes de fer periodisme encara que conviuen amb la por i la desorientació. Em sap greu presentar-los un panorama molt negatiu, per això els recordo que si tenen vocació han de lluitar per fer realitat el seu somni, que no és fàcil, costarà, però que apostin per aquesta vida d’assaig i error.

- Què t’aporta la mirada dels joves?

Tinc les meves rutines integrades, on faig les coses d’una determinada manera sense pensar-hi gaire, però a classe he de racionalitzar i justificar-ho. No dono per sabut res, ho explico i ho justifico tot. Com tenen una manera de funcionar i consumir informació tan diferent, és un mutu aprenentatge molt enriquidor.