Prehistòria tocant el cel: es reprenen les excavacions arqueològiques a l'Abric del Portarró

Dimarts, 4 de juliol, s’han reprès les excavacions arqueològiques a l’Abric del Portarró (Espot, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment arqueològic amb una llarga seqüència d’ocupació humana que s’estén, com a mínim, des del Neolític antic (fa 7.200 anys) fins al s. XX, passant pel Neolític final (5.300-5.000 anys d’antiguitat), l’Edat del Bronze (3.600-3.200 anys d’antiguitat), l'època ibèrica, la romana i l’alta Edat Mitjana. Les restes es localitzen tant a l’aire lliure com en dos petits blocs erràtics desplaçats a l’indret per les darreres geleres, ara fa més de 12.000 anys.

Les excavacions de l’Abric del Portarró s’insereixen en un programa de recerca de llarga durada dut a terme pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC), i que ha comptat amb el suport de manera continuada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

En el marc d’aquest programa s’han excavat altres jaciments al Parc Nacional, com són l’Abric de l’Estany de la Coveta I (a 2.450 m d’altitud), l’Abric de Les Obagues de Ratera (2.320 m) i la Cova del Sardo (1.790 m). Aquestes recerques han estat determinants per canviar la visió de l’alta muntanya pirinenca que es tenia des de l’arqueologia i també des d’un públic generalista. Des de la retirada dels gels després del darrer període glacial grups humans van freqüentar les diferents cotes dels Pirineus. En unes primeres fases, entre fa 10.000 i 9.000 anys, es tractava de petits grups de caçadors que feien servir els petits abrics com a refugis temporals en les seves expedicions. Posteriorment, des dels inicis del Neolític, fa 7.500 anys, van incorporar la ramaderia, i en alguns casos potser també l’agricultura, en les activitats que duien a terme en aquesta zona de muntanya.

Aquestes recerques també han permès documentar l’impacte humà en els medis d’alta muntanya al llarg del temps, principalment modificant la vegetació. Els primers indicis es remunten al Neolític, amb traces de desforestació local al voltant dels assentaments humans amb la finalitat d’obrir-hi petits prats i conreus. A partir del final del Neolític, i especialment durant l’Edat del Bronze, aquest impacte en la vegetació augmenta, i arriba al seu màxim a l’Alta Edat Mitjana, fa 900-800 anys. Les investigacions arqueològiques en curs també permeten analitzar com la presència humana a l’alta muntanya va conviure amb un clima que va anar canviant al llarg dels darrers 10.000 anys, tant amb oscil·lacions en les temperatures com en les precipitacions.

Les excavacions arqueològiques a l’Abric del Portarró es duen a terme en el marc d’un contracte del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici  i del projecte quadriennal d’arqueologia i paleontologia “CLT/17/2022 - 122 Arqueologia del pastoralisme i l’agricultura prehistòrica al Pirineu Occidental” finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.