El fòrum romà de Llívia ja llueix en tot el seu conjunt
La campanya duta a terme enguany pels arqueòlegs de la UAB al fòrum romà de Llívia ha permès obtenir ja una visió conjunta del jaciment i fer noves troballes, entre les quals destaquen una moneda del segle IV dC, un anell i diversos fragments d’escultures de marbre, així com el que podria ser una escala lateral del temple, un element molt poc habitual en els temples romans de la península ibèrica.
Aquest any s’ha pogut retirar la franja de terra del centre de jaciment, per la qual passaven subministres de serveis bàsics per al municipi, la qual cosa permet tenir una visió en conjunt de tot el jaciment i una estratigrafia complerta que va des de l’època moderna a l’època tardoantiga, al segle III dC i al moment fundacional d’August (segle I aC). «L’evolució cronològica de l’espai del fòrum comença a tenir sentit. A més, suposa una millora en les condicions de l’espai de treball, que permetran continuar excavant els diversos espais del fòrum d’est a oest, i pensar en el condicionament de les restes, per tal que ho puguin gaudir tant els veïns com els visitants», explica César Carreras, professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana i director de l’excavació.
Els treballs d’aquesta campanya han proporcionat, també, algunes troballes que els investigadors qualifiquen d’«excepcionals», com ara una moneda del segle IV dC i un anell. S’hi han recuperat també de nou alguns fragments d’escultures de marbre de Carrara, entre els quals un nou cap d’un possible cérvol i una cama femenina. I, finalment, en l’estrat corresponent a la fase segona (segles III-IV dC) s’ha posat al descobert el que sembla que van ser, a l’espera de poder confirmar-ho en properes campanyes, unes escales laterals del temple similars al temple de Venus Genetrix del fòrum de Juli Cèsar a Roma, una característica força excepcional dins dels temples romans de la península Ibèrica.
Per dur a terme els treballs d’aquest any, els arqueòlegs han comptat amb la col·laboració d’investigadors de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i d’una desena d’estudiants del grau d’Arqueologia de la UAB.