Defensa de tesi de Paulina Castillo Henríquez

Aquesta tesi de doctorat aborda les transicions educatives de primària a secundària que fan joves de context rural maputxe en el context de l'educació xilena. L'estudi de les transicions és fonamental per indagar desigualtats educatives, les quals poden estar condicionades tant per factors estructurals relacionats amb els orígens dels/de les estudiants, com per aspectes subjectius que es configuren en aquests moments de canvi social i cultural, com són els seus experiències, aspiracions i identitat.
A més, aquestes transicions de primària a secundària són especialment significatives, ja que és en aquesta etapa on es configuren els primers interessos i preferències que influeixen en les seves projeccions de futur. Així mateix, les famílies i els entorns encara poden incidir en els posicionaments que els nens, les nenes i els joves desenvolupin respecte a la seva experiència educativa.
En aquesta tesi, s'elabora un model analític per conèixer i entendre aspectes estructurals associats a capitals incorporats de les famílies -habitus ètnic territorial i el capital ecmoional- i com aquests s'expressen en identitats familiars i posicionaments davant de l'educació. També es vol comprendre com aquests habitus d'origen es reflecteixen en les configuracions identitàries de joves i incideixen en les experiències i aspiracions que sorgeixen en aquest procés. A més, es descriuen narratives vinculades a aquests processos.
Per conèixer, entendre i descriure aquests aspectes es va implementar una metodologia longitudinal qualitativa basada en lanàlisi de casos. Aquesta metodologia incorpora diverses tècniques de recerca centrades principalment en els estudiants i de forma secundària, en les seves famílies i agents educatius. 
Les principals troballes d'aquesta investigació indiquen que els capitals incorporats -manifestats als habitus etnicoterritorials de les famílies- i el capital emocional, són elements claus en la preservació de la identitat maputxe i rural, així com també en el posicionament que les famílies adoptin en relació amb l'educació dels fills/es. D'altra banda, la transmissió d'habitus i el capital emocional que brindat per les famílies influeix que els joves desenvolupin identitats més o menys properes a l'ètnic i territorial, cosa que impacta en els seus posicionaments crítics al voltant del reconeixement de la diferència , la negació o minimització de característiques identitàries o distanciament cap al poble maputxe.
En conclusió, els ponts de continuïtat entre sabers familiars i els sabers educatius formals són facilitats principalment per les famílies, i no necessàriament pels establiments educatius, els quals tendeixen a la reproducció social i cultural en desmedro del resguard d'elements ètnic territorial dels grups minoritaris.

Dia: 05/02/2025

Hora: 15 h

Lloc: Sala de Grau, Fac. Ciències Polítiques i Sociologia