El professor Danilo Moggia presenta la seva recerca al 57è Congrés Internacional de la Society for Psychotherapy Research celebrat a Osaka

El professor Moggia va presentar la comunicació oral titulada «How Central is EPO-1? Network Psychometric Analyses Among Common Outcome Measures». L'estudi se centra en l'**Emotional and Psychological Outcome-1 (EPO-1), una mesura d'un sol ítem del benestar psicològic desenvolupada en el marc d'un consorci de recerca del capítol europeu de la SPR per facilitar la comparació dels resultats de la psicoteràpia entre diferents països i serveis clínics. L'EPO-1 es va adoptar com una mesura comuna que es pot incorporar fàcilment als protocols d'avaluació existents, sense substituir els instruments que cada servei utilitza habitualment.

L'estudi va analitzar dades de 1.082 pacients atesos a la Clínica de Psicoteràpia de la Universitat de Trier (Alemanya). Durant l'avaluació inicial, els participants van completar l'EPO-1 juntament amb mesures comuns de depressió, ansietat i funcionament social. Mitjançant anàlisis de xarxes psicomètriques, la recerca va examinar com es relaciona l'EPO-1 amb altres indicadors psicològics. A diferència de la psicometria tradicional, que entén els constructes psicològics com a variables latents que expliquen les relacions entre els indicadors, la psicometria de xarxes els concep com a sistemes de símptomes i experiències que interactuen entre si.

Els resultats van mostrar que l'EPO-1 manté relacions consistents amb diversos indicadors de malestar psicològic, especialment amb els símptomes depressius i el funcionament social. En conjunt, els resultats suggereixen que l'EPO-1 actua com un indicador integrador de la salut mental positiva. Tot i estar integrat dins de la xarxa de malestar psicològic, ocupa una posició diferenciada en connectar els símptomes centrals de la depressió amb aspectes més amplis del funcionament personal.

A més de presentar aquesta investigació, el professor Moggia va participar com a ponent en el debat estructurat «A General Theory of Human Behaviour: A Foundation for Integrative Psychotherapy?», dedicat a analitzar la possibilitat de desenvolupar una teoria general del comportament humà com a fonament per a la integració dels diferents models psicoterapèutics. En aquest context, el professor Philipp Klein (Universitat de Lübeck) va defensar que la teoria de la teràpia cognitive-conductual basada en processos es podria enriquir amb una teoria evolutiva del comportament humà que actués com a marc conceptual unificador.

Per la seva banda, el professor Moggia va defensar una posició crítica, argumentant que els intents de construir una teoria unificada de la psicoteràpia acostumen a acabar convertint-se en un nou model psicoterapèutic. Segons el seu parer, la recerca en psicoteràpia necessita més aviat un marc metateòric que faciliti el diàleg entre les diferents tradicions teòriques. En aquest sentit, va assenyalar que enfocaments com la cognició 4E (embodied, embedded, enacted i extended) i el processament predictiu (predictive processing) constitueixen candidats prometedors per afavorir aquesta integració des d'un nivell superior d'abstracció.