Pepe Rodríguez in Memorian
El periodista i professor Pepe Rodríguez era un dels darrers espècimens d'aquell animal periodístic que va ser el professional de la investigació. Pepe era un personatge digne de record en aquests temps en què el periodisme es veu assaltat per la banalitat, la informació pel rumor o la mentida, en què es diu periodisme d'investigació a la xafarderia banal. I, no obstant, un moment on l'assalt a la veritat i l'amenaça de les llibertats converteix en figures imprescindibles com la que va representar Pepe Rodríguez. Un Periodista amb majúscula.
Pepe Rodríguez va ser cuiner abans que frare, sí ell, ateu militant, em permet aquesta expressió clerical. Va practicar l'ofici des dels primers esglaons abans de pujar pas a pas tots els esglaons de l'escala professional i acabar explicant la professió brillantment a la universitat. Un camí llarg, ple d'aventures i triomfs on va treballar tots els temes conflictius amb tanta profunditat i valor que va posar en risc la seva vida diverses vegades.
La raó del perill és que el camp de recerca elegit per Pepe era el món de les sectes en què fins i tot es va introduir als seus primers articles com a suposat afecte per descobrir millor els seus secrets. I aquesta informació, revelada setmana a setmana per la revista més venuda del moment, el va enfrontar a amenaces de tota mena. Qui no recorda trobar-se a dinar amb el periodista Pepe Rodríguez acompanyat de dos policies que el protegien per les amenaces de mort rebudes!
Pepe Rodríguez va passar posteriorment de l'acció del periodisme de recerca a la reflexió de l'assaig. Va abordar els temes, que havia tractat com a cronista, en llibres explicatius on va desplegar una narrativa crua i directa que acompanyava la investigació més exhaustiva. L'èxit va acompanyar aquestes descripcions profundes i precises dels mecanismes amb què el poder manipula el sentir religiós. Els seus treballs van dirigir els seus dards a tot el món sectari sense oblidar les grans esglésies oficials que moltes vegades no es diferenciaven ni en els seus mitjans ni en els seus tripijocs d'aquests petits delinqüents. Aquest treball el va convertir en un especialista en el camp jurídic i el va fer aprofundir en l'estudi dels mecanismes que mouen els desitjos i les il·lusions a la ment humana.
Després de fer encertadament una tesi en psicologia, Pepe Rodríguez va començar una nova fase de la seva carrera, la de professor universitari. El seu camp del Periodisme de Recerca va ser la seva matèria estrella a la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. I va acompanyar aquesta tasca amb un acompanyament personalitzat en treballs i pràctiques amb afecte solidari i rigor estricte. No hi va haver alumne o alumna que passés pel seu magisteri sense emportar-se una impressió d'aquest professor tan provocador com rigorós. Pepe és el pare reconegut d'un magnífic planter d'informadors que ja estan actuant als més diferents mitjans de comunicació.
Es tancava així el cercle d'una vida professional dedicada al millor periodisme, que ens revela la realitat oculta i ens fa adquirir una consciència crítica davant dels avatars que commouen i corrompen la nostra democràcia. Demostrava que el periodisme ben entès és sens dubte el millor mecanisme per a la renovació del sistema i el revulsiu contra els enganys que l'enverinen. El seu coneixement de la legislació que havia estat fonamental per a la seva activitat periodística i per a les seves denúncies de les situacions més variades, va servir per ajudar el departament de Periodisme en difícils moments.
Company, amic, era un conversador nat sempre acompanyat d'un humor caustic adobat d'àcids comentaris per denunciar qualsevol situació que considerés injusta. El seu pessimisme radical, 'no sóc pessimista sinó realista', s'acompanyava d'una curiositat alegre pels temes en què se submergia apassionadament com aquesta col·lecció de màscares africanes que l'apassionava. La conversa amb Pepe mai no deixava indiferent, les seves discussions eren apassionades i apassionants. Sempre apreníem alguna cosa amb les seves plàtiques. Això sempre ens quedarà com el millor record del seu pas a les nostres vides.
Amb afecte i estima, José María Perceval