Model de campus
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), universitat pública catalana creada l’any 1968, és una de les institucions acadèmiques més importants de l’Estat. Es troba entre les capdavanteres de l'àmbit espanyol i entre les 200 millors del món en rànquing mundials com el QS World University Rankings (QS WUR), el Times Higher Education World University Rankings (THE WUR) i l’Academic Ranking of “World Universities (ARWU)".
La majoria de centres docents, centres de recerca i serveis que conformen la UAB es localitzen al campus de Bellaterra, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Es tracta d’un emplaçament suburbà i aïllat de la trama urbana tradicional. La UAB té altres campus i centres docents a Sabadell, Badalona i Barcelona.
El campus de Bellaterra és un espai monofuncional amb molta activitat durant l’horari estrictement lectiu. L’absència d’altres usos i activitats pròpies de les àrees urbanes fa que aquest àmbit tingui poca capacitat d’atraure població universitària i residents dels municipis del voltant fora de l’horari acadèmic. A més la poca accessibilitat i la falta de connectivitat amb els teixits urbans del seu entorn, reforcen encara més la seva situació suburbana i aïllada. La pandèmia de la COVID-19 i els anys posteriors, així com les sinergies entre universitat-coneixement-investigació-empresa que s’estan reproduint arreu del món, empenyen a repensar el model i el funcionament d’un campus construït als anys 70.
El campus de Bellaterra, juntament amb el Parc de l’Alba, el Sincrotró i el Parc Tecnològic del Vallès, conformen el que s’anomena Ciutat Tecnològica i Universitària, un gran pol d’innovació i recerca on les empreses tecnològicament avançades i d’investigació científica estableixen sinergies amb la docència i els centres d’investigació del campus universitari.
És per aquests motius que cal desenvolupar un nou model de campus universitari que a més de continuar sent un pol de formació i el coneixement, aposti també per la seva integració als teixits urbans adjacents i la Ciutat Tecnològica Universitària, per la diversitat d’usos, per un encaix territorial correcte des del punt de vista ambiental i paisatgístic i per un model de mobilitat sostenible i adaptat a les necessitats dels usuaris.