Lu Barcenilla: "Cal repensar la comunicació des del cos, els afectes i l'experiència en l'era de les lògiques digitals"

En un context marcat per la centralitat de les pantalles, els algoritmes i les plataformes digitals, el Dr. Luis Miguel “Lu” Barcenilla Román planteja la necessitat de repensar què entenem per comunicació. Ho fa a la seva tesi doctoral Miradas fenomenológicas y corpoafectivas para una redefinición de la comunicación en la cultura de las lógicas digitales. Una propuesta radical e interdisciplinaria, defensada l’octubre de 2025 a la Universitat Autònoma de Barcelona i codirigida per Marta Rizo García i Catalina Gayà Morlà.

La recerca proposa un canvi de mirada: abandonar la concepció clàssica de la comunicació com a transmissió d’informació per entendre-la com un procés de trobada, d’experiència i de reconeixement de l’altre. En aquesta entrevista, Barcenilla reflexiona sobre el paper del cos, els afectes i les tecnologies en la manera com ens relacionem avui, i incorpora exemples de la cultura popular i digital —com Tinder, els mems o el scroll infinit— per explicar com les lògiques digitals transformen la manera de comunicar-nos.

Què significa analitzar la comunicació des d’una mirada fenomenològica i corpoafectiva?

Implica deixar de pensar la comunicació com un procés lineal entre emissor i receptor. Proposem entendre-la com un procés de creació, de conversa i de reconeixement de l’altre, vinculat a com ens identifiquem dins d’un col·lectiu i construïm societat. Això ens obliga a mirar-la des de l’experiència, des del cos, des dels sentits i des de les pràctiques quotidianes.

Per què cal redefinir la comunicació en el context actual?

Perquè no només han canviat les formes de comunicar, sinó les formes de viure. Les lògiques digitals —com el scroll infinit, els mems, els vídeos curts o les plataformes— estan transformant la manera com percebem i sentim el món. Per això cal tornar a la pregunta de què és comunicar.

La tesi es presenta com una proposta radical. En quin sentit?

És radical perquè torna a l’arrel. No vol superar les teories clàssiques, sinó actualitzar-les a través d’una aproximació interdisciplinària. Recuperem aportacions de la fenomenologia, el gir afectiu, el pensament feminista o l’antropologia del cos per construir eines que permetin entendre el present.

Quin paper tenen el cos i els afectes en la comunicació digital?

Són centrals. La comunicació no es pot separar del cos ni de les emocions. El problema és que moltes mediacions digitals dificulten la trobada amb l’altre. La pantalla, tal com està dissenyada, sovint actua com un obstacle i pot generar una il·lusió de comunicació sense que hi hagi un reconeixement real.

Això afecta la dimensió social i política de la comunicació?

Sí. La comunicació és clau per organitzar-nos com a societat i transformar la realitat. Si es dificulta la trobada, també es limita aquesta capacitat de construcció col·lectiva. Per això entenem la comunicació com un fet social total.

Quines problemàtiques introdueixen les pantalles?

Transformen la relació amb el temps i l’espai i generen noves formes de vulnerabilitat. Podem estar exposats a moltes mirades i, alhora, sentir-nos invisibles. A més, aquestes tecnologies no són neutres: estan travessades per interessos i ideologies.

Per què incorpora exemples de cultura popular a la tesi?

Perquè la comunicació es dona en la vida quotidiana. Elements com Doraemon, Tinder, els mems o el scroll infinit permeten observar com les tecnologies i les lògiques digitals afecten la manera com ens relacionem, percebem el temps o construïm vincles. Aquests exemples també ajuden a pensar com, quan desapareix el procés i l’encontre amb l’altre, la comunicació es converteix només en transmissió o circulació de continguts.

Quin paper té la interdisciplinarietat en la seva proposta?

És essencial. La comunicació és un camp que integra múltiples disciplines. Incorporar diferents mirades permet fer millors preguntes i entendre millor els fenòmens.

Té previst continuar aquesta línia de recerca?

Sí. Estic treballant en qüestions com les relacions d’empatia entre usuaris i sistemes d’intel·ligència artificial, i també en la manera de traslladar aquestes reflexions a la docència i la divulgació.

Quina reflexió final destacaria?

Que la comunicació és un procés obert i en transformació constant. Repensar-la és clau per entendre com vivim i com ens organitzem com a societat.

Redactor: Sergi Pérez Estévez