Isabel Fernández Alonso: "Sense propostes, és molt difícil millorar les polítiques de comunicació"

En un context marcat per l’acceleració reguladora, la transformació digital i la creixent preocupació per la desinformació, les polítiques de comunicació han adquirit un paper central en el funcionament dels sistemes mediàtics. El Grup Daniel Jones, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa en l’anàlisi d’aquestes polítiques i en l’elaboració de propostes orientades a millorar-ne el desenvolupament i l’impacte social.

En aquesta entrevista, la professora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura i directora del grup, Isabel Fernández Alonso, reflexiona sobre el paper d’aquest col·lectiu investigador, els principals reptes del context actual i la importància de la recerca acadèmica en l’àmbit de la comunicació.

Què és el Grup Daniel Jones i quin és el seu paper avui dia?

És un grup de recerca centrat en qüestions d’estructura i polítiques de mitjans. Va sorgir també com a homenatge al professor Daniel Jones i com un espai per agrupar investigadors que treballaven en aquests temes. Actualment, el grup té una vocació clarament propositiva en matèria de polítiques públiques.

Quin és el context actual en què treballeu?

Ens trobem en una etapa d’acceleració reguladora, especialment a escala europea, amb l’aprovació de normatives com el Reglament de Serveis Digitals o el Reglament Europeu de Llibertat dels Mitjans. Aquesta dinàmica respon en gran part a la preocupació per la desinformació.

Heu participat en l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2023-2024. Quines conclusions en destacaríeu?

L’anàlisi mostra que existeix una activitat reguladora important, però també contradiccions. Per exemple, en la implementació de normatives europees a Espanya o en qüestions relacionades amb la independència dels mitjans públics.

Quines dificultats hi ha en l’aplicació d’aquestes polítiques?

Un dels problemes és la manca d’adaptació de les estructures institucionals. Per exemple, el Reglament de Serveis Digitals requereix un coordinador nacional amb competències específiques, i això implica canvis que encara no s’han materialitzat plenament.

En quines línies de treball esteu centrant la vostra recerca?

Hi ha dos àmbits prioritaris: els mitjans públics i la publicitat institucional. En aquest últim cas, s’ha treballat en l’anàlisi del finançament públic dels mitjans privats i en la proposta d’alternatives més transparents.

Quins problemes presenta la publicitat institucional com a mecanisme de finançament?

És un sistema que pot resultar opac i que desvirtua la seva funció original, que és la difusió de missatges d’interès públic. Per això es planteja que, si es decideix finançar mitjans amb diners públics, es faci mitjançant convocatòries de subvencions obertes i transparents.

També heu treballat recentment en qüestions de transparència. En què consisteix aquest treball?

S’ha elaborat un informe sobre la transparència en els encàrrecs de producció externa de les radiotelevisions públiques, analitzant casos com RTVE i diferents corporacions autonòmiques. Aquest tipus d’estudis permeten avaluar el grau de transparència en la gestió de recursos públics.

Com afecten les dinàmiques polítiques al sistema mediàtic?

Existeixen dinàmiques de “captura” per part del poder polític que afecten la independència dels mitjans i dels reguladors. És un fenomen que no és exclusiu d’un territori, sinó que s’observa en diferents sistemes.

Com s’adapta el grup als canvis de l’entorn digital?

Les polítiques públiques s’estan adaptant a noves realitats, com les plataformes digitals o les xarxes socials, i això obliga també la recerca a evolucionar. A més, el grup incorpora nous perfils que treballen aquestes qüestions.

Quin impacte pot tenir la recerca acadèmica en les polítiques públiques?

La intenció és traslladar propostes i contribuir al debat públic. El grup ha mantingut contactes amb actors polítics i treballa des d’una pluralitat ideològica que permet construir consensos en qüestions com la transparència o la independència dels mitjans.

Quins projectes teniu actualment en marxa?

S’ha presentat un projecte sobre els reptes de les polítiques de mitjans a Espanya en un context d’acceleració tecnològica i polarització política, en col·laboració amb altres universitats. També s’han impulsat iniciatives amb mitjans de comunicació i s’ha participat en convocatòries europees per investigar qüestions com la publicitat institucional.

Ets optimista respecte a l’evolució de les polítiques de comunicació?

Vivim una etapa especialment complexa, però és important que existeixin propostes. Sense propostes és difícil que es produeixin canvis. També cal que hi hagi actors receptius, però en qualsevol cas generar idees i contribuir des de la recerca és fonamental per a la qualitat democràtica.

Redactor: Sergi Pérez Estévez