Nereida Carrillo: "L'educació mediàtica és clau per recuperar la confiança de l'audiència"

En un moment en què la desinformació s’ha consolidat com un dels principals riscos per a les democràcies, el projecte europeu Journalism Education Enhancing Media and Information Literacy in Europe (JEMILE), finançat pel programa CERV (Citizens, Equality, Rights and Values), planteja un canvi de mirada: actuar des de la base de la professió periodística. La iniciativa reuneix universitats i organitzacions de diversos països europeus —entre ells Finlàndia, Letònia, Romania i Ucraïna— amb l’objectiu d’integrar l’educació mediàtica en la formació universitària i preparar professionals més capaços de respondre als reptes informatius actuals.

La Universitat Autònoma de Barcelona forma part d’aquest consorci internacional i hi participa a través de la professora Nereida Carrillo Pérez, investigadora principal del projecte a la universitat. En aquesta entrevista, Carrillo reflexiona sobre la necessitat de repensar el periodisme des de les aules i sobre el paper clau de l’educació mediàtica en la societat contemporània.

El projecte també incorpora experiències internacionals especialment rellevants, com la d’Ucraïna, on l’educació mediàtica s’ha convertit en una eina clau de resiliència davant la desinformació en contextos de guerra. Aquesta perspectiva reforça la dimensió social i democràtica de la iniciativa.

Què és el projecte JEMILE i quin buit vol omplir?

És un projecte europeu que vol situar l’educació mediàtica al centre de la formació i la pràctica periodística. És una eina clau per recuperar la confiança d’unes audiències que cada vegada recelen més dels mitjans. L’objectiu és que el periodisme no només informi, sinó que també contribueixi a formar una ciutadania crítica.

Quin paper hi té la UAB dins del consorci?

La UAB lidera el desenvolupament del projecte a Espanya. Dissenyarem la formació per al professorat universitari i per a estudiants, i també liderarem la recerca i la implementació de cursos dirigits a la ciutadania.

Per què cal reformar la formació periodística davant la desinformació?

Tot i els esforços en verificació, s’ha treballat menys la base formativa. Nosaltres comencem des de l’arrel, formant els periodistes a les universitats perquè surtin al món professional amb aquestes habilitats. Les rutines i la precarització del sector dificulten sovint aquesta actualització.

Com funciona el model ‘train the trainers’?

El projecte formarà primer el professorat perquè integri l’educació mediàtica a les aules. Posteriorment, els estudiants aplicaran aquests coneixements en accions i continguts dirigits a la ciutadania. Volem que sigui una taca d’oli que s’estengui des de les aules cap a les xarxes socials.

Com es redefineix el rol del periodista?

JEMILE aposta per redefinir la funció del periodista: no només informar, sinó també educar la ciutadania en el consum crític de la informació. Es fa periodisme també ensenyant educació mediàtica, apuntem cap a un model més proper, pedagògic i basat en el diàleg amb les audiències.

Com es pot reconnectar amb el públic jove?

Les plataformes digitals són clau per arribar-hi. Cal utilitzar-les de manera creativa i ètica per contrarestar la desinformació i el discurs d’odi. La recerca en narratives alternatives és un dels àmbits amb més potencial.

Quines són les perspectives de futur del projecte?

Amb una durada de dos anys, el projecte inclourà activitats com conferències, desenvolupament de cursos, anàlisi dels currículums europeus de periodisme i accions formatives amb estudiants i ciutadania. Informar-se bé és una habilitat clau per prendre decisions i resistir els discursos d’odi. En aquest sentit, JEMILE aspira a contribuir no només a la formació de millors professionals, sinó també a la construcció d’una ciutadania més crítica, informada i resilient.

Redactor: Sergi Pérez Estévez