Christian Báez: "El 'framing' permet analitzar com els mitjans construeixen la realitat en contextos de conflicte"

En un context internacional marcat per tensions geopolítiques i qüestionament sobre el dret internacional, la recerca en comunicació esdevé una eina clau per analitzar com els mitjans construeixen el relat dels conflictes. En aquesta línia, el professor i investigador Christian Alejandro Báez Valverde i la Dra. Carme Ferré-Pavia, directora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, desenvolupen un estudi sobre el tractament mediàtic de la captura de Nicolás Maduro i els seus límits en abordar el dret internacional.

La investigació adopta el mètode del ‘framing’, un enfocament teòric que permet analitzar com es construeix socialment la realitat a través del discurs mediàtic. A partir d’aquest marc, l’estudi examina com els mitjans seleccionen, jerarquitzen i interpreten la informació en un cas d’alta complexitat geopolítica i jurídica.

Què és el ‘framing’ i per què és útil per analitzar conflictes polítics?

El ‘framing’ és una eina metodològica i conceptual que ens permet desfragmentar la construcció social de la realitat i el relat periodístic. Ens ajuda a identificar què es destaca i què queda fora de la narrativa informativa, especialment en esdeveniments que transgredeixen l’ordre internacional.

D’on neix aquesta recerca?

L’estudi parteix d’un esdeveniment inesperat en l’escenari internacional. Ens vam trobar amb una operació que transgredeix no només un país, sinó tota una regió. Aquest context va obrir la porta a analitzar el funcionament actual del dret internacional i el paper dels mitjans en la seva representació.

Com tracten els mitjans els conceptes jurídics complexos?

Una de les principals tendències és la simplificació del relat. Els mitjans se centren en la captura del líder, però no aprofundeixen en les conseqüències per als drets humans, la sobirania o la legalitat internacional.

Quina metodologia segueixen?

La recerca analitza més de 600 peces informatives de mitjans internacionals com El País, Clarín, El Tiempo o The New York Times. A partir d’aquesta mostra, s’han definit cinc marcs d’anàlisi: legalitat internacional, seguretat i economia, sobirania, hegemonia global i drets humans.

Hi ha diferències segons el context dels mitjans?

Sí, clarament. El relat varia en funció del context polític i geogràfic. No és el mateix observar el conflicte des d’Amèrica del Nord, del Sud o des d’Europa.

Quin paper tenen les xarxes socials?

Tot i que l’estudi se centra en la premsa, les xarxes amplifiquen o redueixen el relat i afavoreixen la descontextualització. Una notícia completa no cap en un tuit o en un vídeo curt.

Quins són els principals reptes de la recerca?

El principal repte és la metodologia i la dimensió de la mostra. El treball amb centenars de peces requereix un procés rigorós de selecció, co-codificació i anàlisi.

Com pot contribuir aquesta recerca al periodisme?

Ens permet anar més enllà del discurs mediàtic i entendre què hi ha darrere dels relats. En aquest sentit, els periodistes som part de la construcció social de la realitat. La investigació ens permet aturar-nos i reflexionar en un context en què els acords internacionals es debiliten i el periodisme té un paper clau per interpretar la complexitat del món contemporani.

Redactor: Sergi Pérez Estévez