Mor Anna Balletbò, ex professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació i figura destacada de la transició democràtica

Anna Balletbò i Puig, exdiputada del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i figura destacada de la política catalana i espanyola durant la transició democràtica, ha mort als 81 anys. Més enllà de la seva intensa trajectòria política, Balletbò va mantenir una estreta vinculació amb el món acadèmic com a professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Nascuda a Barcelona el 1943, Balletbò va iniciar la seva carrera com a periodista abans d’incorporar-se al PSC, amb el qual va ser diputada al Congrés dels Diputats entre 1979 i 2000. Durant més de dues dècades va tenir un paper clau en la consolidació de la democràcia i en la defensa dels valors socialistes.

Paral·lelament a la seva activitat parlamentària, Balletbò, que va ser testimoni directe de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, va desenvolupar una destacada tasca docent a la UAB, on va formar diverses generacions d’estudiants en comunicació política i periodisme audiovisual. Companys i alumnes la recorden per la seva passió per la política i el compromís amb el servei públic. També va ser membre del Consell d’Administració de RTVE i l’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Després de retirar-se de la primera línia política, va continuar vinculada a projectes de recerca i divulgació, i va fundar la Fundació Olof Palme a Catalunya, dedicada a la cooperació internacional i la cultura de la pau.

La seva mort deixa una empremta profunda tant en el món de la política com en el de la universitat i la comunicació. Des de la Facultat de Ciències de la Comunicació fem arribar el condol més sentit a la seva família i amics, així com a totes les persones que la coneixien i l’estimaven.

 

El professor Carles Llorens, director del Department de Comunicació Audiovisual i Publicitat li dedica aquestes paraules:

Anna Balletbò i Puig  (1943-2025): Política, periodista, feminista, però també docent.

L’Anna Balletbó va ser una de les pioneres de la Facultat en ser professora encarregada de curs al Departament de Tecnologia de la Informació de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del curs 1975-76. Ho va ser fins a la seva incorporació com a Diputada del PSC a les Cortes Generales el 1980. Aquesta activitat política l’allunyà de les aules i quan acabà el seu cicle com a Diputada, vint anys més tard l’any 2000, es tornà a incorporar com a professora associada al mateix Departament, però que havia transmutat el nom pel de Comunicació Audiovisual i Publicitat; igual que també el nom de la Facultat havia canviat i de ser de Ciències de la Informació va esdevenir Facultat de Ciències de la Comunicació.

Si alguna cosa definia a l’Anna és que era tota energia. Ho era quan amb 32 anys s’incorporà com a professora de les primeres promocions i ho seguia sent quan es reincorporà a la Facultat de Ciències de la Comunicació després del seu periple de 20 anys com a Diputada. En la primera etapa, es troba en un departament i una facultat en construcció, que van haver de transitar de les restriccions de la dictadura que encotillava els plans d’estudi oficials cap a la implantació d’un sistema democràtic a la universitat i a la societat. Al departament l’Anna, amb l’empenta que la caracteritzava, no deixava de promoure iniciatives. Era una activista empedreïda amb la seva militància política enquadrada en el socialisme i en el feminisme, i no deixava d’intervenir per promoure aproximacions que impliquessin al departament en accions en el panorama comunicatiu que tinguessin en compte aquella doble perspectiva socialista i feminista. Podríem dir que els que van definir el concepte de multitasking es van inspirar en l’Anna Balletbó, perquè era capaç de compaginar la docència, la política, l’activisme feminista, l’activitat en el mitjans; tot alhora i tot amb passió. A les aules la professora Balletbó era engrescadora i propera, abocant amb passió el seu coneixement i estimulant el sentit de compromís dels seus estudiants en la promoció d’una comunicació democràtica i compromesa. Una etapa docent que es tanca el 1980 quan entra en el congrés de diputats.

És evident que el treball que havia fet al departament li havia permès pensar sobre les necessitats de democratitzar el sistema de mitjans i ara com a diputada en les primeres legislatures podia intervenir en les polítiques de comunicació i la regulació dels mitjans a l’estat. Una de les primeres accions polítiques va ser l’elaboració de l’Estatut de la Radio y la Televisió Espanyola; en més d’una ocasió va fer servir d’espàrrings de les seves idees sobre aquest Estatut a companys del departament. Durant els 20 anys que va està al congrés va participar en innumerables iniciatives legislatives sobre comunicació i cultura i el llibre de sessions n’està ple de les seves punyents intervencions.

Quan el 2000 deixa el Congrés s’incorpora de nou al Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat com a professora associada en paral·lel a la seva pertinença al Consell d’Administració de RTVE entre 2000 i 2007 i al Consell de la CCMA fins al 2010. A la segona etapa a la Facultat es planteja fer el Doctorat, però la realitat tossuda del seu multitasking li va impedir prioritzar aquest objectiu. Als seus interessos de sempre havia afegit des del 1989 el seu compromís amb la pau ajudant a fundar la Fundació Olof Palme junt amb la vídua del polític suec, Lisbeth Palme, l’expresident Felipe González, l’ex secretari general de l’ONU, Javier Pérez de Cuéllar i Joan Reventós, fundador del PSC. Va ocupar la presidència de la Fundació durant molts anys i com a tal va ser figura cabdal en la organització de les celebèrrimes Jornades Econòmiques de S’Agaró que apleguen anualment els noms més destacats de la política i l’economia de Catalunya i Espanya de corrents i ideologies diferents tot mostrant la capacitat de convocatòria de l’Anna. En aquesta segona fase a la Facultat aportà al departament la seva intensa coneixença de la regulació del sector mediàtic, així com la seva experiència en la gestió de la radiotelevisió pública, però també de la industria i la cooperació amb el món econòmic.