Cinc projectes de la Facultat de Ciències de la Comunicació seleccionats per a la Setmana del Talent 2025
Cinc projectes elaborats per estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació han sigut seleccionats per a la Setmana del Talent 2025 que organitza el Clúster de l’Audiovisual.
La Setmana del Talent Audiovisual és un projecte organitzat pel Clúster de l’Audiovisual que engloba una sèrie d’activitats dirigides a connectar amb el nou talent emergent dels centres universitaris en l’àmbit audiovisual, amb professionals del sector.
L’acte principal de la Setmana del Talent és el Pitching Audiovisual Universitat-Indústria. Durant tres dies, projectes procedents de treballs de final de carrera i màster de centres universitaris catalans, espanyols i internacionals, es mostren davant una taula formada per professionals dels sectors en les categories de ficció, no-ficció, entreteniment, videojocs i noves tecnologies i experiències immersives.
Cinc projectes realitzats per estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació, han sigut seleccionats per al Pitching Audiovisual 2025:
- El último acto: Luca Bonzano i Xènia Bonifacio. Categoria: Videojocs
- Sorority Rush: Alexandra Teixidó Castellana. Categoria: Videojocs
- Kiitos Ona: Gemma Benet i Alba Bellsolà. Categoria: Ficció
- Un últim esforç: Ana Tortosa Parra i Laura Morales. Categoria: Ficció
- La cumbre de las besties: Esther López Encinas i Aarón Arbonés Caballero. Categoria: Ficció
Un d’aquests projectes seleccionats és “Sorority Rush” de l’Alexandra Teixidó Castellana (Comunicació Interactiva) en la categoria de videojocs. La sinopsi del projecte és la següent: videojoc del gènere d’Aventura Gràfica que tracta el concepte de les germandats nord-americanes. A través de l’humor i tocs de terror, busca ser una crítica/burla cap a aquest sistema social. L’hem fet una entrevista perquè ens expliqui la seva experiència.
- Com va néixer la idea del projecte? Hi ha alguna influència o referència audiovisual que t’hagi inspirat en la creació de la idea?
La idea va néixer d’una experiència personal que vaig tenir durant el meu intercanvi als Estats Units. Vaig veure molt potencial inexplorat en el món de les germandats americanes. Per a la realització del joc, em vaig basar molt en altres videojocs que admiro, com ara la saga Monkey Island, Sally Face o The Last Door. Vaig barrejar el concepte de “Sorority” americana amb el gènere d’Aventura Gràfica.
- Quin és el missatge principal o l’objectiu comunicatiu que vols transmetre amb aquest projecte?
Principalment, en tractar-se d’un videojoc, busco entretenir a través de l’humor i les mecàniques. No obstant això, en l’àmbit narratiu, té l’objectiu de fer reflexionar o si més no pensar sobre tot l’univers de les germandats: És adequat un entorn com aquell per a les noies universitàries? És feminista formar part d’una comunitat de noies d’aquesta mena? I, sobretot, fins a quin punt aquestes noies són elles mateixes? Estan pressionades a fingir aquesta forma de ser tan exagerada?
- Quins van ser els principals reptes que vas trobar durant el procés de desenvolupament i com els vas resoldre?
Majoritàriament, em trobava amb problemes més tècnics que de cap altra mena. Vaig tenir la sort d’haver tingut una idea molt clara de la direcció narrativa del joc, però a vegades la meva falta de coneixement del programari em dificultava implementar-la correctament. Si més no, me’n vaig sortir bastant bé perquè vaig assegurar-me de començar el projecte amb suficient temps de marge.
- Què creus que ha diferenciat el teu projecte d'altres propostes del mateix gènere? Quin és el teu valor afegit?
No sé els criteris de selecció que hauran seguit des del clúster per a escollir els projectes, però un factor que pot haver fet destacat el meu és haver aconseguit fer per mi mateixa una demo funcional d’un videojoc. Tot i que no és res de l’altre món per si mateix, suposo que el fet d’haver-ho desenvolupat sola en un temps relativament limitat li afegeix cert valor. A més a més, tracta una temàtica que pot ocasionar molt debat i que trobo que no es veu massa dins el món dels videojocs.
- Quina ha estat la part més difícil i la més gratificant de participar en el “Pitching Audiovisual 2025”?
Bé, de moment al Pitching encara no hi he participat gaire! Tan sols vaig presentar el projecte davant d’un tribunal de la UAB. En el punt del procés en què em trobo, diria que el més difícil fins ara ha estat fer el tràiler (més que res perquè no sabia quins moments del joc posar o si es faria pesat si el feia massa llarg etc.). La part més gratificant per ara seria la resposta generalment positiva que va rebre el meu projecte per part del jurat de la UAB i pels altres participants. Vaig sentir que el meu esforç va ser valorat!
- Quins són els pròxims passos que vols fer amb el teu projecte després del Pitching?
Si tot va bé durant la Setmana del Talent, m’agradaria continuar amb el desenvolupament del joc complet. Desconec si potser una empresa decideix treballar amb mi en el joc o si potser rebo finançament per a fer-lo pel meu compte. De totes maneres, si ningú li veiés potencial al videojoc i decidissin no finançar-lo, faria una recaptació de fons pel meu compte per a desenvolupar-lo en un futur.
- Què t’ha aportat personalment participar en aquest projecte? Si haguessis de donar un consell a altres estudiants que volen fer el salt de la universitat a la indústria, quin seria?
Suposo que fins a cert punt m’ha aportat més confiança en mi mateixa i les meves habilitats com a desenvolupadora. Tenir una idea i implementar-la tal com vols són dues coses diferents, i estic contenta d’haver pogut materialitzar la meva idea de forma satisfactòria. El consell que donaria a qualsevol persona, sigui quin sigui el seu objectiu, és creure en un mateix i no donar-se per vençut. Ningú creurà en el teu projecte si no hi creus tu primer. Accepta el feedback i tingues voluntat de millora, però no deixis que et facin pensar que la teva idea original no val res. I recorda que, si a tu t’agrada el projecte i creus que val molt, segur que hi ha més gent que pensa el mateix!