L'estudiant de la Facultat Noa González crea un vídeo explicatiu per visibilitzar la Comissió d'Igualtat

1. Com va sorgir la idea de fer un vídeo sobre la Comissió d’Igualtat de la Facultat?

Feia temps que volia impulsar un projecte que valorés i donés veu a tot allò que ja existeix a la nostra facultat en matèria d’igualtat, però que sovint queda invisibilitzat o poc difós entre la comunitat universitària. Com a delegada d’igualtat durant diversos anys i com a part activa de l’alumnat, he pogut viure de primera mà la gran desconeixença que encara hi ha sobre la tasca de la Comissió d’Igualtat, la figura de la delegada i totes les persones implicades en promoure una universitat més justa, inclusiva i diversa.

La idea del vídeo va prendre forma arran d’una de les reunions que mantenim periòdicament les delegades d’igualtat amb l’Observatori d’Igualtat de la UAB. En aquell espai vam posar en comú diferents iniciatives que es duen a terme a les facultats per visibilitzar aquests espais i rols. Tenint en compte que la nostra és la Facultat de Ciències de la Comunicació, em va semblar coherent, potent i necessari utilitzar el llenguatge audiovisual com a eina de transformació social. 

2. Per què creus que no hi ha prou informació entre els estudiants sobre aquest tipus d’espais que hi ha a les universitats?

El fet d’haver estudiat durant quatre anys a la UAB m’ha permès estar molt a prop de la realitat quotidiana de l’alumnat, i he pogut observar situacions de vulnerabilitat en què moltes persones no sabien on recórrer, a qui adreçar-se ni quins protocols s’havien d’activar.

No considero que aquesta manca d’informació sigui fruit del desinterès, sinó d’una comunicació institucional que sovint no arriba de manera clara, directa ni empàtica. No es comunica de la forma més òptima ni eficaç, i això genera una distància entre els recursos existents i les persones que realment els podrien necessitar.

El vídeo que hem creat vol trencar aquesta barrera: és una peça audiovisual pensada especialment per a l’estudiantat, per a totes aquelles persones amb un mínim d’interès per la igualtat, però que potser encara no coneixen totes les eines i espais que tenen al seu abast.

3. Què et va impulsar a presentar-te com a delegada d’igualtat de la Facultat de Ciències de la Comunicació?

Sempre he estat una persona lluitadora, amb una gran sensibilitat social, i no m’he rendit fàcilment davant les injustícies. Des de ben petita he tingut la necessitat de defensar col·lectius que, tot i no ser minoria numèrica, sovint són silenciats o invisibilitzats. 

Quan se’m va presentar l’oportunitat de ser delegada d’igualtat de la Facultat de Ciències de la Comunicació, vaig sentir que era una manera coherent i valenta de continuar reivindicant els drets de les dones, així com de lluitar contra qualsevol forma de violència o discriminació per raó de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, capacitat, raça o origen.

Potser, en el fons, sempre he estat una persona que ha representat diversos col·lectius que lluiten per fer sentir la seva veu i per viure en un món més igualitari i en llibertat. És per això que entenc i assumeixo plenament tot el que implica ser delegada d’igualtat: no només com un càrrec, sinó com un compromís ferm amb la justícia social i els drets humans dins i fora de la universitat.

4. En què consisteixen les activitats que dueu a terme des de la Comissió d’Igualtat?

Tot i que m’he incorporat recentment a la Comissió d’Igualtat, conec la gran tasca que s’hi desenvolupa des de fa temps. No es tracta només d’accions puntuals, sinó d’una intervenció transversal que incideix tant en l’àmbit educatiu com en l’estructura i els espais de la facultat.

A més de promoure activitats vinculades a dates com el 8M, el 25N o el Dia de l’Orgull, també s’han adaptat lavabos perquè siguin mixtos i s’han instal·lat elements informatius sobre la menstruació. Igualment, es vetlla perquè les polítiques d’igualtat de la universitat es despleguin correctament i perquè les comissions internes incorporin criteris d’inclusió.

La Comissió ofereix assessorament, fa seguiment del compliment normatiu i impulsa canvis que, tot i no ser sempre visibles, contribueixen a transformar de manera real el nostre entorn universitari.

5. Quin impacte tenen aquestes activitats en les persones que hi participen?

És fàcil caure en la temptació de mesurar l’impacte només pel nombre de participants o la resposta immediata. Però per a mi, la clau és si aquestes activitats generen una empremta emocional que perduri. En aquest sentit, vivim en una societat que respon especialment a experiències personals i significatives.

Per exemple, quan organitzem activitats amb persones referents en l’àmbit de la igualtat —com activistes, expertes o figures visibles— no només estem transmetent informació, sinó que creem espais de confiança on l’alumnat se sent còmode per expressar-se i implicar-se. Aquest tipus de trobades solen tenir molt bona acollida i deixen un impacte que va més enllà del moment concret.

Aquesta dimensió emocional i relacional és la que, a parer meu, realment transforma actituds i contribueix a construir una comunitat universitària més inclusiva i conscient.

6. Com ha estat l’experiència de treballar en un projecte audiovisual amb impacte social dins l’àmbit universitari?

L’experiència ha estat molt enriquidora i positiva. Durant tot el procés he rebut un suport constant i valuós des de diferents àrees: la Comissió d’Igualtat, el Deganat de la facultat i també UABMèdia, que han aportat recursos i assessorament que han estat fonamentals per fer possible el projecte.

Vull fer una menció especial al meu petit equip, sense el qual aquest projecte no hauria estat possible. A la Nathalia Sánchez, per compartir el seu coneixement, la seva experiència i el seu compromís ferm amb la lluita per la igualtat — una gran amiga i una personalitat exemplar i lluitadora. A l’Alba Fernández, per la seva valentia, energia i dedicació a la realització de les gravacions i a l’edició del vídeo. Aquest projecte ha estat fruit del treball conjunt i la complicitat entre les tres, i em sento molt afortunada d’haver-lo pogut començar i desenvolupar amb elles.

7. Quina ajuda has rebut per part de la Facultat a l’hora d’elaborar la peça audiovisual?

Com comentava anteriorment, a nivell tècnic he tingut un suport constant i molt valuós de la UABMèdia i del Laboratori Audiovisual de la Facultat de Ciències de la Comunicació. Aquests equips estan sempre disposats a ajudar-nos en tot el que necessitem com a estudiants, facilitant-nos recursos i oferint material d’excel·lent qualitat que ha estat fonamental per a la realització del vídeo. Aquesta col·laboració ha estat clau perquè el projecte pogués tirar endavant amb professionalitat i ajustant-se a les expectatives.

A més, he comptat amb el suport de la Comissió d’Igualtat i del Deganat, que han confiat en la iniciativa i han donat suport institucional, aportant orientació i visibilitat al projecte dins la facultat.

8. Què esperes que aconsegueixi aquest vídeo entre l’alumnat i el professorat de la facultat?

El que més espero és que aquest vídeo serveixi per donar a conèixer tot allò que fem des de la Comissió d’Igualtat i, sobretot, que visibilitzi l’existència i la importància de la figura de la delegada d’igualtat dins la facultat. Sovint aquest càrrec i les tasques que implica passen desapercebudes, però som una peça clau perquè fem de pont entre l’alumnat i la Comissió, canalitzant necessitats, dubtes i inquietuds, i promovent polítiques i accions que fan que la facultat sigui un espai més just i respectuós.

Vull reivindicar amb aquest vídeo que la delegació d’igualtat és un rol fonamental, que aporta un valor real i imprescindible a la comunitat universitària. És important que tant l’alumnat com el professorat entenguin que aquesta figura existeix, que està activa i que treballa constantment per garantir els drets i la igualtat de totes les persones que formem part d’aquest espai.

Més enllà de la informació, espero que el vídeo generi una presa de consciència, una empatia i un compromís col·lectiu per continuar avançant en la lluita contra qualsevol mena de discriminació i per construir un entorn universitari on tothom se senti segur, valorat i respectat. Que es reconegui la igualtat no només com un objectiu, sinó com un compromís diari que ens afecta i ens beneficia a totes i tots.