La periodista i investigadora Marta Narberhaus, guanya la 4a Beca Montserrat Minobis

Aquests premis, organitzats per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Càtedra Hipòlit Nadal de Revistes en Català i el Col·legi de Periodistes, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, tenen com a objectiu promoure i difondre treballs de recerca de contingut feminista i amb perspectiva de gènere per tal de millorar-ne el coneixement i fer divulgació.

Narberhaus recupera així l’objecte d’estudi de la seva tesi doctoral per aprofundir en com es treballa la igualtat de gènere en els formats audiovisuals, posant el focus en l’InfoK del canal 3Cat, l’únic informatiu de televisió adreçat específicament a infants a tot l’estat espanyol.

1. Què ha significat per a tu rebre la Beca d’investigació Montserrat Minobis?

Em fa molta il·lusió aquesta beca, i és un orgull poder dur a terme el projecte. La meva tesi doctoral estudiava els informatius infantils europeus, i analitzava la perspectiva de gènere com un element de qualitat dels informatius, com a valor. Amb aquest projecte recupero l'objecte d'estudi per fixar-me directament en com s'enfoca la promoció de la igualtat i els drets de les nenes i les dones. 

2. Què et va motivar a presentar-t’hi a aquests premis?

Pel que fa a la motivació a presentar-m'hi, suposo que hi té molt a veure que algunes de les dones que han guanyat les edicions anteriors són dones referents per a mi, i vaig pensar a provar-ho. De seguida vaig tenir clar el tema, era qüestió de què el jurat apostés pel projecte, no sempre la gent és sensible a temes que afecten només una part de l'audiència, i, d'altra banda, estic convençuda de què es van presentar altres projectes prometedors.

3. En què consisteix la teva recerca i quins són els principals objectius del projecte?

El projecte es titula "La perspectiva de gènere als informatius infantils: estudi de la representació de les dones periodistes, els temes amb visió de gèneres i la promoció i els drets de les dones a l'InfoK". A Catalunya comptem amb el primer i únic informatiu de televisió dedicat a una audiència infantil de tot l’estat espanyol, l’InfoK del 3Cat. És una sort tenir les professionals que hi treballen a prop. L'objectiu principal de la recerca és, a partir d'una anàlisi de contingut i d'entrevistes en profunditat, analitzar la representació de les dones periodistes en aquest espai informatiu de televisió específic, explorant tant la seva visibilitat com els rols que ocupen. A més, també es proposa examinar la forma en què l’agenda informativa inclou i tracta temes amb perspectiva de gènere.

5. Per què consideres important analitzar la perspectiva de gènere als informatius infantils?

El projecte vol posar de manifest l’impacte que els informatius infantils tenen en la percepció pública de la igualtat de gènere de la seva audiència. Per això, es proposa identificar fins a quin punt l’InfoK contribueix a la promoció dels drets de les dones i les nenes i a la sensibilització sobre les qüestions de gènere, des de la manera com s'inclouen notícies i reportatges fins a la representació de les dones en les diverses àrees del periodisme televisiu. La recerca vol oferir una visió crítica sobre l’objecte d’estudi i identificar possibles àrees de millora en la construcció d'una narrativa mediàtica més equitativa i inclusiva. La meva hipòtesi és que l'InfoK és un referent en això, i vull posar-ho de manifest amb la recerca, perquè serveixi d'exemple per a altres projectes audiovisuals, o iniciatives d'alfabetització mediàtica i informacional que es puguin projectar amb infants i joves.

5. Com valores la presència de les dones i de la comunicació feminista als mitjans de comunicació actualment? Creus que hi ha hagut avanços significatius?

Hi ha hagut avenços, sí, però encara hi ha feina a fer! Segueixen existint desigualtats que enfronten les dones, que estan directament relacionades amb els estereotips de gènere que les encasella en determinats rols i, per tant, les situa en una posició d'inferioritat davant dels homes. Pel que fa al jovent, vivim un moment de retrocés. Els joves reben missatges antifeministes a través d'Internet. Youtube, Instagram, TikTok... s'han convertit en espais on hi ha tota una esfera misògina amb molta presència de joves. I paral·lelament han aparegut altres formes d'expressió del masclisme: controlar el mòbil de la parella, legitimar la pornovenjança contra les dones, assetjament a les dones a les xarxes socials... Per tot això cal dotar els més joves de competències mediàtiques per davant dels discursos que reforcen estereotips de gènere i, alhora, donar-los eines que els permetin produir els seus discursos. Els mitjans de comunicació, com a servei públic, tenen la responsabilitat de contribuir-hi.

6. Has trobat dificultats o resistències a l’hora de treballar amb perspectiva de gènere en l’àmbit periodístic?

Com a dona periodista he rebut, crítiques, comentaris que un home no hagués rebut mai. A la universitat pública m'he sentit més lliure i acompanyada en aquest sentit. En aquests moments al Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat hi ha un bon equip de companyes i companys sensibles al tema i que tenim projectes comuns en aquesta línia. És un luxe poder treballar-hi.

7. Quins consells donaries a l’alumnat de la Facultat que vulgui incorporar una mirada crítica i feminista en els seus projectes o treballs?

La mirada crítica és imprescindible per a una periodista, i per a qualsevol persona comunicadora. Avui en dia hi ha molts recursos disponibles que ens poden ajudar. Al final, l'objectiu és deixar enrere la dicotomia d'allò femení i allò masculí com a categories. Som persones, diverses i úniques, ampliem la mirada i comuniquem i informem tenint-ho en compte.