Iva Mareva i Rafael Oviedo guanyen el Premi Arcadi Oliveres 2025 pels seus TFG amb visió transformadora

Aquest reconeixement, impulsat per la Fundació Autònoma Solidària, té l’objectiu de premiar aquells treballs realitzats per estudiants de la UAB que aporten solucions creatives i transformadores en l'àmbit de la comunicació.

Amb enfocaments ben diferents, però amb el mateix objectiu de generar consciència i impulsar el canvi, els dos exalumnes de la Facultat han estat distingits per la qualitat acadèmica i el profund impacte social dels seus projectes. L’Iva, amb el seu projecte titulat “Back to the ground: Ideación y producción de un videoclip narrativo basado en la emergencia climàtica” ha produït un potent videoclip narratiu sobre l’emergència climàtica, reinterpretant el mite d’Ícar per transmetre un missatge d’alerta i esperança. D’altra banda, en Rafael amb el seu treball “Comunicación e innovación social: el storytelling como herramienta de empoderamiento de la Red de Mujeres Chaparralunas por la Paz “ ha analitzat la força del relat com a eina de transformació social, centrant-se en el treball de dones víctimes de violència a Colòmbia.

En aquesta entrevista compartida, ens expliquen les motivacions que els van portar a triar els seus temes, les dificultats i descobertes del procés creatiu i la importància de la comunicació com a eina de justícia global.

1. Per què vas decidir estudiar Comunicació Audiovisual a la UAB?

Iva: Vindre a estudiar a la UAB com a búlgara va ser una decisió poc usual. Sense dubte venia amb un pensament idealitzat de què era Barcelona i em va cridar l'atenció com a un lloc perfecte per "xopar-se" de cultura. Volia estudiar cinema, però Comunicació Audiovisual va ser l'opció més accessible, a més que em permetria tenir una experiència més típica de la vida universitària. I la UAB destacava per les seves instal·lacions i el prestigi de ser una de les millors universitats de l'estat per estudiar Comunicació Audiovisual.

Rafael: Vaig decidir estudiar Periodisme a la UAB perquè sentia que, de totes les universitats que oferien aquesta carrera, era on em sentiria més a gust. També valorava molt el prestigi de la universitat i la possibilitat de formar-me en un entorn crític i compromès amb la societat.

2. En què consisteix el teu Treball de Final de Grau?

Iva: El meu TFG consisteix en la producció d'un videoclip narratiu que parla de l'emergència climàtica. L'objectiu és generar una presa de consciència mitjançant l'impacte emocional de la combinació de trama, música i imatge. El relat és distòpic, inspirat en el mite grec de l'Ícar. La cançó "Back to the Ground" de la cantautora i companya activista Birch, parla de retrobar-se i reconnectar amb la terra. Partint d'aquesta idea, el videoclip imagina una presa de contacte més forçada, fent referència a la caiguda de l'Ícar com a al·legoria i premonició del col·lapse del nostre hàbitat, a causa de la persecució obstinada del creixement econòmic il·limitat. És una adaptació contemporània, a la que la crisi climàtica és personificada per una bomba, que ve a sacsejar als personatges de la seva existència desconnectada. A més, el vídeo reescriu el final del mite i així dona a la humanitat una última oportunitat de remeiar el dany que ha fet.

Rafael: El meu Treball de Final de Grau consisteix a analitzar com la narració i la construcció d’històries poden tenir un impacte positiu en empreses d’economia sostenible, centrant-me concretament en casos de dones víctimes de violència (de qualsevol tipus) al context colombià. La intenció és mostrar com el relat pot esdevenir una eina de transformació social.

3. Què et va motivar a escollir el tema?

Iva: Volia aprofitar el treball més important de la carrera per produir una peça professional. Sabia que l'esforç era molt gran, sobretot per un projecte individual, i que havia de ser un tema que em motivés molt perquè m'hi pogués entregar al 100%. En aquella època feia un any que participava en moviments climàtics i vaig decidir que el meu TFG seria una obra activista. Me'l vaig prendre com un experiment: adjuntar la meva passió per l'ecologisme, el cinema i la música. No havia vist mai un videoclip que parlés de la crisi climàtica i estava convençuda que el format tenia molt de potencial de permetre una connexió més profunda amb el tema i així promoure un canvi. A més a més, sabia que comptava amb l'ajuda dels meus companys i companyes d'activisme. Moltes surten al videoclip i va ser molt bonic compartir aquesta experiència i poder mostra'ls-hi el resultat final.

Rafael: Vaig triar aquest tema gràcies a la recomanació d’un professor de la carrera, en Santiago Giraldo, que em va parlar del projecte de la Xarxa de Dones Chaparralunas per la Pau. El projecte em va interessar des del primer moment perquè, des que vaig arribar a Catalunya per estudiar, tenia molt clar que volia fer alguna cosa pel meu país des del meu camp de coneixement.

4. Per què vas decidir presentar el teu TFG al Premi Arcadi Oliveres?

Iva: El procés de dur a terme aquest treball va ser llarg i precipitat, per poc no vaig arribar a lliurar-lo a temps a la convocatòria que em tocava. En aquell moment em van dir que era un treball massa ambiciós, i que m'havia centrat massa en el producte. Aquest premi em va semblar una oportunitat per celebrar els treballs ambiciosos com aquest, que en el meu cas se'm va fer gran per la immensitat de la causa que hi havia darrere. Així doncs, celebro tots els treballs que s'han presentat per això, per anar més enllà del que es demana, en nom de la justícia global.

Rafael: Vaig decidir presentar el projecte perquè sentia que totes les dimensions del meu treball encaixaven perfectament amb els requisits del concurs, especialment per la seva capacitat de generar solucions socials i ambientals reals a través de la comunicació.

5. Coneixies abans aquests premis i la seva missió?

Iva: En realitat vaig conèixer els premis per casualitat, fent recerca de diverses iniciatives de justícia global a les universitats catalanes per la cooperativa on treballava en aquell moment. Abans d'això coneixia poc de l'activitat de la FAS, lamentablement.

Rafael: Abans de presentar-m’hi, no coneixia aquest premi, i per això crec que seria molt oportú que tots els estudiants de la Facultat tinguéssim més informació sobre aquest tipus de reconeixements. Són una gran oportunitat per visibilitzar projectes amb impacte real.

6. Quin impacte t’agradaria que tingués el teu treball, ara que ha rebut aquest reconeixement?

Iva: El que m'agradaria aconseguir amb aquest premi és que més gent es mirés el videoclip i senti el seu missatge responent a la seva crida. No totes serem activistes d'acció directa, però sí que ens podem preguntar: quins són els mites que hem de deixar enrere per evitar un xoc fatal amb el terra? De quines maneres estem ignorant la "bomba" i quina és la nostra millor forma d'ajudar a destruir-la?

Rafael: M’agradaria que el meu TFG servís com a punt de partida perquè les dones del Chaparral es facin cada vegada més fortes dins el seu projecte comunitari i, així, poder contribuir a construir una Colòmbia més justa i en pau.

7. Després d’haver guanyat aquest premi, com ha canviat la teva manera d’entendre el paper del teu treball com a eina de transformació per a la justícia social?

Iva: És bonic i motivador rebre reconeixement, i sobretot poder compartir el teu treball, perquè aquest és el propòsit de l'art. Però més enllà d'això, rebre el premi no ha canviat massa la meva manera de veure el rol del meu treball. Crec que hem de continuar treballant per un futur millor, sigui un esforç reconegut o no, perquè el que hi està en joc és la preservació de la mateixa vida en aquest planeta.

Rafael: Sento que aquest premi m’ha ajudat a entendre —i espero que també serveixi perquè molts altres futurs graduats ho entenguin— que els nostres coneixements poden aplicar-se per resoldre problemes molt diversos al món, fins i tot aquells que sovint es consideren petits o invisibles.