Aportació: Influència o adopció social
Mostreu com l'exposició ha influït positivament en la societat a diferents nivells (cultural, social, polític, sanitari, tecnològic...). Per això heu de crear una narrativa a partir de les mencions rebudes, des de fora de l'àmbit acadèmic i de les publicacions especialitzades, per part d'organismes i institucions. Recolliu la interacció del públic amb l'aportació (visitants, espectadors, usuaris), les notícies aparegudes a mitjans de comunicació i les interaccions a les plataformes de xarxes socials.
Si el que voleu es fer un pla de mesura i gestió de l’impacte social de la vostra recerca, us aconsellem que consulteu la pàgina Impacte social on trobareu les etapes del camí cap a l’impacte, com mesurar-lo i bones pràctiques.
Disposeu de la Taula 1 d'ANECA i AQU.
Les fonts possibles d’on extreure dades poden ser molt diverses. Escolliu les dades de fonts fiables i contrastades.
- Destaqueu les entitats o persones implicades en l’exposició i l’efecte cap a la societat que això pot tenir.
- Expliqueu si ha tingut influència en alguna decisió presa per entitats o organismes.
- Cerqueu a recursos generalistes si hi ha documents d’entitats o organismes que fan menció de l’exposició.
- Consulteu les bases de dades de premsa per evidenciar el ressò als mitjans de comunicació.
- Doneu dades de visitants i persones que han participat als actes.
- Recolliu el màxim de dades possible sobre els actes paral·lels que s’hagin organitzat (visitants, participació...).
- Poseu en relleu si l’exposició ha rebut algun premi o menció.
- Recolliu els comentaris i opinions que s’hagin rebut en mitjans de comunicació, xarxes socials o altres vies.
L’exposició està vinculada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en concret amb l'objectiu 11: Ciutats i comunitats sostenibles.
L’exposició, amb la mostra dels projectes arquitectònics i informació en diferents suports, pretén fer un relat sobre què és la ciutat, què serà i el què podria ser. L’exposició vol posar en valor els projectes mostrats però també fer reflexionar sobre els grans reptes que la majoria de ciutats europees tenen en l’actualitat i com l’arquitectura pot ajudar a combatre’ls i convertir les ciutats en més socials i per als ciutadans.
Els reptes als quals es fa referència i sobre els què l’exposició vol interpel·lar al ciutadà són:
1. Tendència a la turificació, gentrificació i urbanalització.
2. Exclusió social sistemàtica: multiplicació del preu del sòl urbà, impossibilitat de viure a la ciutat per part de la societat, expropiació de terrenys per construir sense accés per a tothom.
3. Repte ambiental: com desenvolupar polítiques per contrarestar el canvi climàtic. Necessitat d’espais frescos més enllà dels espais verds.
Tots els projectes que es poden veure a l’exposició han estat guanyadors, finalistes i/o seleccionats del Premi Mies van der Rohe d'arquitectura contemporània de la Unió Europea.
L’exposició va rebre el suport, a més a més del Museu Marítim de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i el Ministerio de Fomento.
Diferents agents de l'àmbit de l'arquitectura i l'espai urbà referencien l’esdeveniment com a mostra de la influència social que ha tingut.
Per un cantó, Barcelona Regional hi dedica un número en paper i una notícia en vídeo, consultables a la seva pàgina web: Article i Vídeo. Barcelona Regional és una agència pública de planejament estratègic, urbanisme i infraestructures creada el 1993 i liderada per l’Ajuntament de Barcelona. Compta amb la participació d’altres accionistes públics, entre ells l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Port de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. Es va construir com a Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures.
Per un altre, la Biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, fa amb la seva guia temàtica d’arquitectura de Barcelona un recull de recursos destacats i cita el catàleg de l’exposició entre els llibres destacats: Guia temàtica de la Biblioteca de l’ETSAB: Front marítim de Barcelona. (2020). Barcelona: Biblioteca de l’ETSAB. Universitat Politècnica de Barcelona. https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/185936/Guia_tematica_Front_Mari%CC%81tim_BCN.pdf
I, finalment, l’any 2021 FUNDARQMX, Fomento Universal para la Difusión Arquitectónica de México A.C, en col·laboració amb la fundació Enric Miralles i altres organitzacions (UPC, Fundació Mies van der Rohe, ETSAB, Barcelona Regional), organitza una estada d'estiu a Barcelona amb el títol “Arquitectures for the sea front platform”. Al taller “Taller de proyectos de diseño como investigación” hi citen l’exposició i el catàleg: se analizarán los frentes litorales de ciudades europeas, como prolongación de la investigación, exposición y publicación Architectures on the Waterfront.
Un altre fet destacat sobre l’exposició és el ressò en mitjans de comunicació reconeguts i l’activitat que ha generat a les xarxes socials.
A premsa escrita van sortir publicades notícies en diferents mitjans generalistes importants:
La Vanguardia, en les dues versions lingüístiques del diari:
Moix, Ll. (8 de noviembre de 2019). Arquitectura de agua. La Vanguardia, p. 35. [Consulta: https://www.lavanguardia.com/cultura/20191108/471448430654/arquitectura-de-agua.html]
Moix, Ll. (8 de novembre de 2019). Arquitectura d'aigua. La Vanguardia, p. 35.
[Consulta: https://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20191108/471448430689/arquitectura-daigua.html]
El País:
Aldi, Nicolai. (17 de noviembre de 2019). Arquitectura a ras de agua, un impacto más allá del edificio. El País. [Consulta: https://elpais.com/ccaa/2019/11/17/catalunya/1574009986_496638.html]
Aquesta mateixa notícia va sortir publicada en català al suplement Quadern:
Aldi, Nicolai. (17 de novembre de 2019). Arquitectura arran d’aigua, un impacte més enllà de l’edifici. Quadern. [Consulta: https://elpais.com/cat/2019/11/17/cultura/1574009986_496638.html]
El Periódico:
Gutierrez, Sonia. (11 de noviembre de 2019). Arquitecturas en la orilla': el diálogo de la ciudad y el agua. El Periódico. [Consulta: https://www.elperiodico.com/es/que-hacer/20191111/arquitecturas-orilla-museu-maritim-barcelona-ciudad-agua-7720028]
Europa Press en fa una noticia:
(30 de octubre de 2019). La Fundación Mies van der Rohe muestra la regeneración urbana en Europa en una exposición. Europa Press. [Consulta: https://www.europapress.es/catalunya/noticia-fundacion-mies-van-der-rohe-muestra-regeneracion-urbana-europa-exposicion-20191030143005.html]
Aquesta mateixa noticia surt publicada al diari digital Gente Digital, d’abast nacional amb seccions per a àmbits territorials concrets:
Europa Press. (30 de octubre de 2019). La Fundación Mies van der Rohe muestra la regeneración urbana en Europa en una exposición. Gente en Catalunya. [Consulta: http://www.gentedigital.es/catalunya/noticia/2741666/la-fundacion-mies-van-der-rohe-muestra-la-regeneracion-urbana-en-europa-en-una-exposicion/]
Finalment, apareix una notícia al Diário de Notícias de Portugal:
(5 de noviembre 2019). Lisboa é uma das cidades europeias da exposição “Arquitecturas à Beira-Mar”. Diário de Notícias. [Consulta: https://www.dnoticias.pt/pais/lisboa-e-uma-das-cidades-europeias-da-exposicao-arquitecturas-a-beira-mar-BD5410276]
També se n’ha fet difusió a través de l’agenda d’esdeveniments del magazine On Diseño en la seva versió en castellà i anglès:
Architectures next to wàter
Arquitectura en la orilla
La revista On Diseño va ser creada l’any 1978 i té rellevància dins la cultura del disseny espanyol. La revista està buidada a DialnetPlus.
A la ràdio, se’n va fer difusió a Catalunya Ràdio, al programa d’arquitectura i urbanisme “Perspectiva”, primerament dins la secció d’agenda del dia 18 de novembre de 2019, on es van recomanar diferents exposicions (Novembre 2019: exposicions a Girona i Barcelona). Posteriorment, el dia 14 de desembre de 2019, amb el títol Arquitectures arran d’aigua: el front marítim de les ciutats davant dels reptes del segle XXI, el programa debat sobre el canvi climàtic, la gentrificació o l’accés a l’habitatge, reptes que es representen a l’exposició. El programa està conduit per Josep Lluís Blázquez i compta amb la participació d’Ivan Blasi, de la Fundació Mies van der Rohe, i la meva, com a doctor en Geografia Urbana i director de l'Observatori de la Urbanització de la UAB. El programa té una durada de 23 minuts.
Pel que fa a les xarxes socials, l’exposició ha generat activitat tant a Facebook com a X.
A Facebook té 21 publicacions de 6 organitzacions amb un total de 327.500 seguidors. Els posts acumulen 201 M’agrada, 101 comparticions i 6 comentaris. El més rellevant és de Creative Europe (143.000 seguidors) amb 10 M’agrada i 2 comparticions. La Fundació Mies van der Rohe (92.000 seguidors) anuncia la inauguració amb l’etiqueta #WaterfrontArchitecture, aconseguint 32 M’agrada, 20 comparticions i 3 comentaris.
A X (antic Twitter), se’n fa difusió en català i anglès. En català es fan un total de 50 posts sota el títol “Arquitectures arran d’aigua” que generen 74 reenviaments i 185 M’agrada, destacant la participació de perfils oficials de l’Ajuntament de Barcelona (BCN Gràcia, Espai Públic, etc.) i entitats arquitectòniques com La Capell i Basque Design Museum. En anglès es fan un total de 15 posts sota el títol “Architectures on the waterfront” i sumen 22 reenviaments i 47 M’agrada, incloent una publicació destacada de Kevin Brass, figura influent en arquitectura i urbanisme, des de Califòrnia.
L’exposició també ha rebut suport de publicacions culturals com BCN Metropolitan, amb posts dirigits a audiències locals i internacionals.
[Font de les dades: pàgina web de la Fundació Van de Rohe, MyNews, Facebook, X, Google. Data de consulta: 15/10/2024]
Informació complementària
