La nostra Facultat va commemorar el 25N
El passat 28 de novembre es va celebrar l’acte commemoratiu del 25N a la Facultat amb Mar Joanpere, cofundadora del moviment Me Too Universitat i primera víctima en guanyar un cas d’assetjament sexual entre iguals a la universitat.
01/12/2023
Amb motiu del 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes, la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia va organitzar un acte obert a la Sala d’Actes. Aquest va ser introduït per la doctora Olga Serradell Pumareda, degana de la Facultat, la doctora Esther Zapater Duque, secretària general de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Comissió d’Igualtat de la Facultat, el doctor Francesc Serra Massansalvador.
A continuació, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la conferència “Me too Universitat, de víctimes a supervivents” de la doctora Mar Joanpere Foraster, investigadora de la Universitat de Barcelona.
D’entrada, Joanpere va introduir l’agraïment cap a la Comissió d’Igualtat i la Facultat de generar aquests espais per posar el tema de la violència masclista sobre la taula, argumentant que un temps enrere, aquests tipus d’acte eren impensables a nivell institucional. I va destacar la importància que l’alumnat dels primers cursos puguin escoltar aquest tipus de contingut i puguin saber que poden patir violències masclistes en espais universitats i, alhora, que es
pot parlar obertament de violències masclistes i, per tant, que tenen mecanismes i el suport per abordar-les.
En primer lloc, va definir el punt de partida de l’abordatge de les violències masclistes en l’àmbit universitari. Partim d’un context en què la violència masclista va ser tabú durant molt temps i reinava el silencia. Sempre s’han patit violències masclistes a l’àmbit universitari, així com a la resta d’espais de la vida, però no s’abordaven perquè no existien les eines. I la majoria de vegades, les persones que en patien, acabaven abandonant els estudis i la seva carrera acadèmica. Ens diuen sovint que és perquè no ho poden conciliar, però moltes dones és per patir casos d’assetjament sexual i que ningú les ajudi. A més, les persones que es posicionen al costat de les agredides i que rebutgen les dinàmiques masclistes dels agressors en posició de poder, pateixen violència de gènere aïlladora. És a dir, “si et posiciones, et matxaquen”. Així, els agressors que han gaudit d’impunitat en l’àmbit universitari. I no només això, sinó que han seguit guanyant referencialitat amb premis. Podem dir doncs que ha estat una pràctica reiterada, permesa i impune, silenciada.
Tot i així, hi ha persones que ho han posat sobre la taula. El 1995 hi va haver la primera denúncia per part d’un professor, Ramón Flecha. Això ens demostra que sempre ha passat, “no és una sorpresa d’avui en dia”, no s’ha descobert ara i no és un tema nou, com sembla ara a través dels mitjans. Cal posar sobre la taula que les persones denunciants han rebut atacs, difamacions i fins i tot amenaces de mort per tal d’aïllar-les i silenciar-les. En paraules de Joanpere, “una víctima sense suport mai denunciarà el que està patint perquè no té suficient força, entorn i protecció per a fer-ho”.
Més endavant, durant el 2005 i el 2008 hi va haver la primera investigació sobre violència de gènere a les universitats espanyoles. Aquest estudi estatal va permetre trencar el silenci, “es feien enquestes entre alumnat universitari i aquí van sortir totes les denúncies que no podien fer a través de cap mecanisme, escrivien als marges del full tot el que volien denunciar”.
Davant d’això, la Mar ens diu que “és importantíssim que abordem la violència masclista a les universitat i que l’abordem de manera col·lectiva. És un problema col·lectiu de tota la universitat. Necessitem la integració i col·laboració de tota la comunitat universitària per fer front als casos d’assetjament”.