Cinc anys de Versions Mútilples: un projecte col·laboratiu de traducció literària

16/10/2017

Del col·loqui presencial a Budapest a l’aparador virtual de Barcelona
 
La idea del Projecte Versions Múltiples sorgí arran del Col·loqui sobre « Llengua, literatura i nació » que el Pen Club Hongarès celebrava la tardor de 2012 a Budapest, i coincidia  –feliç sincronia!– amb l’any del Manifest de Girona sobre els Drets Lingüístics. L’iniciaria Sílvia Aymerich a Barcelona, amb nou autors en nou llengües europees: Lidia Amejko (polonès), Tomica Bajsic (croata), Ion Cristofor (romanès), Elizabeth Cscicsery-Ronay (hongarès),Lutxo Egia (basc), Menna Elfyn (gal·lès), Teiriç Offre (occità) i Glorice Weinstein (francès). El Programa “Aparador de Poesia”, dirigit per Pius Morera, ben aviat es faria ressò, de la pol·linització creuada que estava tenint lloc entre els assistents a aquell col·loqui a la riba del Danubi[1].
 
El web multilingüe actual^[2], que pren el relleu del blog inicial, constitueix un aparador del treball col·laboratiu de traducció i difusió de l’obra d’altri que s’havia iniciat amb una escassa desena d’autors aquell desembre de 2012. Impossible d’imaginar llavors, que cinc anys més tard, comptaria amb una cinquantena d’escriptors-traductors i una quinzena llarga de traductors-col·laboradors en una vintena de llengües. Certament, les sinergies creades per aquest òrgan arrodonit de la mida d’un puny a qui, els científics comencen d’estar d’acord, hauríem de confiar les grans decisions de les nostres vides, són impensades.
 
El Projecte, en constant creixement, depassa actualment la cinquantena de textos originals i de versions en 23 llengües que cobreixen la major part de les famílies lingüístiques europees^[3], en la seva majoria (82%) les anomenades “llengües d’abast menor” segons la terminologia emprada per les institucions europees. Pel que fa a la llengua literària dels escriptors, el 96,6% escriuen en una llengua d’abast menor; el 3,7% en una llengua de gran abast minoritària dins el seu estat (francès a Suïssa i Canadà) i un altre 3,7% ho fan en llengües de gran abast : alemany i anglès. Es dóna, tanmateix, l’afortunada paradoxa que en ambdós casos (Iso Camartín i Kathleen McNerney) han dedicat la seva tasca acadèmica a la difusió de les llengües dites minoritàries. Pel que fa als traductors-col·laboradors, el 73% són competents en una o més llengües minoritzades.
El projecte compta amb un seguit de traductors-coordinadors: Elija Lutze per a l’alemany, Íñigo Quesada Mentxaca per al basc, Núria Fabrés per al català, Hélène Beaulieu per al francès, Josep Centelles i Carla Creo per a l’italià, i Teiriç Offre per a l’occità. La professora Kathleen Mcnerney, és la supervisora dels continguts literaris.
 
El Projecte encetà la roda de traduccions el desembre del 2012 amb un inspirador poema de Menna Elfyn, presidenta del Pen Club de Gal·les: “Dysgu Cymraeg i Awen Dylan Thomas”^[4] [“Ensenyar gal·lès a la musa de Dylan Thomas“]. El títol no pot ser més eloqüent: una lliçó excel·lent per a les muses més rebeques…
 
 
 
 
De l’àmbit literari a l’àmbit acadèmic
 
 
A instàncies de la professora Kathleen McNerney, el Projecte passaria de promoure la participació recíproca dels autors del Projecte en actes literaris per diverses ciutats europees, a iniciar les presentacions acadèmiques. Després d’una primera presentació a la Universitat de Bucarest, vingueren l’entusiasta acollida de Ron Puppo a Universitat de Vici la càlida implicació del vice-rector Carles Cortés a la Universitat d’Alacant, qui ha dedicà dues sessions.  Seguirien la presentació participativa organitzada pels estudiants de traducció de la Universitat de València i la de Lleida durant el 2015. L’any següent el Projecte es presentaria a la40a. Universitat Occitana d’Estiu de Nimes, en un acte organitzat per Yanick Martin i, posteriorment al PoesieFestival de la Universitat de Leipzig organitzat per Elija Lutze i Liza Walther amb el suport, entre altres,  de l’Institut Ramon Llull.
 
D’entre les presentacions d’enguany destaquen la de la Universitat de Castelló, organitzada per Elija Lutze, i l’acte impulsat per Òmnium Cultural al Círcol de Reus, organitzat per Antoni Baiges, presentat per Pau Joan Hernàndez, arran de la publicació de Preludio per Antoni/Preludi per a Antoni, de Gilberto Isella traduït per Sílvia Aymerich i amb pròleg deFranca Tiberto, vice-presidenta del Pen Club Internacional, que constitueix el primer fruit en suport paper de la col·laboració entre autors de VM.
 
Col·laboracions en publicacions internacionals
 
Des de l’inici, el Projecte ha participat en publicacions diverses i en diversos formats[5]. Des de subtitulacions d’audiovisuals com Euskara Jendea(documental sobre la història social de la llengua basca (2012-2013) i la de vídeos didàctics (en basc, català, gallec i occità) per a les escoles bretones Diwan (2014), fins a la col·laboració en revistes literàries europees com Vatra Veche i Revista Oc passant per entrevistes de ràdio i per a publicacions digitals com Tornaveu i Vilaweb.
 
 
Pel que fa a la participació en antologies de poesia europea, cal destacar la col·laboració d’autors de VM en l’antologia The Tree of Peace Turns Green, l’any 2016, i en Glass Mountain, l’homenatge a Lidia Kosk, l’any 2017.
 
Homenatges als degans del Projecte
 
L’any 2014, sorgeix la idea d’homenatjar els degans del Projecte en el seu 90è aniversari amb les traduccions d’un text emblemàtic en 21 llengües. El primer autor homenatjat és Bernat Lesfargas; el segueixen Renada-Laura Portet, en la celebració del qual, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, el Projecte participa amb 21 versions d’un dels seus poemes més emblemàtics[6] i les lectures d’Assumpció Cantalozella i d’Elija Lutze[7] en l’acte a l’IEC.
 
 
Les propostes de noves col·laboracions són moltes i hi hem dedicat un gran espai al nostre web[8] amb tres subpàgines diferents en plena remodelació que us aniran informant sobre les properes tres grans línies d’actuació: les col·laboracions amb les revistes literàries L’Aiguadolç i Traduzionetradizione, els Festivals d’Aberystwyth i la col·lecció de poesia digital “Duets”.
No deixeu de visitar-lo!