Llatí

Aquesta proposta permet fer una reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge que han seguit els estudiants de Batxillerat des que van entrar en contacte per primera vegada amb la llengua llatina.

Es tractaria de descriure la metodologia amb què s’ha après aquesta llengua al llarg de la història, quina ha estat la utilitzada en el seu centre, descobrir-ne les fortaleses i febleses, i contrastar-la amb altres metodologies docents que utilitzen altres instituts no només de Catalunya, sinó també d’arreu de l’Estat Espanyol i d’Europa.

Gemma Puigvert. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Els discursos dels líders polítics actuals segueixen en gran mesura les tècniques que van fixar els grans oradors clàssics grecollatins per als quals el domini de la paraula era clau si es volia ascendir socialment i gaudir d’una carrera política brillant. La retòrica era i és una part essencial de la comunicació pública. Són els grans oradors clàssics els que prescriuen la manera no només de compondre els discursos sinó també la manera de declamar-los.
És per això que oferim una temàtica de recerca que consistiria en l’anàlisi de la pervivència de la retòrica clàssica en la comunicació política actual. Així doncs, partint d’una selecció de grans discursos clàssics establiríem quines són les estructures que els defineixen, l’estilística que s’hi associa i, posteriorment, faríem el mateix amb una selecció de discursos d’oradors polítics actuals.

Gemma Puigvert. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció