Història

Amb algunes notables excepcions, tots els països del món han anat adoptant el Sistema Mètric Decimal, fruit del desig dels revolucionaris francesos de disposar d'unitats de mesura fixes i universals, uns patrons lligats el més possible a coses permanents, i que es va establir el 27 d'octubre de 1790 per l'Acadèmia de Ciències de París. En aquell sistema les unitats fonamentals de longitud, massa i temps eren, respectivament, el metre, el gram i el segon. Els patrons de les unitats de longitud i de massa eren dues peces de platí i d'iridi que el 1799 es van dipositar al Museu International de Peses i Mesures de Paris. El segon es relacionava amb la duració del dia. Amb el pas dels anys les unitats i les definicions dels patrons s'han anat modificant sota la supervisió del Bureau International des Poids et Mesures, BIPM, fins al recent canvi adoptat per la Conferència General de Pesos i Mesures pel qual, a partir del 20 de maig de 2019, es va modificar el patró del kilogram que encara era un cilindre de platí i d'iridi, de 39 mil·límetres d’altura i igual diàmetre, guardat a la Oficina Internacional de Peses i Mesures de París. 
Es tracta de seguir aquesta evolució.

Ramon Pascual de Sans. Departament de Física de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

L'Antiga Grècia és un dels períodes històrics que més han inspirat a les persones d'èpoques posteriors. Gràcies al desenvolupament d'aspectes com la democràcia, la filosofia, el teatre o l'art, Grècia és considerada no només el bressol d'Europa, sinó també la llavor d'una manera d'entendre el món.
Treballs relacionats amb l'anàlisi, l'estructura, l'origen o el funcionament d'aspectes de la cultura grega antiga poden ser desenvolupats per estudiants interessats per mitjà de l'estudi de les fonts i textos antics com per l’anàlisi arqueològic i artístic.

Borja Antela-BernárdezDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Introducció al marc teòric i metodològic de les biografies. Com escriure una biografia de personatges històrics i de personatges rellevants i no tan coneguts a nivell local.

Gemma Rubí i Casals. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es proposa fer un estudi de caràcter monogràfic sobre com la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 es va viure al poble o ciutat de residència o que hagi escollit l'estudiant.
L'objectiu és reconstruir els principals elements que van marcar la vida del poble o ciutat escollit, a través del treball amb obres que hagin tractat el tema però també amb l'ús d'alguna font primària escrita (premsa local, llibres d'actes de l'ajuntament, documents d'arxius familiars, etc.) i, si és possible, a través d'història oral (entrevistes amb persones que van viure aquells esdeveniments).
L'estudiant podrà posar l'accent en la vessant que més l'interessi del poble o ciutat escollit, tant des d'aspectes polítics com aspectes militars, així com aspectes socials, culturals o econòmics.  

Josep Puigsech Farràs. Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB


La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es proposa fer un estudi sobre el significat del model revolucionari comunista durant el segle XX. Es pot enfocar des de diferents punts de vista:

1) L'anàlisi d'un tema concret, tot posant l'accent en els èxits del model comunista (la Revolució Russa de 1917, la Revolució Xinesa de 1949, la Revolució Cubana de 1959/61, la derrota nazi a la Batalla d'Stalingrad a la Segona Guerra Mundial, la creació de partits comunistes com el PCE o el cas especial del PSUC, etc.) o en els fracassos del model comunista (l'assassinat de Lev Trotski, la construcció i caiguda del Mur de Berlín, la desintegració de la URSS, la repressió de l'estalinisme, la Cambodja de Pol Pot, etc.

2) L'anàlisi de l'impacte del comunisme a nivell mundial (què va suposar el model comunista des de la seva vessant econòmica, social, cultural o política).

3) L'anàlisi des de l'òptica ideològica (fonaments teòrics del comunisme, teories de Karl Marx, Friedich Engels, Vladímir Ílitx Ulianov, diferències amb l'anarquisme).

Josep Puigsech Farràs. Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB


La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

El 2 febrer 1804 Francesc Salvà i Campillo va presentar una "Memòria Segona sobre el Galvanismo Aplicat a la Telegrafia" a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en què va introduir la idea d'aplicar l'electricitat a la telegrafia mitjançant una pila de Volta (introduïda només quatre anys abans per Volta) construïda pel mateix i va mostrar com l'electròlisi de l'aigua indicava la recepció del senyal. De fet, es va tractar de la primera aplicació pràctica de la pila de Volta, al començament del segle XIX, quan l'electricitat estava en els seus inicis i també es pot considerar a Salvà com el constructor del primer cable de comunicacions, ja que en el seu telègraf va agrupar els parells de filferro en una única fibra aïllant cada conductor mitjançant paper greixat.

Recentment l'Institute for Electrical and Electronics Engineering (IEEE) ha reconegut amb un dels seus "fites" ( "milestones") a Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), el segon espanyol que rep la distinció després de Leonardo Torres Quevedo i al costat de personatges com Benjamin Franklin, Guglielmo Marconi i Alessandro Volta.

El treball podria fer una anàlisi històrica i potser intentar reproduir aquest primer aparell o algun dels seus elements.

Ramón Pascual de SansDepartament de Física de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

L'alumne hauria de triar un jaciment arqueològic del període antic (s. VI a.C - V d.C), preferiblement proper a la seva ubicació, i que actualment no es trobi musealitzat. El treball consistiria en una proposta patrimonial (estat de la qüestió de la recerca realitzada, proposta de divulgació i valorització). 
Caldria escollir un jaciment amb una mínima entitat històrica i arqueològica. 


Oriol Olesti Vila. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es tracta de fer un estudi de les condicions de vida i de treballs dels obrers a Catalunya del segle XIX fins avui.
Dins aquest tema, l’estudi es pot centrar en: l’alimentació, l’habitatge, el vestit (i el calçat), la sanitat (malalties), la mortalitat, les quintes.. o també en les condicions de treball: l’explotació de les dones, dels nens, la jornada, el salari...

Hi ha una quantitat considerable de bibliografia i es poden establir fàcilment paral·lelismes amb el moment actual, qüestió que pot imprimir al treball una nova visió. 

Joan Serrallonga UrquidiDepartament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Temes relacionats amb les croades i les colonitzacions medievals a Europa, la conquesta d'al-Andalus i els moriscos. 

Felix Retamero. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es tracta de fer un estudi basat en algun aspecte de l'enorme contingent de refugiats que arriben a Catalunya durant la Guerra Civil de 1936-1939. 
Totes les comarques i els pobles del nostre país tenen una relació de refugiats, de les qüestions i problemes que es varen desenvolupar, fotografies, materials, museïtzació, etc. 
És un bon treball per fer poble a poble i àdhuc per comarca si no està realitzat. La bibliografia és prou completa per treballar al nivell desitjat. 

Joan Serrallonga UrquidiDepartament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

L'alumne haurà de triar quina història antiga l'interessa, acotar-ho i plantejar-se un problema històric a resoldre.

Jordi Cortadella MorralDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Temes relacionats amb la formació d’una societat islàmica a l’occident mediterrani, amb la història política (Emirat, Califat, Taifes, Almoràvits, Almohades, Nassarites) i amb l’organització i la manifestació del poder (per exemple, el Califat de Còrdova i la ciutat de Medina Azahara).

Félix Retamero. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es tractaria d'escollir un escàndol produït per un cas de corrupció amb projecció mediàtica i veure com trastoca l'opinió pública i els valors de la societat en qüestió.

Gemma Rubí i Casals. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB


La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció


Mitjançant el testimoniatge dels testimonis i/o protagonistes d’una vila o d’un barri, es facilita l’obtenció de coneixement sobre episodis puntuals o un període en la vida col·lectiva. Gràcies doncs en aquesta labor de recollir aquests materials, es pot disposar d’un valuós recurs que facilita la recerca i el coneixement. 

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

 Les dones des de l'any 1000: constructores de societat i cultura de l'Europa Medieval, Moderna i Contemporània

Proposta adreçada a estudiants que vulguin treballar la història de les dones, considerant el seu protagonisme en espais polítics, socials i culturals. La història de la dona, anomenada Herstory a l'àmbit anglosaxó, és un camp acadèmic que porta sis dècades creixent de manera exponencial. Són estudis ferms que no tan sols reprodueixen un discurs de funcions i prohibicions que aquestes varen patir, sinó que parteixen d'una història documentada, on s'examinen comportaments individuals i col·lectius que expliquen l'efecte que els esdeveniments històrics varen tenir en les dones i com elles varen ser el motor d'altres fets.

Aquesta nova visió, emmarcada des de la perspectiva de gènere, ha fet necessari reescriure moltes parcel·les de la història per recuperar la figura femenina i el seu marcat protagonisme en àmbits de coneixement ben diversos: la cultura, la política, l'economia, la sociologia, la literatura, entre d'altres. 

Cristina Gimeno MaldonadoDepartament d'Història Moderna i Contemporànea de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La història oral pot ajudar a construir el coneixement de la història d’una col·lectivitat a partir de les entrevistes en profunditat a testimonis i/o protagonistes per així poder determinar els esdeveniments al costat dels mecanismes convencionals de recerca (arxius, bibliografia...) La història oral, doncs, usada amb precisió i rigor, esdevé una contribució més en la construcció de la memòria històrica, que en l'àmbit local esdevé una preciosa eina atesa la dificultat en disposar de documentació escrita de determinats temes.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Proposta adreçada a estudiants que vulguin treballar sobre temes fonamentals de la cultura i la història americanes, considerant els principals espais geopolítics del continent: Amèrica Llatina, Brasil, Estats Units i Canadà.
Des del segle XVI, les societats americanes han tingut un marcat protagonisme en la configuració del món contemporani i les seves empremtes poden resseguir-se en clau històrica des d’àmbits de coneixement ben diversos: la història (des de la conquesta a la Iniciativa de Defensa Estratègica nord-americana), la política (des dels pares fundadors al neoliberalisme), l’economia (de la plantació a la multinacional), la sociologia (del món mestís virregnal a les llibertats civils i les migracions), la literatura (de les cròniques d’Índies a la gran novel·la americana), entre d’altres.

Bernat Hernández. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La censura, és a dir, el control de la informació que arriba a la gent, va tenir un paper rellevant durant el franquisme. No era gens fàcil saber què passava realment. Us proposem estudiar el tractament de la informació que es feia i especialment, el paper de la censura a través de diverses fonts. Pot ser interessant estudiar el context històric per tenir una visió de conjunt, també fer entrevistes als protagonistes, estudiar algun mitjà en concret per veure com el franquisme manipulava a escala local i com la ciutadania maldava per trencar el cercle de silenci.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Fa cinc segles un grup armat europeu, format en la seva ampla majoria per castellans i liderat per Hernán Cortés, va aconseguir conquerir el territori mexicà. Proposem un treball que esbrini les causes fonamentals de la caiguda dels mexicans i, sobretot, l'anàlisi de com vivim, pensem, ens informen, ens manipulen quant als fets essencials que van ocòrrer.

Antonio Espino. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es tractaria d'analitzar els mecanismes utilitzats per l'imperialisme castellà a l'hora de controlar els habitants de les anomenades Índies. Amb bibliografia contemporània, però també algunes lectures de textos de cròniques de l'època, a més de la icononografia que ens ha arribat sobre les accions brutals efectuades sobre els aborígens, l'estudiant podrà copsar com va haver tota una cultura de la viòlencia aplicada al cas americà, però que no va ser pas una característica d'aquest imperialisme, sinó de tots els europeus de l'època.

Antonio Espino. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB
 

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La guerra és, probablement, un dels aspectes de les societats humanes que copsa amb major intensitat les manifestacions culturals. En aquest sentit, la guerra grega -amb els herois de Troia, els hoplites espartans i atenencs o els soldats d'Alexandre el Gran i els seus successors- o la guerra romana -amb la formació històrica de la legió, i amb els grans personatges com Pompeu, César o Trajà- son temes d'estudi privilegiats per conèixer tant les relacions entre pobles a l'antiguitat, com també aspectes sobre construcció d'identitats, imaginaris polítics o populars sobre el poder i, fins i tot, la cara més fosca del desenvolupament cultural de l'Antiguitat: les víctimes i els horrors de la guerra antiga.

Borja Antela-BernárdezDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es tractaria de fer una recerca històrica en l'àmbit local centrada en el segle XX: des de la irrupció del catalanisme polític, la conflictivitat obrera (naixement de la CNT), la mobilització políticoelectoral i la destrucció del torn dinàstic, fins la dictadura de Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil (exili, repressió i supervivència), el "desarrollismo" i la transició vers la democràcia. 

Gemma Rubí i Casals. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

El cinema és un dels mitjans més potents en la construcció de la cultura popular. Molta gent s'apropa al coneixement històric només a partir del que veu a la pantalla. Aquesta importància del cinema en la manera d'entendre el passat té un cas d'estudi llargament desenvolupat en les pel·lícules sobre el món antic on poden estudiar elements com: les temàtiques triades per la ficció, l'ambientació i fidelitat històriques, la presència d'idees modernes a través de justificacions històriques o fins i tot, el paper dels estrangers o de les dones en la nostra societat a partir de la forma en què són representats pel cinema sobre el món antic.

Borja Antela-BernárdezDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Sovint els llocs històrics o, millor, els espais públics de memòria, el record del que succeí de rellevant en una col·lectivitat, és també una ajuda per a la preservació de la identitat i el coneixement. Tanmateix els prejudicis de caràcter ideològic esdevenen camp de batalla quan les posicions són confrontades entre els partidaris de l'oblit i la destrucció i els partidaris d’aquest reconeixement o simplement coneixement. Conèixer a escala local el que hom conserva o commemora, i sovint el que no, és també una contribució al coneixement de la pròpia societat.
Cada ciutat disposa, sens dubte, d'uns determinats records tangibles –monuments, nomenclàtor, retrats en sales col·lectives, noms d'edificis col·lectius...– i també d'un patrimoni no material que conforma el que es considera la memòria col·lectiva, el record compartit d'un ahir comú. És un llegat molt extens d'aspectes a considerar en el conjunt del patrimoni immaterial comú, de les tradicions d'origen pagà o religiós a les lluites socials o econòmiques. És també part de la història de la ciutat tot i que pot desaparèixer molt fàcilment en una societat no basada en l'oralitat i on predomini l'individualisme.
L'objectiu del treball de recerca és conèixer els aspectes d'aquesta situació en un territori concret. Tant el material o tangible com l’immaterial. D'una banda es pot fixar o elaborar un inventari sistematitzat de la memòria col·lectiva pública existent i de l'altra determinar els noms, esdeveniments i efemèrides que conceptualment esdevindrien dignes de ser recordats a escala local.
Metodològicament cal fixar-se en aquells aspectes que s'han publicat de caràcter descriptiu, per exemple inventaris d'escultures públiques com sovint s’ha fet, o també les monografies precises, com els estudis sobre els noms dels carrers, ... Els estudis teòrics generals, especialment els relacionades amb els llocs de memòria, com les grans monografies a França de Pierre Nora, a Catalunya d'Albert Balcells, sobre la guerra civil de Paloma Aguilar... entre moltes altres, que tantes implicacions tenen en el conjunt social, fins i tot amb el turisme cultural, en auge constant i i tantes altres facetes que serien d'utilitat als gestors i polítics amb sensibilitat per tal de poder fixar la mirada en aquells aspectes negligits susceptibles de ser coneguts o millorats.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

La premsa local i comarcal que apareix en el decurs del s. XIX i XX a la majoria de ciutats catalanes constitueix un preciós material de recerca històrica.
L'objectiu del treball és estudiar un esdeveniment rellevant local mitjançant els recursos que ofereix aquesta premsa i que, alhora, ens acosta a d'altres recursos de recerca: testimonis, documentació oficial, iconografia, etc.
L'assessorament es centrarà en ajudar a trobar l'esdeveniment objecte d'estudi, facilitar la metodologia i orientació per trobar les fonts d'informació.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Mosaic romà

Aquesta proposta té com a objectiu realitzar una introducció a l'estudi de la cultura de l'antiga Roma, d'una manera àmplia, i la seva comparació amb manifestacions culturals del món actual, com ara la vida quotidiana, les institucions polítiques i els edificis públics.
Oferim, per tant, una temàtica de recerca que s'articularia sobre el maneig de fonts literàries i arqueològiques, com a punt de partida, i l'estudi de la cultura actual, el seu context de producció, la seva recepció i lectura de la tradició, que ens permetin testimoniar la pervivència del món romà.

Cándida Ferrero Hernández. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Proposta adreçada a estudiants que realitzin el seu treball de recerca sobre aspectes econòmics, empresarials, financers en perspectiva històrica, des de l'època medieval a la contemporània. Les relacions econòmiques han marcat decisivament el procés de construcció del món contemporani, des de les dimensions més domèstiques (relacions de mercat, agricultura i ramaderia, indústria, moneda, treball familiar, història d'empresa) a les més globals (economies d'escala, comerç, transports i comunicacions). 
La perspectiva adoptada pels treballs de recerca susceptibles de ser tutoritzats és diversa, atenent a qüestions metodològiques, de doctrines econòmiques i ètiques o dimensions més recents, com ara les perspectives del consum en la història o l'anàlisi de gènere. 


Bernat Hernández. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

A principis del segle XX, amb el sorgiment de la Lliga Regionalista, els governs espanyols van començar a situar en la seva agenda política l’anomenada Qüestió catalana, un eufemisme del qual entre bambolines identificaven com el “problema catalán”. Un autèntic maldecap que la constitució de 1978 ha volgut solucionar mitjançant l’estat de les autonomies.
 
No es tracta només d’una qüestió de noms, sinó d’una relació històrica complexa entre Catalunya i Espanya que s’ha anat construint des del Decret de Nova Planta de 1714. Una relació fonamentada, d’una banda en el desig frustrat d’intervenir i de modernitzar l’Estat -quan Catalunya era “la fàbrica d’Espanya”...- i, de l’altra, en la construcció d’estereotips sobre els catalans: garrepes, fanàtics, rebels, victimistes, egoistes amb els diners... Així, el tracte econòmic just que en l’actualitat es reivindica amb tanta vehemència, el concert econòmic, té arrels llunyanes: fou una demanda del catalanisme polític que en ser rebutjat va originar la negativa a pagar les contribucions, el famós Tancament de Caixes (1899). 
 
Si donem una ullada al nombre de ministres catalans que van intervenir en els governs espanyols del segle XIX, veurem que es poden comptar amb els dits de les mans: entre aquesta minoria destacaríem els més coneguts com el cap del progressisme Joan Prim, Estanislau Figueres -un dels presidents de la primera República-, i Manuel Duran i Bas, dirigent conservador. Una capacitat d’incidència política més aviat minsa, al costat d’una permanent insatisfacció que sembla no tenir aturador.
 
I a l’inrevés, com ha encaixat Espanya dins de Catalunya? Hi ha hagut projectes bastits des de Catalunya per a Espanya. Conèixer quins eren, com es van definir, qui els va proposar i amb quina intenció, així com quina incidència van assolir completaria el quadre d’aquest tema de recerca. Com també l’anàlisi dels clixés, la imatge de Catalunya i dels catalans a Espanya.

Gemma Rubí i Casals i  Lluís Ferran Toledano González. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es proposa fer un seguiment d'alguna de les principals guerres que han marcat el segle XX a nivell mundial - arran de la seva dimensió mundial o bé pel fet de tractar-se de guerres civils que han tingut un destacat impacte mundial- o bé un estudi comparatiu entre dues d'aquestes guerres.
En relació a la dimensió mundial, es proposa l'anàlisi o bé de la Primera Guerra Mundial de 1914-1918 o bé de la Segona Guerra Mundial de 1939-1945.
En relació a les guerres civils, es proposa la Guerra Civil Russa de 1918-1922, la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, la Guerra Civil Xinesa de 1927-1949, la Guerra de Corea de 1950-1953, la Guerra del Vietnam 1955-1975, la Guerra Civil del Congo 1963-1997 o les Guerres de l'Ex-Iugoslàvia de 1991-1995.
En tots els casos es pot posar l'accent en les batalles de la guerra, les característiques dels bàndols enfrontats, els materials de guerra, les negociacions i aliances polítiques, la repressió contra l'enemic o les conseqüències de la guerra.

Josep Puigsech Farràs. Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB


La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Es tractaria d’avaluar com s’han comportat els diversos imperialismes europeus des del segle XVI, però en especial des del segle XVIII al XX, tant a Amèrica, com a Àfrica o a Àsia. L’estudiant faria una petita recerca bibliogràfica per trobar indicis d’aquestes polítiques, que inclouria l'esclavitud; si eren comunes a tots els sistemes imperials (britànic, francès, alemany, holandès, espanyol, portuguès) i els seus resultats. També diferenciar conceptes com ara massacre, violència extrema, pràctiques de terror, genocidi, etnocidi, etc.

Antonio Espino. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Mosaic romà

Aquesta proposta permet realitzar un acostament a la relació entre temes i històries del món clàssic, entès aquest d'una manera àmplia, amb la literatura i el cinema contemporanis. Pel·lícules recents, com ara Troia, Gladiator i Hipatia, poden donar-nos una idea dels diversos enfocaments des dels quals abordar el treball. 
També es pot realitzar un acostament a una altra tipologia de pel·lícules, com ara El nom de la rosa o El doctor Frankestein, les quals possibiliten, tanmateix, una anàlisi interessant des de la perspectiva de la Tradició clàssica. Oferim, per tant, una temàtica que s'articularia sobre el maneig de fonts literàries, com a punt de partida, per a seguir amb l’estudi de les pel·lícules, el seu context de producció i  la seva reescriptura de la tradició, que ens permetin testimoniar la pervivència d’allò que anomenem clàssic en la cultura contemporània.

Cándida Ferrero. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Educats al segle XX, sota el principi del culte al llibre com a objecte essencial de la formació cultural del ciutadà contemporani, gran part del professorat de tots els nivells educatius es troba desconcertat davant la realitat present. Per a què llegir llibres? Com incentivar la lectura aprofundida d'un text llarg? Com desviar l'atenció de la pantalla i els nous usos de lectura en diagonal?
El treball proposa fer un estudi de camp entre els companys de classe per a saber si llegeixen, què i com? De com es valoren els llibres que es fan llegir al Batxillerat. Incentiven a entrar a la lectura?
Una segona part, consta d'una sèrie de sortides i compra de llibres (4) en diferents llocs amb un pressupost de 10€ en total: Mercat de Sant Antoni de Barcelona, Plaça del Mercat de Sabadell, Encants de Barcelona -quatre dies a la setmana-... Quins llibres ha comprat? Per què? Amb quin criteri?

 

Arnau González Vilalta. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Els municipis catalans que al llarg del segle XIX i XX serviren de pas de mercaderies i persones entre França i Espanya tenen una història particular com la de qualsevol zona entre Estats. Una configuració sociològica formada per desenes o centenars de funcionaris de múltiples cossos de l'Estat: guàrdies civils, ferroviaris, agents duaners, policies, etc. Amb la desaparició de les fronteres internes de la Unió Europea amb el tractat de Schengen i la seva aplicació a la citada frontera el 1995, deixà sense funció i transcendència econòmica aquestes poblacions.
El treball proposa que, seleccionant una o dues d'aquestes localitats, es procedeixi a entrevistar unes 10 persones que haguessin treballat en els diferents sectors funcionarials per a fer un retrat de la seva arribada a la localitat, la seva vida i la transició i canvi de la vida al municipi després del final de la frontera. Com ha canviat tot? Qui eren els funcionaris? D'on venien? Per què escolliren aquella destinació?

Arnau González Vilalta. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

En el darrer any, les plataformes digitals han començat a facilitar als espectadors l'accès a obres de ficció o documentals en format sèrie relatives al fenomen de la violència a Euskal Herria des del franquisme fins al segle XXI. Entre la brutalitat de la Dictadura, el terrorisme d'ETA, la contraresposta del terrorisme d'Estat, la Transició democràtica, etc.
El treball proposa fer una lectura crítica dels productes audiovisuals a través d'una pregunta central: ens ajuda a entendre l'origen, els motius i l'evolució del conflicte? Amb aquest interrogant al centre, caldrà fer una visualització de les sèries, un seguiment de les reaccions de premsa i les crítiques especialitzades, etc. Seria de gran utilitat entrevistar, online, alguns historiadors bascos. Les sèries són útils com a eina pedagògica?

Arnau González Vilalta. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

El franquisme va intentar eliminar mitjançant prohibició i censura les aspiracions culturals populars en diversos àmbits del coneixement i de la conducta: teatre, conferències, llibres, manifestacions de la cultura popular, etc.
L'objectiu del treball és donar a conèixer el procés de recuperació cultural durant les dècades de repressió, tot mostrant els mecanismes de resistència, els subterfugis d'oposició, les escletxes del món oficial que van possibilitar l'aparició d'iniciatives per promoure la cultura, recuperar la llengua i la identitat d'una col·lectivitat.
Es pot utilitzar documentació convencional procedent de biblioteques i hemeroteques (memòries i dietaris personals, premsa clandestina), fonts dels arxius eclesiàstics i governamentals i molt especialment testimonis orals (entrevistes). L'estudi pot centrar-se en una localitat o comarca d'interès per l'investigador/a.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

Temes relacionats amb els paisatges agraris medievals encara conservats en l'actualitat, amb les eines i les feines del camp en l'època medieval i amb les revoltes pageses medievals.

Felix Retamero. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció

El treball tracta de vincular documentació que ens permetrà reconstruir els paisatges antics i el nom d’antigues propietats de l’època romana (que anomenem fundus o praedia) a través de 3 fonts. La idea del projecte es vincular-les en un punt del territori, que de forma difusa ens pugui indicar la ubicació d'aquestes propietats dels terratinents romans. 
Primer, les inscripcions monumentals romanes de Catalunya que es troben en 5 volums, de F. Fabre, M. Mayer i I. Rodà, que enregistren els personatges romans més importants. Es troben al camp o a les ciutats principals com Barcino, Baetulo, on residien les aristocràcies romanes.
També es consultaran els cartularis medievals, com els de Sant Cugat, que proporcionen documentació dels segles IX, X i XI i esmenten de forma directa la toponímia del territori. Aquesta toponímia fa referència a noms medievals, finques, viles i restes romanes que mantindran els seus noms en períodes posteriors.
Finalment, ens fixarem en l’epigrafia dels objectes d’ús quotidià com les marques en teules, dolia (grans contenidors) i àmfores que pertanyen a propietaris de terres i indústries terrissaires. Moltes d’aquestes són inèdites i es troben en els museus locals. 
Aquest curs especialment s'està treballant a la zona del Maresme. 

Cèsar Carreras Montfort. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del 20 d’octubre al 13 de desembre de 2020.

Formulari d'inscripció