Història

Amb algunes notables excepcions, tots els països del món han anat adoptant el Sistema Mètric Decimal fruit del desig dels revolucionaris francesos de disposar d'unitats de mesura fixes i universals, uns patrons lligats el més possible a coses permanents, i que es va establir el 27 d'octubre de 1790 per l'Acadèmia de Ciències de París. En aquell Sistema les unitats fonamentals de longitud, massa i temps eren, respectivament, el metre, el gram i el segon. Els patrons  de les unitats de longitud i de massa eren dues peces de platí i iridi que el 1799 es van dipositar al Museu International de Peses i Mesures de Paris. El segon es relacionava amb la duració del dia.
Amb el pas dels anys les unitats i les definicions dels patrons s'han anat modificant sota la supervisió del Bureau International des Poids et Mesures, BIPM, fins al recent canvi adoptat per la Conferència General de Pesos i Mesures pel qual, a partir del 20 de maig de 2019, es va modificar el patró del kilogram que encara era un cilindre de platí i  iridi, de 39 mil·límetres d’altura i igual diàmetre, guardat a la Oficina Internacional de Peses i Mesures de París. 
Es tracta de seguir aquesta evolució.

Ramón Pascual de SansDepartament de Física de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Quan parlem del coneixement de la realitat africana, més enllà de certes zones turístiques, acabem per recórrer a la premsa. És als diaris on se'ns defineix allò que hi ha de tràgic, d'optimista o de desconcertant en la realitat d'un continent tan divers. És a les pàgines de La Vanguardia i el Periódico, de l'ABC o d'EL PAÍS on s'estableixen tòpics negatius, errors d'interpretació o, al contrari, es facilita una interpretació comprensible per al lector europeu mitjà.
L'objectiu d'aquest assessorament serà despertar l'interès pel continent africà i teixir una anàlisi de com la principal premsa catalana i espanyola (amb hemeroteques digitals disponibles online), ens han explicat i ens expliquen Àfrica. Des del final de l'Apartheid a Sud-àfrica el 1990, fins a les onades migratòries, les primaveres àrabs del 2010-2011 o la relació amb Europa i occident.
Caldrà definir 4 objectes de recerca i fer-ne el seguiment i anàlisi posterior de quina és la imatge transmesa al lector.

Arnau Gonzàlez Vilalta. Departament de Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

L'Antiga Grècia és un dels períodes històrics que més han inspirat a les persones d'èpoques posteriors. Gràcies al desenvolupament d'aspectes com la democràcia, la filosofia, el teatre o l'art, Grècia és considerada no només el bressol d'Europa, sinó també la llavor d'una manera d'entendre el món.
Treballs relacionats amb l'anàlisi, l'estructura, l'origen o el funcionament d'aspectes de la cultura grega antiga poden ser desenvolupats per estudiants interessats per mitjà de l'estudi de les fonts i textos antics com per l’anàlisi arqueològic i artístic.

Borja Antela-BernárdezDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Introducció al marc teòric i metodològic de les biografies. Com escriure una biografia de personatges històrics i de personatges rellevants i no tan coneguts a nivell local.

Gemma Rubí i Casals. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Es proposa fer un estudi de caràcter monogràfic sobre com la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 es va viure al poble o ciutat de residència o que hagi escollit l'estudiant.
L'objectiu és reconstruir els principals elements que van marcar la vida del poble o ciutat escollit, a través del treball amb obres que hagin tractat el tema però també amb l'ús d'alguna font primària escrita (premsa local, llibres d'actes de l'ajuntament, documents d'arxius familiars, etc.) i, si és possible, a través d'història oral (entrevistes amb persones que van viure aquells esdeveniments).
L'estudiant podrà posar l'accent en la vessant que més l'interessi del poble o ciutat escollit, tant des d'aspectes polítics com aspectes militars, així com aspectes socials, culturals o econòmics.  

Josep Puigsech Farràs. Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB


La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Proposta adreçada a estudiants que vulguin investigar temes relacionats sobre els orígens de la domesticació animal. La domesticació animal va suposar un canvi en la forma de viure de les societats del passat, amb importants repercussions en els àmbits econòmic i social. La primera domesticació animal remunta a fa aproximadament uns 14.000 anys, amb la domesticació del llop. Si bé les experiències de domesticació animal són molt variables en el temps i l'espai, a l'àrea del Llevant Mediterrani va tenir lloc la domesticació de les quatre espècies animals amb més importància econòmica en l'actualitat: el bou, la cabra, l'ovella i el porc.

Proposem diverses opcions/temes:

-Causes i conseqüències de la domesticació animal: canvis en l'alimentació i forma de vida de les societats, canvis en la forma i mida dels animals...
-L'origen dels primers animals domèstics a Catalunya.

Es proporcionarà bibliografia especialitzada i, opcionalment, la possibilitat de fer un cert treball pràctic de laboratori per diferenciar entre ossos animals d'espècies domèstiques i salvatges.

Vanessa Navarrete BeldaDepartament de Prehistòria de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Es proposa fer un estudi sobre el significat del model revolucionari comunista durant el segle XX. Es pot enfocar des de diferents punts de vista:

1) L'anàlisi d'un tema concret, tot posant l'accent en els èxits del model comunista (la Revolució Russa de 1917, la Revolució Xinesa de 1949, la Revolució Cubana de 1959/61, la derrota nazi a la Batalla d'Stalingrad a la Segona Guerra Mundial, la creació de partits comunistes com el PCE o el cas especial del PSUC, etc.) o en els fracassos del model comunista (l'assassinat de Lev Trotski, la construcció i caiguda del Mur de Berlín, la desintegració de la URSS, la repressió de l'estalinisme, la Cambodja de Pol Pot, etc.

2) L'anàlisi de l'impacte del comunisme a nivell mundial (què va suposar el model comunista des de la seva vessant econòmica, social, cultural o política).

3) L'anàlisi des de l'òptica ideològica (fonaments teòrics del comunisme, teories de Karl Marx, Friedich Engels, Vladímir Ílitx Ulianov, diferències amb l'anarquisme).

Josep Puigsech Farràs. Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB


La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

El 2 febrer 1804 Francesc Salvà i Campillo va presentar una "Memòria Segona sobre el Galvanismo Aplicat a la Telegrafia" a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en què va introduir la idea d'aplicar l'electricitat a la telegrafia mitjançant una pila de Volta (introduïda només quatre anys abans per Volta) construïda pel mateix i va mostrar com l'electròlisi de l'aigua indicava la recepció del senyal. De fet, es va tractar de la primera aplicació pràctica de la pila de Volta, al començament del segle XIX, quan l'electricitat estava en els seus inicis i també es pot considerar a Salvà com el constructor del primer cable de comunicacions, ja que en el seu telègraf va agrupar els parells de filferro en una única fibra aïllant cada conductor mitjançant paper greixat.

Recentment l'Institute for Electrical and Electronics Engineering (IEEE) ha reconegut amb un dels seus "fites" ( "milestones") a Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), el segon espanyol que rep la distinció després de Leonardo Torres Quevedo i al costat de personatges com Benjamin Franklin, Guglielmo Marconi i Alessandro Volta.

El treball podria fer una anàlisi històrica i potser intentar reproduir aquest primer aparell o algun dels seus elements.

Ramón Pascual de SansDepartament de Física de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Es tracta de fer un estudi de les condicions de vida i de treballs dels obrers a Catalunya del segle XIX fins avui.
Dins aquest tema, l’estudi es pot centrar en: l’alimentació, l’habitatge, el vestit (i el calçat), la sanitat (malalties), la mortalitat, les quintes.. o també en les condicions de treball: l’explotació de les dones, dels nens, la jornada, el salari...

Hi ha una quantitat considerable de bibliografia i es poden establir fàcilment paral·lelismes amb el moment actual, qüestió que pot imprimir al treball una nova visió. 

Joan Serrallonga UrquidiDepartament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Les ciutats constitueixen una de les formes principals d'agregació estructurada, que van tenir un rol cabdal en la colonització humana del planeta.
L'arqueologia és una eina científica que permet estudiar els fenòmens del passat de manera versàtil i eficaç.
L'estudi de les ciutats històriques - com és Barcelona - des del punt de vista arqueològic ofereixen nombrosos elements de reflexió a propòsit de la transmissió de la cultura material i immaterial, de l'adaptació a l'entorn i del seu aprofitament, i constitueix un bon prisma per a avaluar l'evolució de la ciutat fins als nostres dies.

Alessandro Ravotto. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Temes relacionats amb les croades i les colonitzacions medievals a Europa, la conquesta d'al-Andalus i els moriscos. 

Felix Retamero. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Es tracta de fer un estudi basat en algun aspecte de l'enorme contingent de refugiats que arriben a Catalunya durant la Guerra Civil de 1936-1939. 
Totes les comarques i els pobles del nostre país tenen una relació de refugiats, de les qüestions i problemes que es varen desenvolupar, fotografies, materials, museïtzació, etc. 
És un bon treball per fer poble a poble i àdhuc per comarca si no està realitzat. La bibliografia és prou completa per treballar al nivell desitjat. 

Joan Serrallonga UrquidiDepartament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Temes relacionats amb la formació d’una societat islàmica a l’occident mediterrani, amb la història política (Emirat, Califat, Taifes, Almoràvits, Almohades, Nassarites) i amb l’organització i la manifestació del poder (per exemple, el Califat de Còrdova i la ciutat de Medina Azahara).

Félix Retamero. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

L'alumne haurà de triar quina història antiga l'interessa, acotar-ho i plantejar-se un problema històric a resoldre.

Jordi Cortadella MorralDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019


Mitjançant el testimoniatge dels testimonis i/o protagonistes d’una vila o d’un barri, es facilita l’obtenció de coneixement sobre episodis puntuals o un període en la vida col·lectiva. Gràcies doncs en aquesta labor de recollir aquests materials, es pot disposar així d’un valuós recurs que facilita la recerca i el coneixement. 

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

 La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

 Les dones des de l'any 1000: constructores de societat i cultura de l'Europa Medieval, Moderna i Contemporània

Proposta adreçada a estudiants que vulguin treballar la història de les dones, considerant el seu protagonisme en espais polítics, socials i culturals. La història de la dona, anomenada Herstory a l'àmbit anglosaxó, és un camp acadèmic que porta sis dècades creixent de manera exponencial. Són estudis ferms que no tan sols reprodueixen un discurs de funcions i prohibicions que aquestes varen patir, sinó que parteixen d'una història documentada, on s'examinen comportaments individuals i col·lectius que expliquen l'efecte que els esdeveniments històrics varen tenir en les dones i com elles varen ser el motor d'altres fets.

Aquesta nova visió, emmarcada des de la perspectiva de gènere, ha fet necessari reescriure moltes parcel·les de la història per recuperar la figura femenina i el seu marcat protagonisme en àmbits de coneixement ben diversos: la cultura, la política, l'economia, la sociologia, la literatura, entre d'altres. 

Cristina Gimeno MaldonadoDepartament d'Història Moderna i Contemporànea de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

La història oral pot ajudar a construir el coneixement de la història d’una col·lectivitat a partir de les entrevistes en profunditat a testimoniades i/o protagonistes per així poder determinar els esdeveniments al costat dels mecanismes convencionals de recerca (arxius, bibliografia...) La història oral, doncs, usada amb precisió i rigor, esdevé una contribució més en la construcció de la memòria històrica, que en l'àmbit local esdevé una preciosa eina atesa la dificultat en disposar de documentació escrita de determinats temes.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

 La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Proposta adreçada a estudiants que vulguin treballar sobre temes fonamentals de la cultura i la història americanes, considerant els principals espais geopolítics del continent: Amèrica Llatina, Brasil, Estats Units i Canadà.
Des del segle XVI, les societats americanes han tingut un marcat protagonisme en la configuració del món contemporani i les seves empremtes poden resseguir-se en clau històrica des d’àmbits de coneixement ben diversos: la història (des de la conquesta a la Iniciativa de Defensa Estratègica nord-americana), la política (des dels pares fundadors al neoliberalisme), l’economia (de la plantació a la multinacional), la sociologia (del món mestís virregnal a les llibertats civils i les migracions), la literatura (de les cròniques d’Índies a la gran novel·la americana), entre d’altres.

Bernat Hernández. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

El cinema és un dels mitjans més potents en la construcció de la cultura popular. Molta gent s'apropa al coneixement històric només a partir del que veu a la pantalla. Aquesta importància del cinema en la manera d'entendre el passat té un cas d'estudi llargament desenvolupat en les pel·lícules sobre el món antic on poden estudiar elements com: les temàtiques triades per la ficció, l'ambientació i fidelitat històriques, la presència d'idees modernes a través de justificacions històriques o fins i tot, el paper dels estrangers o de les dones en la nostra societat a partir de la forma en què són representats pel cinema sobre el món antic.

Borja Antela-BernárdezDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Es tractaria d'analitzar els mecanismes utilitzats per l' imperialisme castellà alhora de controlar els habitants de les anomenades Indies. Amb bibliografia contemporània, però també algunes lectures de textos de cròniques de l'època, a més de la icononografia que ens ha arribat sobre les accions brutals efectuades sobre els aborígens, l'alumne podrà copsar com va haver tota una cultura de la viòlencia aplicada al cas americà, però que no va ser pas una característica d'aquest imperialisme, sinó de tots els europeus de l'època.

Antonio Espino. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

La censura, és a dir, el control de la informació que arriba a la gent, va tenir un paper rellevant durant el franquisme. No era gens fàcil saber què passava realment. Us proposem estudiar el tractament de la informació que es feia i especialment, el paper de la censura a través de diverses fonts. Pot ser interessant estudiar el context històric per tenir una visió de conjunt, també fer entrevistes als protagonistes, estudiar algun mitjà en concret per veure com el franquisme manipulava a escala local i com la ciutadania maldava per trencar el cercle de silenci.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

La guerra és, probablement, un dels aspectes de les societats humanes que copsa amb major intensitat les manifestacions culturals. En aquest sentit, la guerra grega -amb els herois de Troia, els hoplites espartans i atenencs o els soldats d'Alexandre el Gran i els seus successors- o la guerra romana -amb la formació històrica de la legió, i amb els grans personatges com Pompeu, César o Trajà- son temes d'estudi privilegiats per conèixer tant les relacions entre pobles a l'antiguitat, com també aspectes sobre construcció d'identitats, imaginaris polítics o populars sobre el poder i, fins i tot, la cara més fosca del desenvolupament cultural de l'Antiguitat: les víctimes i els horrors de la guerra antiga.

Borja Antela-BernárdezDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Es tractaria d'escollir un escàndol produït per un cas de corrupció amb projecció mediàtica i veure com trastoca l'opinió pública i els valors de la societat en qüestió.

Gemma Rubí i Casals. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB


La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.
 

Es tractaria de fer una recerca històrica en l'àmbit local centrada en el segle XX: des de la irrupció del catalanisme polític, la conflictivitat obrera (naixement de la CNT), la mobilització políticoelectoral i la destrucció del torn dinàstic, fins la dictadura de Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil (exili, repressió i supervivència), el "desarrollismo" i la transició vers la democràcia. 

Gemma Rubí i Casals. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

La premsa local i comarcal que apareix en el decurs del s. XIX i XX a la majoria de ciutats catalanes constitueix un preciós material de recerca històrica.
L'objectiu del treball és estudiar un esdeveniment rellevant local mitjançant els recursos que ofereix aquesta premsa i que, alhora, ens acosta a d'altres recursos de recerca: testimonis, documentació oficial, iconografia, etc.
L'assessorament es centrarà en ajudar a trobar l'esdeveniment objecte d'estudi, facilitar la metodologia i orientació per trobar les fonts d'informació.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Referit a treballs que estudien aspectes de tradició clàssica, sigui en el seu aspecte literari, iconogràfic, arquitectònic, etc. El professor pot orientar a l'estudiant en la identificació de fonts clàssiques o de models estètics, ajudant l'estudiant a desenvolupar les idees del seu treball.

Óscar de la Cruz. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

 La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Mosaic romà
Aquesta proposta té com a objectiu realitzar una introducció a l'estudi de la cultura de l'antiga Roma, d'una manera àmplia, i la seva comparació amb manifestacions culturals del món actual, com ara la vida quotidiana, les institucions polítiques i els edificis públics.
Oferim, per tant, una temàtica de recerca que s'articularia sobre el maneig de fonts literàries i arqueològiques, com a punt de partida, i l'estudi de la cultura actual, el seu context de producció, la seva recepció i lectura de la tradició, que ens permetin testimoniar la pervivència del món romà.

Cándida Ferrero Hernández. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Proposta adreçada a estudiants que realitzin el seu treball de recerca sobre aspectes econòmics, empresarials, financers en perspectiva històrica, des de l'època medieval a la contemporània. Les relacions econòmiques han marcat decisivament el procés de construcció del món contemporani, des de les dimensions més domèstiques (relacions de mercat, agricultura i ramaderia, indústria, moneda, treball familiar, història d'empresa) a les més globals (economies d'escala, comerç, transports i comunicacions). 
La perspectiva adoptada pels treballs de recerca susceptibles de ser tutoritzats és diversa, atenent a qüestions metodològiques, de doctrines econòmiques i ètiques o dimensions més recents, com ara les perspectives del consum en la història o l'anàlisi de gènere. 


Bernat Hernández. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

A principis del segle XX, amb el sorgiment de la Lliga Regionalista, els governs espanyols van començar a situar en la seva agenda política l’anomenada Qüestió catalana, un eufemisme del qual entre bambolines identificaven com el “problema catalán”. Un autèntic maldecap que la constitució de 1978 ha volgut solucionar mitjançant l’estat de les autonomies.
 
No es tracta només d’una qüestió de noms, sinó d’una relació històrica complexa entre Catalunya i Espanya que s’ha anat construint des del Decret de Nova Planta de 1714. Una relació fonamentada, d’una banda en el desig frustrat d’intervenir i de modernitzar l’Estat -quan Catalunya era “la fàbrica d’Espanya”...- i, de l’altra, en la construcció d’estereotips sobre els catalans: garrepes, fanàtics, rebels, victimistes, egoistes amb els diners... Així, el tracte econòmic just que en l’actualitat es reivindica amb tanta vehemència, el concert econòmic, té arrels llunyanes: fou una demanda del catalanisme polític que en ser rebutjat va originar la negativa a pagar les contribucions, el famós Tancament de Caixes (1899). 
 
Si donem una ullada al nombre de ministres catalans que van intervenir en els governs espanyols del segle XIX, veurem que es poden comptar amb els dits de les mans: entre aquesta minoria destacaríem els més coneguts com el cap del progressisme Joan Prim, Estanislau Figueres -un dels presidents de la primera República-, i Manuel Duran i Bas, dirigent conservador. Una capacitat d’incidència política més aviat minsa, al costat d’una permanent insatisfacció que sembla no tenir aturador.
 
I a l’inrevés, com ha encaixat Espanya dins de Catalunya? Hi ha hagut projectes bastits des de Catalunya per a Espanya. Conèixer quins eren, com es van definir, qui els va proposar i amb quina intenció, així com quina incidència van assolir completaria el quadre d’aquest tema de recerca. Com també l’anàlisi dels clixés, la imatge de Catalunya i dels catalans a Espanya.

Gemma Rubí i Casals i  Lluís Ferran Toledano González. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Es proposa fer un seguiment d'alguna de les principals guerres que han marcat el segle XX a nivell mundial - arran de la seva dimensió mundial o bé pel fet de tractar-se de guerres civils que han tingut un destacat impacte mundial- o bé un estudi comparatiu entre dues d'aquestes guerres.
En relació a la dimensió mundial, es proposa l'anàlisi o bé de la Primera Guerra Mundial de 1914-1918 o bé de la Segona Guerra Mundial de 1939-1945.
En relació a les guerres civils, es proposa la Guerra Civil Russa de 1918-1922, la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, la Guerra Civil Xinesa de 1927-1949, la Guerra de Corea de 1950-1953, la Guerra del Vietnam 1955-1975, la Guerra Civil del Congo 1963-1997 o les Guerres de l'Ex-Iugoslàvia de 1991-1995.
En tots els casos es pot posar l'accent en les batalles de la guerra, les característiques dels bàndols enfrontats, els materials de guerra, les negociacions i aliances polítiques, la repressió contra l'enemic o les conseqüències de la guerra.

Josep Puigsech Farràs. Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB


La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Referit a treballs que estudien textos (i també objectes o elements arquitectònics) de contingut religiós. El professor pot orientar l'estudiant en l'aclariment d'aspectes fonamentals de les religions (especialment cristiana, jueva i islam), en identificar fonts, en donar explicacions culturals a esdeveniments històrics, en analitzar retòricament la finalitat dels textos que estudia, etc.

Óscar de la Cruz. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Es tractaria d’avaluar com s’han comportat els diversos imperialismes europeus des del segle XVI, però en especial des del segle XVIII al XX, tant a Amèrica, com a Àfrica o a Àsia. L’alumne interessat faria una petita recerca bibliogràfica per trobar indicis d’aquestes polítiques, que inclouria l'esclavitud, per entendre si eren comunes a tots els sistemes imperials (britànic, francès, alemany, holandès, espanyol, portuguès) i els seus resultats. També diferenciar conceptes com ara massacre, violència extrema, pràctiques de terror, genocidi, etnocidi, etc.

Antonio Espino. Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Mosaic romà
Aquesta proposta permet realitzar un acostament a la relació entre temes i històries del món clàssic, entès aquest d'una manera àmplia, amb la literatura i el cinema contemporanis. Pel·lícules recents, com ara Troia, Gladiator i Hipatia, poden donar-nos una idea dels diversos enfocaments des dels quals abordar el treball. 
També es pot realitzar un acostament a una altra tipologia de pel·lícules, com ara El nom de la rosa o El doctor Frankestein, les quals possibiliten, tanmateix, una anàlisi interessant des de la perspectiva de la Tradició clàssica. Oferim, per tant, una temàtica que s'articularia sobre el maneig de fonts literàries, com a punt de partida, per a seguir amb l’estudi de les pel·lícules, el seu context de producció i  la seva reescriptura de la tradició, que ens permetin testimoniar la pervivència d’allò que anomenem clàssic en la cultura contemporània.

Cándida Ferrero. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

Viure en una societat complexa, com ho són totes les europees de principis del segle XXI, implica una complicada gestió de les tensions socials, identitàries, polítiques i econòmiques. Acostar-nos al present i al propi territori on vivim ens obliga a fer un esforç d'empatia envers els que no pensen com nosaltres. En aquest cas, la Catalunya de la tardor del 2017 esdevé paradigmàtica d'aquesta complexitat i de l'interès per a ser capaç de mirar més enllà de les pròpies conviccions o actuacions. Esdevé de gran interès per a la formació de qualsevol estudiant preuniversitari dotar-se de la capacitat de situar-se més enllà de l'objecte d'estudi.

Amb la llarga sèrie d'esdeveniments d'aquell mes d'octubre, com per exemple el referèndum, les manifestacions de tots sentits, les actuacions policials, la crisi política, l'atenció internacional, etc., l'objectiu serà entrevistar 10 persones a través de les cròniques plurals de premsa i TV del moment, observant i posant de relleu els acords i desacords amb el relat periodístic.

Arnau Gonzàlez VilaltaDepartament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

L'alumne hauria de triar un jaciment arqueològic del període antic (s. VI a.C - V d.C), preferiblement proper a la seva ubicació, i que actualment no es trobi musealitzat. El treball consistiria en una proposta patrimonial (estat de la qüestió de la recerca realitzada, proposta de divulgació i valorització). 
Caldria escollir un jaciment amb una mínima entitat històrica i arqueològica. 


Oriol Olesti Vila. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

L'arqueologia és una eina científica que té com a objecte d'estudi la societat del passat mitjançant la interpretació de les seves restes materials. Es tracta d'una tècnica "destructiva", en el sentit de què l'excavació arqueològica d'una àrea (un dels mètodes més efectius per al coneixement del passat), es pot dur a terme només una vegada: a mesura que l'exhumació avança, els estrats es destrueixen. Per aquesta raó, l'arqueologia sempre ha estat molt atenta a la documentació rigorosa dels contextos excavats.

La fotogrametria és una tècnica que reconstrueix la forma i les dimensions dels objectes a partir d'una sèrie de fotografies. D'aquesta manera, les eines digitals d'avui en dia permeten obtenir models tridimensionals aprofitables sota més punts de vista. Es tracta d'una tècnica que ha irromput amb força a l'arqueologia durant els últims anys i que permet obtenir resultats espectaculars.

Després d'haver assimilat la teoria i d'haver individualitzat casos d'aplicació paradigmàtics, amb pocs recursos - programari lliure i aparells fotogràfics de baixa gamma - l'alumne pot fer els primers experiments de reconstrucció fotogramètrica.
Tanmateix, es requereix un grau alt d'interès i predisposició per a l'ús d'eines informàtiques.

Alessandro RavottoDepartament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

El franquisme va intentar eliminar mitjançant prohibició i censura les aspiracions culturals populars en diversos àmbits del coneixement i de la conducta: teatre, conferències, llibres, manifestacions de la cultura popular, etc.
L'objectiu del treball és donar a conèixer el procés de recuperació cultural durant les dècades de repressió, tot mostrant els mecanismes de resistència, els subterfugis d'oposició, les escletxes del món oficial que van possibilitar l'aparició d'iniciatives per promoure la cultura, recuperar la llengua i la identitat d'una col·lectivitat.
Es pot utilitzar documentació convencional procedent de biblioteques i hemeroteques (memòries i dietaris personals, premsa clandestina), fonts dels arxius eclesiàstics i governamentals i molt especialment testimonis orals (entrevistes). L'estudi pot centrar-se en una localitat o comarca d'interès per l'investigador/a.

Josep Maria Figueres i Artigues. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

Temes relacionats amb els paisatges agraris medievals encara conservats en l'actualitat, amb les eines i les feines del camp en l'època medieval i amb les revoltes pageses medievals.

Felix Retamero. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.

L'arqueologia és una eina científica que té com a objecte d'estudi la societat del passat mitjançant la interpretació de les seves restes materials. Es tracta, per tant, d'un objectiu extremadament ampli, per a la persecució del qual s'ha de recórrer a un alt grau de pluridisciplinarietat. És a dir, sota el paraigua de l'arqueologia poden conviure nombroses disciplines procedents dels diferents camps del saber.
La dendrocronologia - que estudia els anells anuals de creixement dels arbres - té dues aplicacions fonamentals en aquest sentit: en primer lloc, permet reconstruir seqüències cronològiques, que es poden fer servir per a datar objectes i jaciments arqueològics; secundàriament, ofereix elements de pes per a la reconstrucció del clima del passat, permetent així que l'arqueologia contribueixi a aspectes al centre del debat actual, com és el canvi climàtic.

Alessandro Ravotto. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019

El treball tracta de vincular documentació que ens permetrà reconstruir els paisatges antics i el nom d’antigues propietats de l’època romana (que anomenem fundus o praedia) a través de 3 fonts. La idea del projecte es vincular-les en un punt del territori, que de forma difusa ens pugui indicar la ubicació d'aquestes propietats dels terratinents romans. 
Primer, les inscripcions monumentals romanes de Catalunya que es troben en 5 volums, de F. Fabre, M. Mayer i I. Rodà, que enregistren els personatges romans més importants. Es troben al camp o a les ciutats principals com Barcino, Baetulo, on residien les aristocràcies romanes.
També es consultaran els cartularis medievals, com els de Sant Cugat, que proporcionen documentació dels segles IX, X i XI i esmenten de forma directa la toponímia del territori. Aquesta toponímia fa referència a noms medievals, finques, viles i restes romanes que mantindran els seus noms en períodes posteriors.
Finalment, ens fixarem en l’epigrafia dels objectes d’ús quotidià com les marques en teules, dolia (grans contenidors) i àmfores que pertanyen a propietaris de terres i indústries terrissaires. Moltes d’aquestes són inèdites i es troben en els museus locals. 
Aquest curs especialment s'està treballant a la zona del Maresme. 

Cèsar Carreras Montfort. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB

La inscripció estarà oberta des del dia 15 de novembre al 20 de desembre de 2019.