Jornades Argó Geografia: Com lliguem la geografia i la història a l'ensenyament? Vincles entre l'espai i el temps

Informació del calendari i del contingut de l'activitat

Aquesta jornada, que el Programa Argó de l'ICE organitza en col·laboració amb el Departament de Geografia de la UAB, va dirigida a professorat de secundària de Ciències Socials, especialment interessat a treballar a l'aula les competències de geografia i d'història de manera integrada. Té com a objectiu presentar continguts teòrics i metodològics que relacionin ambdues disciplines des de diferents enfocaments posant l'atenció en l'espai i en el temps, ja sigui des de la demografia, els estudis urbans, la cartografia o la història. La jornada ofereix la possibilitat d’actualitzar continguts i donar idees per a utilitzar en l’ensenyament de la geografia i la història a partir d'exemples pràctics.

Lloc: sessions telemàtiques amb l'aplicació Teams
Dates: 19 i 26 d'abril de 2021
Horari:  de 16:30 a 19:30 h
Preu: 5€

Programa

Dilluns 19 d'abril

16:30 Conferència: Geografia i història, dues de les cares d’un políedre
a càrrec d'Enric Mendizàbal Riera;, professor del Departament de Geografia de la UAB

Les reflexions teòriques sobre temes geogràfics són fonamentals per a l'avenç de la disciplina. Per aquesta raó, en aquesta presentació es proposa veure com el temps i la història són elements implícits i no excessivament explícits en les investigacions en geografia humana així com també en altres ciències socials, i també es reflexionarà la utilitat de tenir present la historicitat per fer geografia. Es farà un repàs d'alguns textos teòrics i metodològics que es consideren importants sobre com s'ha analitzat el temps des de la geografia humana i altres ciències naturals i socials, així com la proposta d'una tipologia de conceptes temporals (canvi, evolució, transformació, procés) que permet classificar els treballs empírics de geografia sobre les diferents parts de la superfície de la Terra.

17:10 Preguntes i descans

17:30 Conferència: La ciutat i la pandèmia: una visió històrica des de la geografia urbana
a càrrec de Francesc Muñoz Ramírez, professor del Departament de Geografia de la UAB

La situació actual de pandèmia a causa de l'abast global del Covid-19 ha posat de relleu les relacions entre ciutat i salut d'una manera clara. Resulten sorprenents les similituds si es compara la situació actual amb el context de crisi ambiental i sanitària que va afectar la ciutat industrial durant el segle XIX, a causa de les diverses epidèmies de còlera que s'anaven repetint arreu. L'origen de l'urbanisme com a disciplina; els nous tipus de construccions urbanes; o, fins i tot, mutacions importants pel que fa a la pròpia morfologia de la ciutat, s'expliquen a partir de les necessitats que representava la urgència de la mort i el còlera en aquelles primeres metròpolis encara sense planificar. La conferència explora aquest context històric per tal d'explicar la ciutat com un contenidor espai-temporal on sempre podem detectar les traces del passat per a comprendre millor la situació present.

18:10 Preguntes i descans

18:30 Activitat a l’aula de professorat de secundària. Espai urbà, xarxes socials i fons d’arxiu: una manera diferent de treballar a l’aula
a càrrec de Xavier Cortés Nadal, professor de ciències socials del Col·legi Mare de Déu de la Mercè-FEM de Sant Feliu de Llobregat.

La ciutat s’identifica pels seus espais, aquests tenen molta història per a explicar-nos. A l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL) es difonen els documents font d’informació per a la història de la localitat. La proposta consisteix a relacionar espai urbà i història explicada des de les xarxes socials amb informació difosa per l’ACBL a les seves xarxes socials, i així treballar amb aquests documents a l’aula. La història de la plaça 8 de març de la ciutat n’és un bon exemple.

19:10 Preguntes



Dilluns 26 d'abril

16:30 Conferència: Els mites de la Demografia Històrica
a càrrec de Joana Maria Pujadas Mora, investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics

El coneixement sobre els comportaments demogràfics de la població en el passat sovint es fonamenta en la seva immutabilitat, perdurabilitat i universalitat. L'objectiu de la conferència és desmitificar l'asincronia del passat demogràfic, sempre suposadament catastròfic, que tendeix a allargar-se en el temps pel fa a l'alta mortalitat i fecunditat. Així, ni totes les pestes foren pestes, ni tothom moria jove ni la fecunditat no estava controlada.

17:10 Preguntes i descans

17:30 Conferència: La cartografia històrica una eina per a l'aprenentatge a secundària
a càrrec de Meritxell Gisbert Traveria, professora del Departament de Geografia de la UAB

Des de finals del segle XV els mapes es van anar convertint, de forma progressiva, a Europa Occidental, en una de les principals fonts d’informació geogràfica del territori. A Catalunya és a partir de mitjans del segle XVIII que la cartografia esdevé un instrument fonamental per a la intervenció territorial. La revolució digital a finals del segle XX - principis del XXI, va permetre que tota aquesta documentació cartogràfica pugui ser consultable per a qualsevol usuari a través d’aplicacions mòbils o webs (Ull del temps, Georeferencer, etc.). La filosofia de bona part d’aquestes eines, que les pugui utilitzar un usuari no expert, les converteix en uns instruments de gran utilitat per a estudiar l’evolució d’un territori a qualsevol nivell educatiu.

18:10 Preguntes i descans

18:30 Proposta didàctica de ciències socials: La planificació urbana
a càrrec de Roser Canals Cabau, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB

Una proposta didàctica per a 3r d'ESO que tracta d’explicar com és el barri antic d’una ciutat a partir dels canvis i continuïtats que han configurat la ciutat al llarg del temps. La seqüència didàctica tracta en primer lloc de descriure i representar el barri antic de la ciutat. En segon lloc interpretar per explicar perquè és com és i identificar i analitzar diferents problemàtiques que afecten als i les ciutadans que hi viuen. Finalment, es proposa a l'alumnat que faci propostes per millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
La perspectiva històrica és imprescindible per identificar, comprendre, analitzar problemes socials actuals per prendre decisions que orientin la configuració de l’espai geogràfic cap a valors des sostenibilitat i justícia social.

19:10 Preguntes

Accés a la inscripció amb NIU
Accés a la inscripció sense NIU

Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Es farà control d'assistència des del mitjà telemàtic.