La rapida evolució i adopció de les tecnologies associades a la computació han modificat els modes en que percebem i construïm el nostre entorn social i cultural. Introduint aquests canvis McLuhan ja va assenyalar el paper indispensable dels artistes en l’anàlisi i comprensió de les noves formes de vida i estructures generades pel canvi tecnològic. L’art no només a pres un paper actiu en la conformació de la nostra relació amb els nous mitjans tecnològics, sinó que ha conduit una experimentació i procés de hibridació que ha donat forma als nous formats per a la comunicació i expressivitat humana.

Els alumnes de Comunicació Audiovisual han aprofitat la inspiració de moviments artístics d’avantguarda com el Situacionisme, i d’altres més contemporanis com el Ciberfeminisme i el Hacktivisme, per explotar, experimentar e hibridar els nous mitjans al seu abast – el web, interactius, vídeo, infografia, jocs transmedia, mapeig digital...- i exposar l’evolució i vigència actual d’aquests moviments (Ciberfeminisme, Hacktivisme time-line i Why Map), al mateix temp,s en que estudiaven els temes socials que més els preocupen. Entre ells, els nous processos de subjectivació relacionats amb les xarxes socials (Instagram 3.0, Renx 800, Euphoria, La pèrdua de la Identitat), l’actual situació política (Unlocking Streets), La manca de privacitat i el control associat a la ubiqüitat tecnològica (Under Argos Vigilance, La Ciutat Connectada), els problemes mediambientals (MeLata) o les noves formes de transmissió cultural (Nova Museografia). 

Sandra Àlvaro
Professora d’Art Contemporani