III Trobada d'actualització de didàctica de llengües estrangeres

L’avaluació competencial i reguladora a l’aula

En els darrers anys, els avenços en la recerca educativa han situat l'avaluació com un element necessàriament integrat en els processos d’aprenentatge i, per tant, com una eina que permet prendre decisions sobre el fet d'ensenyar i d'aprendre.
En aquesta 3a trobada volem reflexionar sobre el rol de l’avaluació com a motor d’aprenentatge i compartir pràctiques d’aula que exemplifiquin aquesta perspectiva.

En col·laborarió amb  

PROGRAMA

08.45 Recepció

09.00 Presentació de la Trobada

09.15 Ponència:
De l'aprendre per ser avaluat a l'avaluació per aprendre
A càrrec de Carles Monereo, catedràtic de Psicologia de l'Educació a la UAB

10.15 Ponència
L’avaluació orientadora, reptes i oportunitats
A càrrec de Laura Farró, professora de l'Ambit lingüístic del CESIRE (Centre de Suport a la Innovació i la Recerca) del Departament d'Ensenyament
 
11.00 Pausa cafè

11.30 Ponència
Propostes d’avaluació compartida per a l’aula
A càrrec d'Oriol Pallarès, professor d’anglès i inspector d’Ensenyament, i d’Eulàlia Vilaginés, professora de francès i directora de l’EOI de Cornellà

12.30 Ponència
Avaluació otreball en progrés’
Ponència del Consorci per a  la Normalització Lingüística (CPNL). A càrrec de Lurdes Borrell (CNL del Maresme) i Agnès Llagostera (CNL de Girona)

13.30 Taula Rodona amb tots els ponents conduïda per Olga Esteve, professora jubilada de la UPF

14.30 Finalització de la trobada

Lloc de realització: Casa de Convalescència. Sant Antoni Maria Claret, 171, Barcelona
Data: 19 de gener de 2019
Preu: 25 €
Codi d'activitat per a la inscripció: 3975

Es faran gravacions i fotos de tota la trobada.

Places exhaurides

Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Per obtenir la certificació haureu de signar els fulls corresponents, que trobareu a la secretaria de la Trobada fins a la Pausa cafè.

Resum de les comunicacions:
De l'aprendre per ser avaluat a l'avaluació per aprendre
A càrrec de Carles Monereo, catedràtic de Psicologia de l’Educació a la UAB. 

Malauradament, en pràcticament tots els nivells del nostre sistema educatiu, la funció acreditativa que té l’avaluació –on l’alumnat aprèn fonamentalment per superar unes proves- predomina per damunt de la seva funció formativa i formadora –aprendre per desenvolupar competències com a ciutadà, professional, investigador. En la nostra presentació subratllarem els avantatges d’una avaluació per aprendre, insistirem en la necessitat que aquesta avaluació respecti criteris d’autenticitat tot mostrant algunes metodologies idònies, destacarem la importància d’una retroinformació de qualitat i, especialment, emfasitzarem l’interès que l’alumne aprengui a ser un bon avaluador dels seus processos i productes d’aprenentatge i el docent aprengui a avaluar les seves pròpies avaluacions.
 
L’avaluació orientadora, reptes i oportunitats
A càrrec de Laura Farró, professora de l’Àmbit lingüístic del CESIRE (Centre de Suport a la Innovació i la Recerca) del Departament d’Ensenyament
 
Introduir canvis en l’avaluació és un repte tant per als docents com per als aprenents. Canviar la concepció de l’avaluació és, en definitiva, canviar el model d’ensenyament i d’aprenentatge; però també voldrà dir canviar les creences i les actituds que els alumnes tenen sobre l’avaluació i el fet d’aprendre. En aquesta ponència parlarem de transformar aquests reptes en oportunitats, reflexionarem sobre el valor formador de l’avaluació orientadora; dels beneficis d’incorporar, sistemàticament, instruments d’autoregulació que permetin als aprenents observar, reflexionar i analitzar amb perspectiva: On soc? Què he après fins ara? Què he fet i com ho he fet? Què he de millorar? Com m’he sentit? En definitiva, parlarem de com l’avaluació orientadora ofereix,  als docents, instruments de mediació dels aprenentatges i, als aprenents, eines de control i de guiatge. Aquesta transferència, a poc a poc, va generant una actitud de responsabilitat i implicació més gran dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

Propostes d’avaluació compartida per a l’aula
A Càrrec d’Oriol Pallarès, professor d’anglès i inspector d’Ensenyament, i d’Eulàlia Vilaginés, professora de francès i directora de l’EOI de Cornellà

Tot i que diferents autors argumenten la necessitat de canviar la manera d’avaluar i que els plantejaments actuals emfasitzen que l’objectiu d’avaluar va molt més enllà de només qualificar, els hàbits i les creences que tenim com a docents o que tenen els nostres alumnes no sempre ens permeten tenir la ment oberta a noves maneres de plantejar l’avaluació.
En aquesta ponència, presentarem pràctiques i estratègies d’avaluació per a l’aula de llengües estrangeres, compartides entre docents i alumnes, que tenen per objectiu ajudar el nostre alumnat i a nosaltres mateixos a reflexionar sobre el procés d’aprenentatge i a fer-nos conscients d’allò que aprenem i com, i d’allò que ens cal fer per a aprendre més i millor.
Esperem que les propostes que presentarem us serveixin per a seguir repensant i perfilant les vostres pràctiques avaluatives d’aula.
 
Avaluació o ‘treball en progrés’
Ponència del Consorci per a  la Normalització Lingüística (CPNL). A càrrec de Lurdes Borrell (CNL del Maresme) i Agnès Llagostera (CNL de Girona)
 
Per a què li serveix, a un adult, aprendre català? Per aconseguir el certificat que dona opcions a l’arrelament, per obtenir una puntuació d’accés a un lloc de treball... sí, certament, com tots els certificats de coneixements de llengua, aprendre català podria tenir només el valor purament instrumental que es mesura en una prova final. Però deixem aquest valor al marge, que no vol dir no tenir-lo en compte, i donem sentit a la vida de l’aprenent de català: incorporem la seva participació en la presa de decisions del que es fa a l’aula; fem que el progrés es construeixi durant el procés; aportem les eines perquè la reflexió sigui el camí per adquirir consciència lingüística i consciència dels coneixements assolits;  acostem al màxim aquest camí a la seva realitat comunicativa i, per tant, fem possible que l’aprenent, en els seus contextos, usi el català de manera efectiva. Aquest fer acosta més l’aprenentatge a la competència lingüística i l’avaluació a l’aprenentatge.