Canvi Climàtic II: conseqüències al'entorn proper

Modalitat: curs presencial.
Adreçat a: professorat d'educació primària i d'educació secundària.
Durada: 20 hores.
Calendari: divendres 31 de gener; 14 i 28 de febrer; 13 i 28 de març de 2020.   
Horari:
 de 16.30 a 19.30h. La sortida del 28 de març serà de tot el dia.
Llocs de realització:

  • Casa de Convalescència, Barcelona. Sant Antoni M. Claret, 171, cantonada Sant Quintí.
  • Delta de l'Ebre. (Sortida del dia 28 de març).
Professorat: investigadors i Professorat de la Facultat de Ciències de la Terra i de Geografia de la Universitat de Barcelona; Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar; Investigadors de l’ISGlobal (Pla Clima).
Preu: 40€. El preu no inclou les despeses de la sortida del 28 de març al Delta de l'Ebre. 
Codi curs: 4138/1                
Correu electrònic de contacte: ga.ice@uab.cat

Instruccions i accés al formulari de matrícula

PROGRAMA
Divendres, 31 de gener de 2019
Escalfament global: agreujament dels efectes illa urbana de calor. El cas de Barcelona
A càrrec de Javier Martín Vide
L’efecte anomenat illa de calor és un efecte local associat a les àrees urbanes i està causat per diferents factors que interaccionen i que provoquen que les temperatures diürnes variïn menys que les nocturnes respecte les zones no urbanes. A la nit l’absència d'escalfament solar fa que davalli la convecció atmosfèrica i la capa de calor urbana s’estabilitza formant-se una capa d'inversió de temperatura que atrapa l'aire urbà prop de la superfície i permet que s'escalfi a través de les encara calentes superfícies urbanes formant l'illa de calor nocturna. L’escalfament global i l’augment de temperatures associat es produeix tant en ciutats com en el món rural, però a les ciutats se suma a l’efecte illa de calor.
Proposta de pràctica: Es donaran idees sobre com analitzar amb l’alumnat la resposta de diferents materials a la radiació, comptabilitzar àrees urbanes (zones verdes, superfícies d’aigua) susceptibles de consumir calor per evapotranspirar, com mesurar l’efecte de l’smog, etc... i com relacionar aquestes dades amb l’increment de temperatura a les ciutats.

Divendres, 14 de febrer de 2019
Emergència climàtica: Pla CLIMA ciutat de Barcelona. Actuacions concretes a les ciutats
A càrrec d'Irma Ventayol Ceferino
El Pla Clima és un programa transversal  de l’Ajuntament de Barcelona per tal de lluitar contra el canvi climàtic des d’ara fins al 2030 per reduir en un 45% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la ciutat de Barcelona, i que contempla un conjunt de 242 mesures a desplegar a partir del gener de 2020. Per altra banda, i davant de la situació actual d’Emergència Climàtica, l’Ajuntament de Barcelona s’ha començat a preparar constituint una taula de treball amb membres de la xarxa Barcelona + Sostenible, amb els grups municipals, amb la Generalitat i l’Estat. En aquest marc, es començaran a impulsar les mesures més urgents que es posaran en marxa a curt termini i que complementaran el Pla Clima 2030. Les primeres mesures urgents haurien d’entrar en funcionament a la tardor.

Divendres, 28 de febrer de 2020
Ecosistemes mediterranis: Impactes biològics als ecosistemes marins. Respostes davant l’escalfament global
A càrrec de Carles Pelejero Bou
Els canvis en el clima han condicionat i condicionen actualment canvis en els ecosistemes marins. La geoquímica, la paleoclimatologia, la paleoceanografia i la química marina proporcionen dades que permeten quantificar i comprendre aquests canvis. Els sediments i els coralls constitueixen bons arxius d’aquests canvis del passat. Per estudiar els canvis en el present s’utilitzen instruments que proporcionen sèries temporals de paràmetres fisicoquímics en estacions fixes i en vaixells oceanogràfics. També a través d’experiments controlats en aquaris que permeten manipular paràmetres (pH, temperatura, nutrients, etc.) per tal d’avaluar possibles efectes del canvi global en organismes marins. La progressiva acidificació dels oceans causada per l’absorció marina de CO2 que els humans emetem a l’atmosfera són també objecte d’estudi i preocupació. La reconstrucció dels canvis en la productivitat marina de l’Est del Pacífic Equatorial durant la darrera desglaciació, i la verificació de l’existència de significatives masses d’aigua antiga a grans profunditats que es van enfonsar durant els períodes glacials, així com el descobriment de canvis en el metabolisme dels bacteris marins deguts a l’acidificació dels oceans, permeten fer pronòstics dels canvis en el futur immediat.

Divendres, 13 de març de 2020
Altres Canvis Climàtics en el passat: La Petita Edat de Gel (segles XIV a XIX)
A càrrec d'Olga González Relats
La “Petita Edat del Gel” (PEG) va ser un període fred que es va produir des de la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX. Amb la seva arribada va posar punt final a una era extraordinàriament calorosa anomenada Òptim Climàtic Medieval. Tot i que es va pensar inicialment que la PEG era un fenomen global  més tard es desmentí i sembla que només va afectar l’Hemisferi Nord. Alguns autors  descriuen la PEG com una època on l'Hemisferi Nord va tenir un modest refredament de menys d'1°C. En aquesta sessió es parlarà de què representa a nivell mundial, quins registres tenim, què va passar concretament al Pirineu, quines són les causes... i, per acabar i fer-ho amè, quines relacions hi ha entre la Petita Edat del Gel i la literatura, la música, la pintura i la religió.
Proposta d’exercici pràctic: calcular quin volum de gel hi havia a la Terra fa 20.000 anys, veure fotos aèries de glaceres del Pirineu (en 3D, mitjançant anàglifs) i cartografiar damunt d’un mapa alguna glacera actual i els límits durant la Petita Edat del Gel, i calcular a quina alçada estava la línia d’equilibri glacial, etc...

Divendres, 28 de març de 2020
Canvi climàtic: efectes al Delta de l’Ebre (sortida)
A càrrec d'Esther Garcés Pieres
Connectar el canvi climàtic amb el dia a dia de les persones no és fàcil. Cal explicar com les relacions de l'home amb la terra i la variabilitat climàtica condicionen el funcionament dels ecosistemes, influeixen apreciablement en el medi ambient, la salut i el benestar de les persones i acaben determinant l'evolució social. El Delta de l'Ebre és un bon exemple d'ecosistema costaner molt vulnerable al canvi climàtic. Actualment, el delta pateix una pèrdua de zones humides i arrossars a causa de la regressió de la costa per la falta de sediments fluvials i accentuada per la pèrdua d'elevació per la subsidència i pujada del nivell del mar. A la vegada, els riscos en aquest territori són diversos: major freqüència d'onades de calor, disminució i degradació de les platges per increment del nivell del mar, major freqüència i intensitat temporals, increment de les necessitats de reg en l'agricultura. El curs al Delta de l'Ebre mostrarà, a través d'exemples concrets, les problemàtiques derivades de la interacció terra-mar-home en un context de canvi global en aquest territori i com necessitem coneixement per a fer front a problemes nous per la societat i anticipar-ne d'altres que ens venen. Pensem que és important transmetre que el canvi climàtic és un fenomen global que es manifesta de forma concreta a cada lloc. Tant o més important que les mesures generals de reducció d'emissions, fora del nostre abast, són les accions concretes de gestió dels canvis en l'àmbit local, sobre les que tenim més capacitat d'acció. Tot això es veu molt bé al Delta i permet un debat que no deixa ningú indiferent.

Observacions: 
El desplaçament de la cinquena sessió corre a càrrec de les persones inscrites.

Certificació: 
Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
A més de l'assistència al 80% de les hores de durada del curs, per tenir dret al certificat caldrà la valoració positiva del personal formador quant a l'aprofitament de l'activitat.

Avaluació:
Test d'avaluació.

Instruccions i accés al formulari de matrícula