El PIC entra en el mapa de les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars

Equip del PIC

El Port d’Informació Científica (PIC) ha entrat en la llista de les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) d’Espanya, com a node de la Red Española de Supercomputación (RES). Se suma així a les dues infrastructures d’aquest tipus amb que ja compta el campus de la UAB: el RSLAB del CReSA i el MICRONANOFABS del CNM-CSIC.

16/03/2022

El Consell de Política Científica, Tecnològica i d’Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació ha aprovat l’actualització del Mapa de les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) d’Espanya per al 2021-2024 amb la incorporació, entre d’altres instal·lacions, del Port d’Informació Científica (PIC), centre científic-tecnològic especialitzat en recerca intensiva en dades, operat per l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el CIEMAT, i amb el suport addicional de la UAB. Les ICTS són instal·lacions dedicades a la investigació d'avantguarda i de màxima qualitat, així com a la transmissió, l'intercanvi i la preservació del coneixement, la transferència de tecnologia i el foment de la innovació. La presentació del nou mapa d’ICTS va tenir lloc el proppassat divendres 11 de març, al Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas(CIEMAT) a Madrid amb la presència de la ministra Diana Morant.

El PIC es va incorporar l’any 2020 a la Red Española de Supercomputación (RES), infraestructura que connecta 14 centres de supercomputació a Espanya i des de 2007 proporciona serveis de càlcul d’altes prestacions a la comunitat científica. La RES està reconeguda com una ICTS pel Ministerio de Ciencia. Des d’ara el PIC també obté aquest reconeixement, després d’haver superat recentment l’avaluació realitzada pel Comitè Assessor d’Infraestructures Singulars.

“La inclusió en el nou mapa d’ICTS és una fita important per al PIC, ja que obrirà noves vies per establir col.laboracions amb grups de recerca que afronten reptes d’anàlisi de dades, i per finançar aquestes activitats” explica Gonzalo Merino, director del centre.

Amb aquesta incorporació el campus de la UAB compta ja amb tres infraestructures d’excel·lència, juntament amb el laboratori d’alta seguretat biològica del CReSA, dins de la xarxa RLASB, i el laboratori de la xarxa MICRONANOFABS del CNM-CSIC.

Quatre nous nodes o infraestructures al mapa de les ICTS

L’actualització del mapa, que ja compta amb 29 ICTS, incorpora quatre nous nodes o infraestructures. En concret, el node de computació NASERTIC a Navarra, el de computació del CIEMAT a Extremadura i Madrid, que s'incorporen a la ICTS Xarxa Espanyola de Supercomputació juntament amb el Port d’Informació Científica, mentre que el Centre de Microanàlisi de Materials s'associa com a node a la nova infraestructura distribuïda d'aplicacions basades en acceleradors.

ICTS a Catalunya

A Catalunya comparteixen aquesta distinció el Sincrotró ALBA; els ordinadors Pirineus, MareNostrum i MinoTauro, de la Red Española de Supercomputación; el Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de la UB; la instal·lació MARHIS del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC; la infraestructura de tecnologies òmiques OmicsTech, del CNAG – CRG; la infraestructura NANBIOSIS CIBER-BBN, per a la producció i caracterització de nanomaterials, biomaterials i sistemes en biomedicina; l’infraestructura de microscòpia electrònica de materials ELECMI – UMEAP; i el buc oceanogràfic Garcia del Cid del CSIC, a Barcelona, part de la flota oceanogràfica espanyola.

El Port d’Informació Científica

El PIC es va crear l'any 2003 per participar en el projecte de disseny i construcció del sistema de processament de dades del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN. El punt de partida per tant és la física de partícules, com a disciplina capdavantera en l’anàlisi de volums ingents de dades, però un dels objectius originals del PIC és desenvolupar serveis multidisciplinars i traslladar aquest coneixement a altres àmbits científics que afronten reptes d’anàlisi de dades.

Des de la seva creació, i fins avui, el PIC opera un centre de primer nivell (Tier1) del sistema de processament de dades de l’LHC, el sistema de computació científica distribuïda més gran del món. El seu centre de dades disposa actualment d’una capacitat d’emmagatzemament de 50 Petabytes i 10.000 nuclis de càlcul, configurats com un sistema optimitzat per l’anàlisi de grans volums de dades. Una de les característiques singulars del PIC és la connectivitat de xarxa, que actualment té una capacitat de 200 Gbps i un tràfic anual superior als 70 Petabytes, el més alt de la xarxa acadèmica espanyola.

El PIC gestiona les dades d’altres experiments internacionals com són els telescopis MAGIC i LST, el satel.lit Euclid de la ESA, els detectors d’ones gravitacionals VIRGO/LIGO o el detector de neutrins DUNE. A banda de participar en aquests grans experiments internacionals, el PIC també col.labora amb grups de recerca a l’àmbit local.

Actualment el PIC col·labora amb investigadors de la UAB en projectes de diferents disciplines. Alguns exemples són el grup de la Dra. Gara Villalba, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), que investiga l’impacte de les infraestructures verdes sobre la sostenibilitat en entorns urbans, amb finançament de l’European Research Council; el grup del professor Antonio Barbadilla del Departament de Genètica i de Microbiologia, que analitza grans conjunts de dades genòmiques per fer estudis de variabilitat genètica i evolució; el grup de Superconductivitat del professor Àlvar Sànchez del Departament de Física, que fa simulacions de camps magnètics amb superconductors que requereixen de molta memòria; o la col.laboració entre els professors Miquel Àngel Senar, del Departament d'Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius, a l'Escola d'Enginyeria, i Josep Piñol, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que desenvolupen algorismes per investigar la biodiversitat a partir de dades de seqüenciació genòmica. El PIC també ha començat a col·laborar amb investigadors del  Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí que per fer la seva recerca necessiten analitzar grans quantitats de dades òmiques i disposar d’un entorn que faciliti la col·laboració amb investigadors d’altres centres.


Més informació:

Mapa de les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS)