Científiques i emprenedores
Per celebrar el Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, des del Parc de Recerca UAB recuperem la veu d’investigadores de referència del campus de la UAB, que van participar a la jornada «Ciència i emprenedoria en femení».
09/02/2023
Segons l’informe «Científicas en cifras» del 2021, del Ministeri de Ciència i Innovació, el 41% del personal investigador de l'Estat són dones, però a mesura que es progressa en la carrera investigadora a les universitats, el percentatge de dones va decaient. La diferència es va eixamplant fins assolir el seu pic en les categories de catedràtic/a, en què els homes tripliquen el nombre dones (76% enfront el 24%).
I si analitzem la presència de les dones en l’àmbit de la innovació, les dades també reforcen aquesta desigualtat. Segons l’informe «Mujeres e Innovación 2022», també del Ministeri de Ciència i Innovació, només el 28,9% del personal intern en R+D en empreses son dones i només un 24% de l'ocupació creada per les ajudes del CDTI ha estat per a dones el 2020. L’informe també mostra que, durant el 2020, en tres de cada quatre patents sol·licitades pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) almenys figurava una dona a la sol·licitud, dada que reforça el paper de les dones a les activitats de transferència de coneixement empreses. Tot i això, aquest percentatge baixa en analitzar el nombre d'inventores a les sol·licituds presentades, un 37,6% enfront del 62,4% d'inventors.
Així mateix, l’estudi analitza la presència de les dones als llocs de presa de decisions en l'àmbit de la innovació. Les dades reflecteixen que les dones estaven infrarepresentades el 2020 a les empreses que compten amb el segell de "pime innovadora" i només el 15% compta amb una dona com a representant legal. A més, només un 15% de les agrupacions empresarials innovadores que han rebut finançament compten amb dones a la seva presidència, un percentatge que baixa al 3% a les juntes de govern.
Per passar de les dades a les experiències, avui volem recopilar la veu de diferents investigadores i emprenedores del Campus de la UAB, que son referents en el seu camp. Per això, recuperem les experiències que ens van explicar durant la jornada «Ciència i emprenedoria en femení», organitzada el mes de novembre passat.
Tots elles van debatre sobre els factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores i les lògiques que caracteritzen el context científic i emprenedor. Per exemple, es va posar de relleu la difícil compaginació de les tasques de cura amb la recerca o la detecció d’una cultura acadèmica fortament masculinitzada.
Nora Ventosa, investigadora a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB CSIC) i fundadora de l’spin-off Nanomol Technologies
“Les estructures organitzatives, els instruments i els models de recerca i emprenedoria, encara a dia d’avui, es basen en idees que es van establir quan majoritàriament només hi havia homes i les decisions les prenien els homes. Però jo crec que el control de la natalitat i més recentment, l’accés a Internet, van ajudar a millorar la conciliació familiar i laboral. Per això, els sistemes, els models i les carreres professionals, que encara son molt rígids, han d’evolucionar per aprofitar el màxim la incorporació igualitària de les dones en la recerca, la transferència i l’emprenedoria". “Crec que s’ha de normalitzar la maternitat, associar el lideratge no a posicions determinades, sinó a la demostració d’una excel·lència, i fomentar la col·laboració, una acció en que les dones ens sentim còmodes".
Gara Villalba Méndez, investigadora del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB.
“Per poder fer recerca aplicada, crec que hem de saber abandonar i prescindir de la productivitat científica basada en publicar i hem de sortir del laboratori i estar en contacte i comunicar-nos amb els usuaris per orientar la nostra recerca a la societat”.
Júlia Vergara-Alert, investigadora principal del grup de coronavirus zoonòtics de l’IRTA CReSA.
“Per superar el síndrome de la impostora hem de creure en nosaltres mateixes i treballar en equip. Hem d’apostar per crear estructures horitzontals i ampliar els equips per treballar col·laborativament i cadascú aportar el millor de nosaltres”.
Miranda Jessica Lubbers, investigadora del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB.
“La recerca és un mon apassionant que ens ofereix molta llibertat, tot i que és un camí dur. Crec que és important connectar diferents disciplines i àmbits d’investigació per poder fer una recerca innovadora”.
Fàtima Bosch, directora del CBATEG UAB.
“La recerca requereix molta dedicació i moltes hores de feina; no és una feina de 9h a 17h, cosa que dificulta molt la conciliació familiar i laboral. I ens estem trobant que les noves generacions prefereixen anar a la indústria que continuar la carrera investigadora”.
Neus Sabaté, investigadora ICREA de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM CSIC) i fundadora de Fuelium i Sweanty.
“Una de la motivació per crear una empresa és crear impacte a la societat, ja que ens permet fer arribar els resultats de la nostra recerca al mercat i crear llocs de treball. I crear una empresa des de la Universitat té els seus avantatges i inconvenients. Per una banda, ens permet ser més valentes perquè tenim una xarxa de seguretat al darrere. Per altra, banda emprendre també té un impacte negatiu en la nostra carrera investigadora, ja que els indicadors estan basats en la publicació”.
Olga Francino, CEO de Nano1Health.
“Crec que les persones que ens llancem d’emprendre ens mou la inquietud i enfrontar-nos a reptes nous. Sortir al mon real ens permet fer una investigació orientada a la societat, més enfocada en prova i error, i que ens permet una innovació més ràpida”.
Elisabet del Valle, CEO d’Onalabs.
“En el mon de les inversions, encara hi ha moltes desigualtats i a les dones ens és més difícil accedir a finançament privat. Encara tenim un greu desavantatge quan, avui en dia, els llocs de presa de decisions encara estan ocupats majoritàriament per homes. També crec que per superar aquestes desigualtats hem de fer un canvi en nosaltres mateixes i no sentir-nos culpables a l’hora de prioritzar, a vegades, altres temes davant la maternitat o la cura”.
Bruna Alvárez, professora associada del departament d’Antropologia de la UAB i sòcia de l’spin-off Inari Global Social Action.
“La maternitat i les cures son els factors principals de desigualtat. Per això hem de fer un canvi estructural i de creences estigmatitzdes, com que les cures son responsabilitat només de les dones. Les noves generacions ja estan canviant i els homes ja no en son aliens”.