L’escultor Jaume Plensa, doctor ‘honoris causa’ per la UAB

07/11/2018

L'escultor Jaume Plensa va ser investit, el 6 de novembre passat, com a doctor honoris causa de la UAB després de dedicar la seva carrera a "introduir la bellesa dins del món quotidià de la gent", segons va afirmar a la seva lliçó magistral. L'acte va ser presidit per la rectora de la UAB, Margarita Arboix; el president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, i el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, on es va desenvolupar, Joan Carbonell. Va obrir el cicle de cinc doctorats honoris causa excepcionals que la UAB atorgarà al llarg d'aquest curs amb motiu de la celebració del seu cinquantè aniversari.

Plensa va lligar en el seu discurs els conceptes d'art i de bellesa i va afirmar que "l'art no serveix per a res, però és per això que és tan important! La seva manca d’utilitat i de funció pràctica el fa imprescindible en la vida de l’ésser humà". A més, va definir la bellesa com "el gran vincle que ens uneix a tot i a tots, el gran 'lloc' on la memòria de tota la gent es troba". Per això, la seva feina ha volgut "introduir la bellesa dins del món quotidià de la gent. Des dels carrers a les places, des dels teatres als museus, he procurat portar a les comunitats espurnes de llum per il·luminar el seu dia a dia, el nostre dia a dia en comú".

Segons l'escultor, "el soroll del món és tan intens que cal fabricar físicament el silenci perquè existeixi. Un silenci poderós que ens permeti des de nosaltres escoltar i entendre als altres, que ens permeti rescatar la imatge de tots aquells que han quedat atrapats pel soroll en els plecs de la indiferència".

Parlant del seu treball, Plensa va explicar: "Cada matí, quan obro la porta de l’estudi, un terratrèmol sacseja el meu cor. Un terratrèmol que, trencant parets i finestres, ho deixa tot obert; escampa els anhels i els somnis per tot arreu aixecant núvols de vent que barregen la meva pols amb la pols dels altres, la meva vida amb la vida dels altres". I va reflexionar sobre l'evolució de la seva obra: "Poc a poc, amb la lentitud d'una vida, he anat escampant la meva obra arreu del món tot procurant, tal com deia un vell professor, que l'alumne no se n'adoni que està aprenent i que, quan se n'adoni, que ja sigui massa tard perquè ja sabrà!"

"Expandir-se com un perfum"

A la presentació del nou doctor honoris causa de la UAB, la padrina de Plensa, Jèssica Jaques, professora de l'Àrea d'Estètica i de Teoria de les Arts de la UAB, va descriure les "cinc audàcies que planteja el procés creatiu de Jaume Plensa perquè puguem aprendre amb ell: creativitat, recerca, originalitat-innovació, revolució i transferència". I, en particular, va explicar que les seves obres "tenen un altíssim grau de recerca per a les arts, atès que plantegen uns reptes d’enginyeria i d’investigació en materials la resolució dels quals ha innovat exponencialment el panorama de l’escultura pública contemporània". Segons Jaques, "l'escultor pensa que la força de l’art rau en el fet que no serveix per a res i que la seva bellesa, diferent de les altres, pot expandir-se com un perfum, això és: sense permís ni direcció".

Per la seva banda, la rectora de la UAB va caracteritzar Plensa com "un gran humanista", va lloar la seva obra afirmant que "subverteix el concepte identitari del jo per convertir-lo en un nosaltres" i va assegurar que les seves escultures "tenen ànima, et parlen, inspiren emocions i transmeten l'impuls de comunicar-te". Arboix va convidar el públic a "conèixer la seva obra i enamorar-se d'ella". La rectora va fer un paral·lelisme, a més, entre les audàcies de l'obra del nou doctor honoris causa i el tarannà de la UAB, que "forma ciutadans que revolucionaran la cultura i la societat". Per això, comparteix l'esperit "revolucionari" de l'obra de Plensa tot innovant amb "estudis trencadors que volen donar resposta als reptes del futur".

Arboix va recordar els altres quatre doctorats honoris causa que seran lliurats aquest curs i que responen als eixos temàtics de la llibertat d'expressió (Caddy Adzuba), la solidaritat (Marie-Paule Kieny), el compromís amb la llengua catalana i la societat (Joaquim Maria Puyal) i el coneixement (Lisa Randall). La cerimònia va comptar també amb l'actuació musical del professor Francesc Cortés, que va interpretar al clavicèmbal dos temes de Charles Stanley (Voluntary) i J.S. Bach (l'ària inicial de les Variacions Goldberg), i del cor de la UAB, que va interpretar el tema Universitas, composat expressament per al cinquantenari de la UAB, i el tradicional cant universitari Gaudeamus igitur.