Trajectòries en empresa

“S’haurien d’establir col·laboracions més estables entre l’acadèmia i l’empresa”

Tarik Ruiz és Biological Process Area Manager. Grau en Bioquímica (UAB) i màster d’Indústria Farmacèutica i Biotecnologia Avançada (UPF). És doctor en Biologia i Biotecnologia de la UAB i MBA (EADA Business School – École desPonts ParisTech).

Surts de la carrera sense tenir una idea clara del que suposa treballar a un laboratori o a una empresa. Quan acaba el màster passen dos anys i mig fins que comença el doctorat industrial en Biologia i Biotecnologia. Ha tingut diverses experiències professionals: dues a la UAB,  al departament de Microbiologia i a l’Institut de Neurociència de Catalunya; durant el màster treballa com a tècnic a l’Hospital Clínic; després a l’empresa  Vytrus Biotech S. L., primer com a responsable de bioreactors i després sent mànager de producció. Ara com a biological process area manager treballa en col·laboració amb el CSO (Chief Scientific Officer), es fa càrrec de la justificació científica de projectes, la implementació de noves tecnologies, la gestió de projectes amb diferents col·laboradors, i dona suport a altres departaments científics. 
 

"A Dinamarca la col·laboració entre universitat i empresa és constant"

Joan Carrasco Vidiella és Technology Transfer Lead a FUJIFILM Diosynth Biotechnologies. Grau en Biotecnologia (UAB) i màster en Biotecnologia (Danmarks Tekniske Universitet). 

Reconeix que com la majoria d’estudiants de biotecnologia no sabia exactament què era la biotecnologia i quan acaba la carrera tampoc ho té gaire clar. No té ganes de quedar-se a Catalunya i busca màsters a l’estranger. Tria Dinamarca amb la intenció de quedar-s’hi 2 anys i ja en fa 7 que hi viu. Primer fa el màster, amb el que s’avorreix i s’adona que el nivell del que havia après a la UAB estava molt bé. Després de fer les pràctiques i d’estar gairebé 4 mesos buscant feina –enviant una mitjana de 10 currículums a la setmana–, l’acaben trucant de l’empresa Biogen per fer d’operari al torn de nit: “Sis anys estudiant per acabar fent d’operari a una fàbrica, encara que sigui a una empresa que fa medicaments! Vaig pensar, però vaig acceptar”. Un any i mig més tard passa a ser el responsable del seu departament, abans d’anar-se’n a una altra empresa que es dedica a fer bactèries per làctics, iogurts, formatge i altres probiòtics. Amb l’arribada del Covid la fàbrica ha estat comprada per Fujifilm,  que també fa biotech, per fer de CDMO (organització de desenvolupament i fabricació per contracte), oferint serveis a altres empreses de la indústria farmacèutica, i a on ell és el responsable de transferència de tecnologia. 

Per qui s’està plantejant estudiar un màster o independitzar-se a Dinamarca, en Joan recomana que no hi vagin si no saben anglès. A part d’això, la resta resulta relativament fàcil, sempre que tinguin en compte que econòmicament tot és més car i trobar feina quan estàs a un país on no tens cap mena de connexió no és tan senzill. També recorda que si volen estudiar a una universitat estrangera, millor començar els tràmits amb prou antelació per tenir-ho tot llest amb temps.
 

“Per treballar a l’empresa ajuda si ets una persona oberta, curiosa, que llegeix temes científics i corporatius, que li agrada fer presentacions orals i anar a conferències” 

Carles Solà és gestor de comptes a Mabtech AB, empresa biotecnològica a Suècia. Grau en Microbiologia (UAB) i màster especialitzat en Infecció i Immunitat (University College London). És doctor en Immunologia del Karolinska Institutet.  

Volia marxar i decideix fer l’últim any de carrera a nivell internacional, amb una estada Erasmus a la Universitat de Bergen. A partir d’aquí opta per seguir amb la trajectòria científica fora de Catalunya. Es trasllada a Londres on fa un màster d’Immunologia i Malalties Infeccioses, i amb el projecte fi de màster decideix realitzar estudis doctorals, sol·licitant places a Europa per estar relativament a prop de la família. El 2014 es trasllada a Estocolm on encara resideix, i accepta una posició al Karolinska Institutet. A finals de 2019 també treballa com project lider i membre del comitè executiu d’una associació estudiantil que organitza esdeveniments a l’entorn de l’emprenedoria i la innovació. Aquesta experiència dona peu a què comenci treballant a temps parcial a una start-up com a project manager, dedicant-se a la digitalització de la salut en temes de dermatologia. Abans de defensar la tesi també treballa com a intern en comunicació mèdica a la Bayer. Després d’acabar el doctorat (2019), està uns cinc mesos com a postdoctorat, mentre fa entrevistes de feina: “Soc conscient que vull deixar el món acadèmic. Aprofito per fer formació en temes de finances corporatives i administració empresarial per completar el meu perfil acadèmic i trobar una feina més encarada a màrqueting, vendes i finances. Gràcies al networking que havia fet anteriorment,  aconsegueixo la feina on estic ara”.

“Per ser bona en temes de gestió cal treballar al departament de vendes”

Laia Garcia és biotecnòloga amb experiència en vendes, màrqueting i estratègia multicanal dins de la indústria farmacèutica. Grau en Biotecnologia (UAB) i màster en Indústria Farmacèutica i Parafarmacèutica (CESIF).

Explica que a l’hora de triar la carrera dubta si entrar a Ciències o fer ADE, però li diuen que resulta més fàcil reorientar-se professionalment si estudia ciències i es decideix per la Biotecnologia. Acabant la carrera té clar que el laboratori no està fet per a ella. S’interessa per màsters que li permetin reorientar la carrera i començar a treballar. En aquell moment la indústria farmacèutica busca perfils de “nova ciència”, biotecnòlegs per vendre productes que s’allunyin de fàrmacs químics. Fa el màster en Indústria Farmacèutica i Parafarmacèutica on coneix les àrees de la indústria en què es pot treballar: gestió, vendes, neomàrqueting o regulatori, entre d’altres. Mentre estudia el màster treballa a l’empresa on havia fet les pràctiques de la carrera. Reconeix que al principi, tot i que l’empresa li ofereix cotxe, iPad, iPhone, portàtil i la possibilitat de treballar des de casa, és un xoc professional important perquè ha d’assolir objectius i s’adona que necessita certes habilitats que no ensenyen a la carrera: “És imprescindible saber comunicar i tenir clars els objectius”.  Ara segueix a la part de vendes amb vacunes pediàtriques, “treballo amb hospitals, faig la gestió de comptes grans. Els últims anys també m’he especialitzat en temes digitals, intentant trobar altres vies de contacte amb els clients, donant facilitats dins de la indústria farmacèutica per a què els pacients tinguin accés a diferents formacions o continguts”. 
 

“Si tornés enrere ara no faria un màster d’Anàlisi Forense però gràcies al màster soc qui soc. Totes les experiències et moldegen”

Gerard López és visitador mèdic i especialista de producte. Grau en Microbiologia (UAB) i  màster en Anàlisi Forense (UPV). 

A les pràctiques de la carrera treballa tres mesos com a tècnic de laboratori fent anàlisis microbiològiques d’aigües, aliments i cosmètics. Li sembla una feina repetitiva i li trenca els esquemes, com la majoria de companys comença la carrera amb la idea de fer el grau, després el màster i el doctorat. En acabar la carrera marxa un any a Manchester, una mena d’any sabàtic per viure-hi i treballar lluny de la microbiologia. En tornar cursa el màster d’Anàlisi Forense, amb la voluntat de no ser tan acadèmic i obrir el ventall de possibilitats. “Si tornés enrere, ara segurament faria un MBA”, explica. Decideix que la investigació no és el que vol i es decanta per treballar a la indústria, on hi ha diverses opcions. Tria ser visitador mèdic: “És un comercial, informador, promotor de nous productes farmacèutics i medicaments, que visita a metges i els presenta nous productes que treu la farmacèutica perquè els provi”. Comença treballant per a una empresa que porta productes d’altres farmacèutiques, on va adquirint experiència que resulta útil per acabar a l’empresa Farmamix Vision on està actualment. També és especialista en producte, des de fa un any i mig. La feina consisteix en donar formació extensa sobre un producte, explicant com funciona el medicament, avantatges respecte d’altres que utilitzen. Si finalment l’hospital decideix triar el producte i dur-lo al centre, els fa formacions pràctiques. 
 

Alguns dels dubtes plantejats pels assistents tenen a veure amb la dificultat o no de realitzar un doctorat industrial o les diferències que hi ha entre un màster oficial o un de propi. 

DOCTORAT INDUSTRIAL
En Tarik Ruiz reconeix que fer un doctorat industrial resulta difícil. S’ha de compaginar el doctorat, que és un procés complex al que cal dedicar-li moltes hores, amb les responsabilitats que es té a l’empresa on es treballa. “Si no tens una bona relació amb l’empresa on treballes i comptes amb la confiança del cap que entén el que comporta fer el doctorat, no m’embarcaria”. En Carles Solà afegeix que “acabes fent més hores que un rellotge, treballes moltes hores extres, a la feina i els caps de setmana. El doctorat és una feina de dilluns a diumenge”. Assegura que a Suècia tenir un doctorat facilita el teu desenvolupament professional, “al principi potser és més difícil perquè estàs competint amb gent que ja està al mercat laboral quan tu estàs fent el doctorat i han acumulat experiència, però un cop hi entres, tenir aquesta formació t’ajuda a escalar més dins de l’empresa. Hi ha places relacionades amb afers mèdics que si no tens un doctorat o no ets metge no hi pots accedir”. 

MÀSTER OFICIAL O PROPI? 
“Fer un màster no és necessari però ajuda” –diu en Gerard– “Sinó t’has de buscar més la vida. Al principi soc més naïf i només envio el cv a les ofertes que crec que m’agradaran, i al final envio sol·licituds a totes”. Amb el màster oficial, que està subvencionat i et dona un títol públic, tens accés al doctorat. En canvi el màster propi no està subvencionat, el valor del títol depèn del prestigi de la universitat en concret i no permet accedir al doctorat. La Laia Garcia assegura que malgrat l’elevat preu dels màsters propis, són una bona inversió, els horaris són compatibles amb una jornada laboral, els professors venen de l’empresa i t’expliquen el seu dia a dia, i un avantatge clar és la borsa de treball que tenen: “Empreses com Grifols, Novartis o Bayer tenen acords amb universitats, oferint places de becaris. Si no fas el màster hi pots accedir igualment, pots trobar les ofertes a les seves webs, però costa més”. En Tarik Ruiz coincideix, “a més si segueixes estudiant un màster oficial a la mateixa universitat on has fet el grau és una mena d’extensió del grau, amb els mateixos professors, treballant unes habilitats més avançades però similars a les de la carrera”.