Les dones de l'elit haurien pogut governar a El Argar fa 4.000 anys

Les dones de la classe dominant podrien haver jugat un paper rellevant en el govern d’El Argar, una societat que es va desenvolupar al sud-est peninsular, entre els anys 2200 i 1550 a. C., i on es va establir, ja en els dos últims segles de la seva existència, la primera organització estatal del Mediterrani occidental.

Així ho indiquen investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que han liderat un estudi en què han analitzat el contingut d'una tomba principesca (la número 38), amb dos individus i un ric dipòsit funerari en el seu interior, que van descobrir el 2014 a La Almoloya (Pliego, Múrcia), al subsòl del que van identificar com la sala de govern d'un recinte palatí.

“La Almoloya i la tomba 38 són aquest tipus de troballes excepcionals que ens proporcionen de tant en tant una visió sobre els governants i els objectes emblemàtics de les primeres societats que van emergir a Europa durant l'Edat de Bronze”, assenyala Vicente Lull, un dels coordinadors de l'estudi. La recerca, publicada a Antiquity, els ha permès copsar el poder polític i econòmic que van tenir els subjectes de l'elit d’ El Argar.

En la tomba, una urna de ceràmica, van ser enterrats dos individus: un home, d'entre 35 i 40 anys i, al damunt, una dona d'entre 25 i 30 anys. Al costat d'ells es va introduir un ric dipòsit funerari, format per una trentena de peces, majoritàriament de plata o xapades en aquest material i gairebé totes pertanyents a la dona. Un repertori de joies i objectes personals molt complet: braçalets, dilatadors d'orelles, anells, comptes de collarets, espirals i recipients amb ofrenes. I, destacant entre tots ells, una diadema col·locada sobre el cap de la dona.

Un estudi detallat de la diadema de La Almoloya i la seva comparació amb altres quatre, trobades en el segle XIX en riques tombes de dones de l'assentament d’El Argar, del qual prenen el nom la societat i cultura argàriques, apunta al fet que totes elles, tot i que idèntiques en forma, van ser peces molt exclusives, manufacturades en tallers d'orfebreria com el recentment descobert en Tira del Lienzo, un altre jaciment argàric excavat fa pocs anys pel mateix equip de la UAB.

“La singularitat d'aquestes diademes és extraordinària. Van ser objectes simbòlics fets per a aquestes dones, transformant-les així en subjectes emblemàtics del poder de la classe dominant”, explica Cristina Rihuete, que també ha participat en l'estudi. “Són peces úniques, comparables als objectes funeraris que distingien les elits en altres regions, com les de Bretanya, Wessex i Unetice, o en les del Mediterrani oriental del segle XVII a.C., contemporànies de la tomba 38”.

L'opulència dels dipòsits funeraris trobats en les tombes de dones de l'elit d’El Argar, en els quals destaquen les diademes, és, segons apunten en l'estudi, un indici del paper destacat que aquestes dones van poder exercir en el govern d'alguns dels assentaments, com el de La Almoloya, bressol de la societat d’El Argar i centre de concentració política i riquesa de primer ordre dins del territori.

¿Van poder governar o els emblemes de poder que ostentaven eren merament simbòlics? Es pregunta l'equip de la recerca en l'article publicat. La seva resposta és que possiblement governaven per dret propi: “En la societat argàrica, les dones de l'elit eren enterrades amb diademes mentre els homes ho eren amb una espasa i una daga. Aquests homes tenien un dipòsit funerari menor en quantitat i en qualitat. Les espases eren el mitjà més eficaç de fer complir les decisions polítiques i certs homes haurien jugat un paper executor, tot i que la legitimació i, potser també el govern, requeia a les mans de certes dones”, argumenten.

Sense parentiu biològic, una filla en comú

Segons les anàlisis genètiques realitzades a l'Institut Max Planck, els individus de la tomba 38 eren contemporanis i van ser enterrats, de forma simultània o amb molt poca diferència, a mitjan segle XVII a. C. No tenien relació biològica, però sí una filla en comú, que va ser enterrada propera a ells. La dona presentava diverses anomalies congènites i unes alteracions òssies en les costelles que podrien indicar que patia una infecció pulmonar en el moment de la mort. L'home tenia un desgast ossi propi d'una extensa activitat física, probablement de muntar a cavall.

Un valor de 900 jornals

Els elements metàl·lics de la tomba 38 destaquen també en termes quantitatius. El pes total de les peces de plata és d'aproximadament 230 grams, que equivaldrien a 27,5 shekels, moneda usada en època del governant babilònic Hammurabi, en la primera meitat del segle XVIII a. C. (contemporani d’El Argar) i adaptada per altres economies del Pròxim Orient i de l'Egeu. Amb la plata funerària de La Almoloya hauria estat possible pagar, doncs, uns 938 jornals o comprar 3.350 quilos d'ordi.

En particular, el pes mitjà de les tres espirals de plata de mida mitjana que portaven tots dos individus és de 8,44 g, la qual cosa coincideix aproximadament amb el pes del shekel babilònic (8,33 g). A més, els pesos d'altres espirals trobades en la tomba són pràcticament fraccions o múltiples d'aquesta xifra. “Pot tractar-se d'una distribució aleatòria o l'indici d'un sistema estandarditzat de pesos i mesures que imiten els exemples orientals contemporanis. És necessari continuar investigant per determinar-ho, però la possibilitat d'albirar un sistema mètric darrere les espirals de plata és una indicació més de fins a quin punt la classe dominant durant l'última època d’El Argar tenia un control econòmic”, assenyala Roberto Risch, coautor de l'estudi.

Unitat política entre regions argàriques

Al contrari que en les tombes del Argar, de les quals no es coneix l'espai en què es van ubicar, l'aixovar de la tomba 38 i la seva diadema sí que poden ser interpretats en el seu context arquitectònic. “La presència d'objectes emblemàtics enterrats en un espai tan significatiu com el “parlament” de La Almoloya podria representar una unitat política entre les regions argàriques durant l'última etapa d'aquesta societat, en el segle XVII a. C. L'edifici va ser destruït pel foc poc després de l'enterrament”, explica Rafael Micó, també codirector del projecte.

La societat d’El Argar i la importància de La Almoloya

La societat d’El Argar va florir entre els anys 2200 i 1550 a. C. al sud-est de la península Ibèrica (Múrcia i Almeria) i correspon a l'Edat de Bronze inicial, amb centres urbans i construccions monumentals, una divisió del treball desenvolupada, enterraments intramurs i una violència institucionalitzada en el context d'una societat de classes, fortament jerarquitzada. Enclavaments destacats són El Argar, La Bastida o La Almoloya.

El descobriment de la tomba 38 de La Almoloya, excavada el 2014 pels investigadors de l'equip de recerca ASOME (Arqueoecologia Social Mediterrània), adscrit al Departament de Prehistòria de la UAB, va posar de manifest la singular riquesa arqueològica del jaciment. Un emplaçament estratègic privilegiat que va afavorir la seva ocupació durant més de sis segles. Els descobriments realitzats, entre ells l'edifici de govern i la tomba 38, van confirmar la seva importància com a centre de concentració política i riquesa de primer ordre dins del territori polític d’El Argar. La diadema de la Almoloya és l'única que es conserva a Espanya.

Referència: Lull et al. Emblems and spaces of power during the Argaric Bronze Age at La Almoloya, Murcia Antiquity 2021 https://doi.org/10.15184/aqy.2021.8

Notícia relacionada: Troben un palau i un ric aixovar de l’Edat del Bronze en La Almoloya