Vés al contingut principal
Web de la UAB
Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB

Destrals de pedra que reflecteixen el poder de la primera societat neolítica al centre d'Europa

07 abr. 2021
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Un estudi de la UAB i la Universitat de Palacky conclou que la circulació de grans quantitats i a llargues distàncies de destrals fabricades amb roca original de les muntanyes de Txèquia fa 7.500 anys va obeir al control socioeconòmic exercit per les primeres comunitats agrícoles que van colonitzar Europa central i occidental, pertanyents a la cultura de la ceràmica de bandes.

Destrals de pedra que reflecteixen el poder de la primera societat neolítica al centre d¿Europa

Les primeres comunitats neolítiques europees van utilitzar per fabricar les seves destrals roques amb una petrografia comparable en termes generals. No obstant això, aquestes eines van ser integrades en sistemes de proveïment i distribució molt diferents. Les d’Europa central, procedents de les muntanyes de Jizera (Txèquia), van ser intensivament explotades en treballs de talla de pedres i van assolir distàncies de més de 600 quilòmetres. Les utilitzades a la Península Ibèrica van formar part d'un sistema d'explotació de dipòsits secundaris (terrasses fluvials) i no van arribar més enllà dels 250 km.

Investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB han analitzat ara les propietats mecàniques de les roques del centre d’Europa (cornubianites anfibolítiques) i les han comparat amb altres similars del Sud-oest d'Europa (cornubianites, metagabres, metabasites), per valorar si les primeres, en la gestió de les quals es van invertir considerables esforços, eren també les que tenien millors prestacions.

La seva hipòtesi de partida era que les roques de més qualitat havien de ser les roques que circulaven en major volum i a més distància. Però els resultats indiquen que la qualitat de les roques del centre d’Europa no és superior a la d'algunes roques ibèriques i que fins i tot és inferior en alguns aspectes.

“Les qualitats mecàniques de les cornubianites anfibolítiques txeques només permeten explicar en part el seu transport a llarga distància i l’explotació intensa. Aquest fenomen reflecteix més aviat una àmplia i potent xarxa socioeconòmica, i potser fins i tot política, establerta per les primeres comunitats agrícoles que van colonitzar el centre d’Europa i occidental, pertanyents a la cultura de la ceràmica de bandes”, assenyala Selina Delgado, autora de l'estudi. “Aquestes comunitats agrícoles depenien d'aquestes destrals de pedra per poder rompre un paisatge agrest i transformar-lo en camps de cultiu. Aquestes destrals no sols s'han localitzat a centenars de quilòmetres de l'epicentre emissor, sinó que, a més, es van prioritzar clarament en detriment d'altres materials lítics existents localment”.

Aquesta primera societat neolítica del centre d’Europa, també coneguda com LBK (Linienbandkeramik) va existir fa entre 7.500 i 6.800 anys i va desplaçar les poblacions caçadores-recol·lectores locals, segons han confirmat estudis d'ADN antic.

“El sistema econòmic de l’LBK degué existir gràcies a un control social exercit en gran part del territori ocupat per aquestes comunitats neolítiques, que va afavorir un proveïment de roques interiorment uniforme i alhora diferenciador dels territoris adjacents. Fins a la circulació de metalls, milers d'anys després, no tornem a observar una xarxa de distribució tan extensa, capaç de proporcionar grans volums de mitjans econòmics indispensables a comunitats situades a centenars de quilòmetres entre elles”, explica Roberto Risch, que ha coordinat la recerca.

Per realitzar l'estudi, publicat en la revista Wear, s'ha dut a terme un programa de prospeccions geoarqueològiques i assajos, en què han col·laborat experts en arqueologia, geologia, física i enginyeria de la UAB i la Universitat de Palacky (Olomuc) i el Institute of Physics of Materials de Brno, tots dos de Txèquia.

Referència: Martin Moník, Selina Delgado-Raack, Hynek Hadraba, David Jech, Roberto Risch. Rock physics and the circulation of Neolithic axeheads in Central Europe and the western Mediterranean. https://doi.org/10.1016/j.wear.2021.203708

Dins de