L'impacte de la ira en la política: Elena Heinz acull una nova recerca sobre el repte del diàleg entre partit
En un context de creixent polarització, poden les emocions apropar posicions polítiques enfrontades? Aquesta és la qüestió central que va abordar la investigadora de la Universitat de Viena, Elena Heinz, el passat dilluns 19 d'octubre a la UAB.
Avui dia, l'estudi de la ciència política transcendeix l'àmbit estrictament parlamentari i electoral per endinsar-se de ple en la psicologia humana. Amb l'objectiu d'analitzar l'impacte dels sentiments en el debat públic, la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia va acollir la presentació del darrer treball d'Elena Heinz, sota el títol «Can emotion regulation cultivate inter-partisan engagement? An experiment on threat, anger, and reappraisal strategies».
Durant la ponència, l'experta va exposar com la percepció d'amenaça i emocions tan intenses com la ira actuen com a barreres directes que dificulten, i sovint bloquegen, el diàleg entre ciutadans amb preferències polítiques oposades.
No obstant això, més enllà de diagnosticar aquesta bretxa, la recerca posa un èmfasi especial en la cerca de solucions pràctiques. En aquest sentit, la hipòtesi de la qual parteix el projecte sosté que l'objectiu prioritari no ha de ser necessàriament eliminar les diferències ideològiques ni esmorteir l'antipatia entre formacions rivals, sinó trobar mecanismes efectius que permetin articular una comunicació constructiva malgrat les discrepàncies.
Per tal de comprovar aquesta premisa, la investigació planteja un experiment basat en l'avaluació de dues estratègies concretes de regulació emocional. Per una banda, s'analitza l'efecte d'incrementar la motivació individual per frenar la ira; per l'altra, s'introdueix l'ús de la anomenada "reinterpretació cognitiva" (cognitive reappraisal). Aquesta última tècnica consisteix a entrenar la capacitat d'interpretar els escenaris de conflicte des de noves perspectives, reduint així la seua càrrega emocional negativa i afavorint la disposició a participar en debats polítics amb persones d'opinions divergents.
Pel que fa a l'organització de l'acte, la trobada s'emmarca dins el cicle de seminaris del grup SGR-Democràcia,Eleccions i Ciutadania, uns espais concebuts precisament per a la presentació de treballs en curs per part d'investigadors convidats. Així mateix, un cop finalitzada l'exposició principal, la investigadora de la UAB Laura Gutiérrez Zárate va assumir el rol de discurssant.
A partir d'aquesta intervenció inicial, es va obrir un enriquidor espai de debat en què el públic assistent va poder intercanviar preguntes, observacions i suggeriments,contribuint d'aquesta manera a matisar i enriquir el desenvolupament futur de la investigació.