L’absentisme a la UAB: entre la desmotivació de l’alumnat i un problema estructural en creixement

L’absentisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’ha consolidat com una de les principals preocupacions dins l’entorn universitari.

Des de l’equip de comunicació han donat peu a escoltar les opinions sobre el tema als alumnes, aquests coincideixen a assenyalar que moltes classes “no aporten valor afegit”. Algunes de les opinions recollides apunten directament a la necessitat de canvi: “fer classes més interessants” o “que els professors aportin un valor afegit i no que es limitin a llegir un PowerPoint”. Aquesta crítica es repeteix sovint i reflecteix una sensació generalitzada de desconnexió amb el model d’ensenyament actual.

També emergeix la idea que l’assistència hauria de tenir sentit per si mateixa. Un estudiant resumeix aquesta percepció afirmant que cal “fer que les classes valguin realment la pena per anar-hi de gust”. En la mateixa línia, altres reclamen “classes més pràctiques” i un professorat “més dinàmic i consolidat que permeti preparar millor la docència”.

L’absentisme, però, no s’explica únicament per la desmotivació acadèmica, ja que, problemes externs com el transport també apareixen entre les queixes de l’alumnat, alguns assenyalen la necessitat de “millorar la comunicació amb transport públic a la UAB”, especialment des de zones perifèriques. Igualment, hi ha qui apunta a canvis estructurals més profunds, com millorar el pla d’estudis o evitar duplicitats en els continguts.

Davant d’aquestes opinions, l’estudi institucional de la UAB, L'absentisme a les aules universitàries de la UAB. Per què val la pena anar a classe -una iniciativa impulsada des del Vicerectorat de Formació i Innovació Docent i coordinada per l'Institut de Ciències de l'educació (ICE) amb el suport del Consell Social de la UAB-, fet per les investigadores Patricia Olmos Rueda i Dolors Márquez Cebrián i publicat el passat 22

d’abril; és confirma que el problema és generalitzat i ha empitjorat des de la pandèmia. Segons els estudis fets per l’Autònoma, l’absentisme és un “fenomen estès i preocupant” que ha contribuït a instaurar una cultura en què els estudiants consideren que no és imprescindible assistir a classe per aprovar.

En aquest context, altres universitats també han començat a alertar sobre la mateixa problemàtica. El diari ARA ha publicat la carta d’un degà d’una facultat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Darrera la passada publicació de l’informe de la UAB, advertia en un correu adreçat als estudiants que la situació és “decebedora i preocupant”, i remarcava que reflecteix “una manca de responsabilitat individual” per part d’una part de l’alumnat. El mateix degà insistia que “la universitat és una etapa voluntària” i que, per tant, requereix “un compromís real amb la formació”, el degà recorda que una universitat pública es paga entre tots, i que per tant, assistir a l'aula també és una responsabilitat.

L’informe també adverteix de les seves conseqüències: en l’alumnat, genera un aprenentatge superficial i fragmentat a l’aula, el que provoca desconnexió i apatia, i en el professorat, causa frustració i desmotivació. A més, a nivell institucional, suposa un risc per al prestigi dels títols i un ús ineficient dels recursos públics.

Malgrat la complexitat del fenomen, s’arriba la idea central de que la solució passa per revalorar l’experiència a l’aula i dotar la classe d’un valor que justifiqui la presencialitat. Aquest estudi ha tingut molt rebombori per xarxes, fins i tot des de mitjans de comunicació privats com Cuatro i TV3 han esmentat aquest estudi.

En definitiva, l’absentisme no és només una qüestió d’assistència, sinó el reflex d’un canvi més profund en la relació entre estudiants, docència i universitat.