Isabel Muntané: "El periodisme feminista és una eina imprescindible per combatre les violències masclistes"

En un context en què les violències masclistes continuen sent una realitat estructural, el projecte Feminicides: l’altra cara de la violència planteja una aproximació poc habitual: entrevistar homes condemnats per feminicidi per entendre quins mecanismes sostenen aquestes violències. La professora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura i periodista feminista Isabel Muntané Rodríguez lidera aquesta investigació, que també incorpora el testimoni de famílies de víctimes i de dones supervivents de feminicidi amb l’objectiu de contribuir a la prevenció, la rehabilitació i la millora de les polítiques públiques.

Impulsat per SUDS amb el suport dels departaments de Justícia i d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, el projecte combina recerca, incidència política i treball periodístic. Part dels resultats s’han publicat en una sèrie de reportatges a El Periódico de Catalunya centrats en les mancances dels sistemes de prevenció i rehabilitació de les violències masclistes.

La recerca, encara en desenvolupament, ha entrevistat fins ara quinze homes condemnats a presons catalanes i combina testimonis, anàlisi qualitativa i revisió de programes penitenciaris. En aquesta entrevista, Muntané reflexiona sobre els reptes de la investigació, les limitacions del sistema actual i el paper del periodisme feminista davant les violències masclistes.

Què va impulsar el projecte Feminicides: l’altra cara de la violència?

Fa molts anys que treballo com a periodista feminista especialitzada en violències masclistes i feminicidis. Entrevistar feminicides no s’havia fet mai i em semblava imprescindible parlar amb ells per saber de primera mà què els va portar a assassinar la parella o ex-parella, com es comportaven o com es relacionaven. La idea és poder construir una radiografia que ajudi a millorar les polítiques públiques i també els mecanismes de rehabilitació d’aquests homes.

Per què va decidir posar el focus en els agressors?

Perquè si volem entendre i prevenir aquestes violències, hem de comprendre els mecanismes que les sostenen. Necessitem analitzar els discursos, les actituds i les formes de relació d’aquests homes. Això ens pot ajudar a detectar patrons i a desenvolupar estratègies de prevenció més eficaces.

Quins han estat els principals reptes de la investigació?

El primer gran repte és accedir a les presons i aconseguir els permisos necessaris. En aquest sentit, el Departament de Justícia ens ho va facilitar molt i també hem rebut suport de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i de l’Ajuntament de Barcelona. Després, cal tenir en compte que les entrevistes són voluntàries: només podem parlar amb aquells homes que decideixen participar-hi.

Què ha observat en els testimonis dels homes entrevistats?

En molts casos, els homes asseguren que no exercien violència física abans del feminicidi. Ara bé, del seu discurs sí que es desprèn una violència psicològica constant cap a les dones. Aquesta és una qüestió important perquè evidencia que moltes formes de violència continuen invisibilitzades o normalitzades.

La investigació també incorpora el testimoni de famílies i supervivents. Què ha après escoltant-les?

L’impacte és enorme. Les seqüeles psicològiques i emocionals són molt profundes i sovint duren tota la vida. A més, moltes d’aquestes persones no reben un seguiment psicològic adequat. El sistema les acull inicialment, però després, per manca de recursos i pel col·lapse dels serveis públics, no hi ha una atenció continuada suficient.

Quines limitacions detecta en els programes de rehabilitació actuals?

Encara és aviat per extreure conclusions definitives perquè la investigació continua oberta. Ara mateix estem analitzant els programes penitenciaris de violència de gènere i comparant-los amb els discursos dels homes entrevistats i amb altres eines d’avaluació oficials. L’objectiu és poder proposar millores que ajudin a prevenir la reincidència i a reforçar l’atenció a les víctimes indirectes dels feminicidis.

Creu que és possible avançar cap a l’eliminació dels feminicidis?

És difícil perquè vivim en una societat impregnada de masclisme i androcentrisme. Aquestes estructures es reprodueixen a través de l’educació, dels mitjans de comunicació i de les relacions socials. També falta molta formació en perspectiva feminista en àmbits com el judicial, el psicològic o el polític. Tot i això, soc optimista perquè aquesta és la meva lluita i crec que treballs com aquest poden ajudar a remoure consciències, que és el primer pas per generar canvis.

Quin paper ha de jugar el periodisme davant les violències masclistes?

El periodisme és una eina molt poderosa per transformar imaginaris i denunciar discriminacions. Però per fer-ho cal que les professionals estiguem formades en perspectiva feminista. Si no tenim aquesta formació, difícilment podrem fer un periodisme capaç de qüestionar el sistema i d’evitar la revictimització o els discursos simplistes.

Hi ha algun aspecte del projecte que voldria destacar especialment?

També estem entrevistant supervivents de feminicidi i és una de les parts més dures del projecte, perquè reviure aquestes experiències és molt dolorós per a elles. Però alhora és molt valuós veure la força i la solidaritat amb què expliquen les seves històries per ajudar altres dones a identificar situacions de violència abans que sigui massa tard.

Redactor: Sergi Pérez Estévez